Post 11: Hidromel v1

Hidro, hidromel :D:D

Que és la hidromel? A mesura que he anat fent la beguda, he trobat molta gent que no sabia que era. Doncs bé, la hidromel, també coneguda com aiguamel, és una beguda alcohòlica obtinguda per la fermentació, en gran part, de mel i aigua. Un cop acabada la fermentació, o durant aquesta, se sol ficar-hi espècies (nou moscada, canyella, etc), barrejar-la amb altres begudes, etc.

La beguda té molts segles d’antiguitat i potser és més vella que el vi o la cervesa.

Fou consumida per grecs (l’anomenaven “melikatron”), romans, celtes, ibers, víkings, saxons i fins i tot maies.

Aquesta beguda, molt fàcil i a l’abast de tothom de fer, té molts tipus de variacions, segons de la manera que es faci, etc. Us preguntareu, “i com collons no se’ls i infectava amb lo porcs que eren?”, ja que per qui no ho sàpiga, per fer una fermentació alcohòlica (ja sigui vi, cervesa, etc) s’ha de tenir molta cura en desinfectar tot per tal que no s’infecti amb bitxos indesitjables i només hi hagin els desitjables ;). Doncs molt senzill, la mel, és molt antioxidant, i les abelles, sabies com són, la fan de tal manera que costi moltíssim infectar-se. Per aquesta raó, la fermentació de la hidromel és molt lenta, però tot i així, molt segura.

Depenent de la cultura també, té diferents noms i es diu que és la beguda preferida dels deus.

Doncs bé, després de llegir tant sobre la beguda vaig dir, que collons, “nem a fer hidromel :D!”.

La característiques típiques de la hidromel són un contingut alcohòlic superior als 7 graus, normalment més de 10 (fins que la llevat ho permeti :D), amb un gost dolç i lleugerament gasificat. La proporció estàndard per una mel ni massa seca ni massa dolça és de 1 a 2, és a dir, 1kg de mel per 2l d’aigua tècnicament.

I així va començar una odissea cap alguna cosa estranya. Vaig comprar 2,5 kg de mel de mil flors i vaig elaborar un most de 10 litres, vaig deixar fermentar durant dos mesos i pim pam :D.

Al principi, anava provant la mescla per veure com evolucionava: primer era dolç i gasificat, després va anar perdent dolçor, fins arribar a una cosa estranya, amb molt de gas i gust d’herbes.

La vaig elaborar al maig o juny diria, i bé, a la joventut no sembla que li agradi massa però a la gent més gran els i desperta una certa curiositat i agrada, malgrat al gust raro (i no conec encara cap cosa que s’hi assembli) que té. Sé de ben segur que aquesta no és una hidromel convencional.

L’embotellament va ser normal i vaig afegir sucre moreno per fer el priming (generació de gas natural dins a l’ampolla). Malgrat això, una botella va explotar degut a la pressió (per sort no estava al voltant quan va petar, ja que per la manera com va quedar tot, l’explosió va ser violenta) i ara, després d’alguns mesos, a cada obertura de botella, el líquid té una reacció inestable i comença a sortir amb molta espuma, fins casi bé buidar la botella (veure imatge).

Però bé, el resultat de l’experiència és una hidromel molt seca, gens dolça (recordem que el ratio que he utilitzat és de 1 a 4), molt gasificada i sense espuma :D.. vamos una mena de xampany fet a casa!

En la v2, s’intentarà corregir els possible errors comesos en aquesta versió, que seran la proporció aigua/mel, el priming, l’excés d’aire al cub de fermentació i molt possiblement s’intentarà aromatitzar la mel amb algun tipus d’espècie, com ara la lavanda.

Us mantindré informats ^^!