Post 69: I'm Porn. Lol!

LOL! LOL! LOL!

Post 68: Graspop '08, day 3 & extra day

L'herba ja no és el que era ;)

Vam venir aquí infinitament cansats del viatge d’anada, pensant, i ara què? 3 dies de festival, buffff....

Però això és un vici, tot passa massa ràpid i en un tres i no res han anat passant totes les bandes i ja som a l’últim dia :D.

Ja érem diumenge i Espanya es trobava a la final de l’Eurocopa. Per tocar els ous als alemanys, ens convertíem en “Espanyols per un dia :D”.

Més picades de mosquit, un altre dinar al lloc habitual, Hoegaarden i macarrons de bon matí. Estàvem adoptant unes bones costums de vida.

Vam entrar a la zona de concerts cap allà les 14, moment en el que tocava Apocalyptica al Main Stage. La zona de festival, de la mateixa manera que l’enorme quantitat de metalheads (és comenta que l’assistència al festival d’aquests éssers va superar els 100.000 :D), començaven a mostrar una mica de cansament després dels 2 dies anteriors.

Com que era l’últim dia, era essencial gastar tots els Food i Drink tickets acumulats, a base de Krieks, Grimbergens o el que quedès als stands (es van acabar els nuggets de pollastre! T_T!).

Bullet for My Valentine

D’Apocalyptica vam marxar cap a Soilwork, al Marquee I. Passat Soilwork no ens podíem perdre la Intro del gran grup Bullet For My Valentine (vam ser-hi presents durant 30 segons), que va fer que anéssim a dormir a les tendes :D, com a bons gordos.

Avenged Sevenfold.

At The Gates.

In Flames.

Després d’una petita migdiada, vam tornar per a At The Gates, que encadenaria amb In Flames (Nu Metal, diguin el que diguin ;) ), Arch Enemy (arrel de la cancel·lació d’Opeth, l’organització va estalviar-nos la decisió d’assistir a Arch Enemy o a Opeth, ja que tenien els mateixos horaris i cap d’ells era al Main Stage) i finalment, Iron Maiden.

Arch Enemy.

Just quan començava Arch Enemy, l’Angela Gossow va recordar-nos que just en aquella hora començava la final de la seva selecció contra l’espanyola. Jajaja,... no sabia lo que li esperava :D.

Iron Maiden.

Durant Iron Maiden, que va durar 2 hores ben bones amb un setlist completíssim i un show molt correcte (amb aparicions constants de l’Eddie!), vam sopar, fer l’imbècil i fer una mica de Headbanging. L’assistència a l’actuació d’Iron Maiden va ser massiva, fins i tot es podia veure molts nens ballant a ritme de Heavy Metal (menys de 10 anys :D). Algun alemany que passava (o altres persones d’idiomes hostils) ens donava la mà, en motiu de la victòria espanyola (és bastant complicat explicar a aquesta gent la diferència entre el català i el castellà, per ells tot és igual), cosa que vam tardar una bona estona en pillar :D.

Un tio fent una foguera amb la merda del terra :D. Iron al fons.

Al acabar-se Iron, malgrat hi havia l’actuació d’un grup que feia covers de AC / DC (Action In DC) al Metal Dome – lloc on prèviament s’havia retransmès la final de l’Eurolliga (magnífica pensada de l’organització) – , la gent va fer desbandada general, tot tararejant la melodia dels altaveus. Se sentien càntics Espanyols en la llunyania, la gent cridava molt (molt més que al primer dia), l’estat d’eufòria era general.

***** POGO *****

Després de seguir el ramat, caminant mooooooooolt lents, sota l’atenta mirada dels Nâzguls (policia muntada a caball a la foscor del bosc) i d’altres locals, que simplement volien veure molts metalheads caminant, vam arribar a la tenda. Vam rentar-nos les dents, i tot tornant vam obtenir en nostre “Minut de Glòria”, que vam aprofitar per ser l’origen d’una onada de crits, algo del qual ens sentim tremendament orgullosos.

Timmyyyyyyyyyyyyyyy! Houreeeeeeeeeeeeeeeh!

Teníem el vol a l’aeroport de Charleroi (a unes 3 hores sense presència de Metalheads d’on érem ara) a les 15.15, per tant havíem de ser allà a les 13.15. Com de costum, l’estrès es va apoderar del Nil i aquest fidel servidor, cosa que va acabar fent que ens aixequéssim a les 6 menys quart del matí.

Per sorpresa nostra, no vam ser els únics que vam adoptar aquesta tàctica, hi va haver gent que marxava abans,però molts ho van fer a la mateixa hora que nosaltres. També, molts en aquella hora encara estaven de festa, com un tio que pel que vam entendre, es va ficar en una tenda que no era la seva (i ell pensava que sí), en boles :D : 8 agents de l’ordre van intervenir :D. També hi havia una mena de “dead-alive veí nostre” que dormia assegut al terra, quan tenia la tenda al costat i el tio s’estava morint de fred.

Estació de Mol a les 7 i pico del matí

Fet i fet, vam sortir de la zona d’acampada que devien ser les 6 i pico o més tard, ja que va costar MOLT invocar el Taito perquè fes acte d’aparició. Vam agafar els busos cap a l’estació i allà, més policies, distribuint heavys per les andanes de trens, vam agafar el tren cap a Anvers-Berchem i després cap a Charleroi... a mesura que avançavem anavem perdent la massa de metalheads. Vam arribar a Charleroi que eren les 11 o així i vam anar a fer el gordo a un lloc que venien menjar. Dos cheeseburgers i una Kriek, de bon matí...., és la gloria. Vam arribar a l’Aeroport, excessivament d’hora, lo típic, però vam aprofitar per sobar-la un rato i fer ús de les magnífiques instal·lacions sanitàries de l’aeroport.

Anvers-Bercham -- Charleroi

L'últim esmorzar en terres Belgues

Vam agafar el vol, que semblava que fos pilotat per una mena d’Yngwie Malmsteen (el del concert)... Per sort meva, abans d’enlairar-nos ja m’havia adormit. El del costat devia sofrir al tenir un tio que feia 5 dies que no es dutxava al costat... és lo que tenen les companyies low-cost. Arribem a Girona, PAM!, xafogor i molta calor.... AAAAAAAAAAAAAAARGH! Què bé que s’estava a Bèlgica.... Arribem a les 21 a Andorra :D. “Gare Terminus”.

Es trobarà a faltar que algú et feliciti amb un crit inintel·ligible el fet de portar una samarreta d’un determinat grup, els crits a uníson de “Temeeeeeeeeeeeeeeee (Timmy de South Park)” o “Oureeeeeee (encara no sabem que coi vol dir, però pel que he llegit “hure” o “hoeruh” vol dir “pepa” en idiomes hostils)”, el fet de ser capaç de dur una mala dieta plena de greix i cervesa combinada amb poca higiene, entre d’altres coses. Gran festival i gran organització! Fins l’any que ve Graspop :) ! (segons el cartell que tinguis òbviament ;) )

Post 67: Graspop '08, day 2

Arribem al segon dia, el més esperat per aquest fidel servidor! Tot i així, el comencem una mica malament. M’explico: Mr. Nil té una mena d’aversió a dormir dins a llocs petits i tancats (aka tendes) i havíem de dormir amb la porta (digueu-li com vulgueu) oberta.... conclusió? Quan va ploure ens vam mullar una mica i els mosquits ens van violar (curiosament al Nil no li van fer res, això sona a conspiració) violentament.

Els despertars eren de lo més gays que un es pugui imaginar i és allò que costava tant!... Per despertar el Taito havíem de cridar en plan invocació satànica, fins que finalment el cap del Taito es deixava entreveure a l’entrada de la seva tenda, tot deixant anar renecs matinals.

El petit poble de Mol

Sabent que encara teníem una estona pel primer concert, vam anar al poble pel procediment habitual i vam arribar a una cafeteria, allà prop de l’estació: el Pascolino.

Per dinar (o esmorzar, perquè era força d’hora): una beguda (aka Hoegaarden) i un abundant plat de pasta. A partir d’aquí, la gent deixava de tenir mal humor ^^.

Taito amb una safata de pa al cap

Vam sortir, sense oblidar-nos de fer una agradable visita al lavabo (reitero que els que hagueu anat de festival sabreu lo important i còmode que és això! Jaja!), en direcció a la zona de concerts. La nostra primera parada (i crec que va ser la única) al Metal Dome, la carpa més petit, humil i amb els grups més “low-budget”, a veure Alestorm: pirate metal!

Per ser un grup petit, hi va haver molt moviment durant el concert i la resposta del públic va ser molt bona en quan a suport envers la banda, que simplement ells s’havien muntat tot l’equip sols allà a l’escenari (fins i tot va haver-hi crowdsurfing! (que com sempre estava prohibit XD)). Molts dels assistents coneixien personalment els membres de la banda, de fet, el Nil coneixia el cantant/teclista/keytarista (un AX-7 ! ! !), Chris Bowes. Com diria el Nil, va ser ÈPIC.

Alestorm

En acabar-se Alestorm, vam tenir de córrer, perquè com a Bèlgica, a diferència de molts altres llocs, es respecten els horaris, Dying Fetus va començar a les 16.05 i eren les 16.20. Teníem uns 5 minuts corrents fins al següent escenari. Per sort, vam arribar al moment clau de la cançó més important que volíem sentir de Dying Fetus: Kill Your Mother , Rape Your Dog. Va ser extremadament essencial veure allò.

Dying Fetus

Al sortir de Dying Fetus, hi havia Sonata Arctica, que no motivava massa degut a lo del nou àlbum, a que estava al Main Stage i a que feia força calor. Vam nar a veure el Metal Market, que el passat dia encara no estava obert. Em vaig indignar enormement pel fet de gastar un puto drink ticket i entrar a dins per preguntar per vinyls de Agalloch i els tios no sabien ni de què els hi parlava,... patètic. A partir d’aquest punt ens vam separar: el Taito i el Ferrer van anar a fer el gos a la tenda i a beure una mica, i el Nil i el servidor vam anar a veure a Korpiklaani al Marquee I.

Sonata Arctica

Lo que té grups com Korpiklaani és que si no vas tou o no et fiques a primeres files, tot lo bo que hauria de fer la seva música es converteix en tot el contrari, algo bastant pesat, i com que era el cas, no vam tardar en marxar també cap a la tenda i tornar per Immortal, la banda que més motivava a aquest fidel servidor.

Al Ferrer li costa molt acabar les cerveses = mala cara

Després d’un breu però agradable i reconfortant descans, vam tornar als “festival grounds” i mentre anàvem a agafar un bon lloc per a Immortal, vam sentir algo de Iced Earth al Main Stage.

Iced Earth

Ara vindria una de les millors actuacions del festival :) ! (tot i que el Taito es va frustrar una miqueta perquè tocava Bring Me the Horizon en un altre lloc,,... ell sap que va fer la bona elecció :D )

Intro, explosions i PAM! Entra l’Abbath fen allà un mega salt dels seus. També entren el Horgh i el Apollyon. El setlist va ser mooooooooolt correcte (One by One, Sons of Northern Darkness, Blashyrkh Mighty Ravendark, Battles In The North, Tyrants, Damned In Black i me’n deixo alguna).

Vam sortir d’Immortal i cap a la tenda un altre cop, a tapar-se que feia fred i a preparar-se per sopar. De mentre, al Main Stage sonava Cavalera Conspiracy, que pel que tinc entès va fer un setlist molt bo pels fans de Sepultura ;) .

Marquee I buidant-se

Tot sopant una bona ració de nuggets i una Kriek, va tocar My Dying Bride en el Marquee I i va començar Kiss al Main Stage: lo de Kiss va ser espectacular.

Cada cop apareixien més tendes a la zona d'acampada i els camins deixaven de ser clars. Caminar per la zona d'acampada es covnertia en una travessia mortal.

Grassssssssssssssspop!

No sóc ni de bon tros fan acèrrim de Kiss, ni m’ha marcat una època ni res de tot això, però el directe que van fer em quedarà marcat per sempre, és el més espectacular que he vist fins ara. Tot i així el so va fallar (i continuaria fallant al Main Stage) en algunes ocasions.

Rock 'n' Roll all nite!

Van tocar molts clàssics i van alegrar mooooolt l’estona. Fins i tot hi havia un tio que corria pel públic en boles tot movent els braços.

Allò del costat del Taito és un tio.

Sincerament penso que no podria haver hagut un millor cap de cartell... allò no era només música, era un ambient en general, un espectacle.

Gene Simmons "The Demon" en el seu minut de gloria

Entenc perquè se’ls considera el que se’ls considera.... imagineu-vos la que devien liar aquests tios als anys 70 (porten 35 anys!) perquè la gent titlles una cançó de rock com a “satànica”.

Espectacle pirotècnic a càrrec de Kiss, tot trencant una guitarra.

Després de tirolines, ascensors que pugen gent a llocs MOLT alts, focs d’artifici, llença flames, confeti, fum, espectacles bizarros i suposo que algo més, Kiss va ficar punt i final a la segona jornada del Graspop.

El festival començava a arribar a la seva fi....

Post 66: Graspop '08, day 1

En tots els dies no et vas canviar el jersei ^^ Marrano!

Comença el dia. Pluja. Tornem a dormir. Ja fa sol :D i són les 11 del matí: food time! .
Malgrat la sorollosa nit i la pluja que va caure fins bona entrada del matí, feia un bon clima, una mica de sol i s’auguraven bons presagis pel festival. Teníem gana, no teníem menjar i el festival no començava fins la 14 h. Vam pillar el shuttle bus cap al poble de Mol i a explorar!
Creieu-me si us dic que aquesta gent de per qui amunt d’Europa saben viure bé :D.
El petit poble de Mol estava infectat de heavies :D: com nosaltres, molta gent havia aprofitat per anar a esmorzar decentment al poble i de pas, saquejar el Carrefour per agafar provisions.

L'aparició de noves tendes a la zona d'acampada era com els bolets, apareixien del tres i no res.

És curiós com a la gent local els hi agradava aquest ambient de gent heavy per llà. Semblava una mica en plan fenomen de circ, però si més no, molts heavys que parlaven llengües hostils similars, es relacionaven sense problemes amb els locals (nosaltres ho intentaven, però encara que sembli increïble, no parlen massa l’anglès), es divertien, i fins i tot vam veure'n un parell que s’havia assegut en un banc amb un parell d’àvies i els ensenyava, entre rialles, a liar un porro ^^ (que per cert, aquí el tema de les drogues és molt diferent a lo que hi ha per aquí el sud i no hi ha tanta degeneració (si més no no es veu tant)).

Va coincidir que hi havia mercats i paradetes pel carrer i vam aprofitar per menjar algo de gerds, que jo, molt innocent i pensant que eren de la zona, vaig acabar descobrint que eren de Huelva ( T_T ).

També vam aprofitar per fer un àpat consistent en una cafeteria (i utilitzar el seu lavabo :D bàsic si vas de festival) abans de començar l’espectacle, en el meu cas un entrepà i una Hoegaarden Witbier, que malgrat sembli violent, beure aquesta cervesa de bon matí és pura glòria.

Finalment, vam anar de cap directes cap al festival, era l’hora de la veritat.

Aquest era el plànol de les instal·lacions del festival. Sembla petit però era MOLT gran.

A l’entrada, una mica de cua, algun petit control i PAM! Ja som dins :D! Welcome to the Graspop Metal Meeting! L’espai a l’entrada semblava petit, però a mesura que s’anava avançant, veies la immensitat de la zona de concerts (veure foto): 3 escenaris coberts i el main stage, infinits stands de menjar i beguda, cagaderos i pixaderos força correctes, etc.

Els núvols es preparaven per si l'Yngwie feia un mal concert.

Només entrar, vam fer el típic moviment de comprar el Merch del festival. Per sorpresa nostra, mentre pillàvem la samarreta, chan, chan, chan... Apareix un tio amb la bandera de Dinamarca tot cantant i tal, no recordo de que coi vam parlar però eren les 14.30, feia apenes unes hores que s’havia obert la zona i el tio anava d’un feliç que feia por :D. Denmark! Denmark!

Denmark! Denmark!

Vam començar a explorar la zona (el tio de Dinamarca ens va abandonar.... ) i aquí és on es veia part de la qualitat del festival: herba a TOT arreu (que no tardaria en començar a morir), malgrat haver plogut, ni rastre de fang, taquilles per deixar coses, un lloc on podies carregar el teu mòbil gratuïtament, campanyes de reciclatge a canvi de drink tickets, i bona cervesa (per uns 2 euros i pico tenies una Grimbergen Negra, una Maes, una Mort Subite Kriek o un xupito de Jagermeister)(per sorpresa nostra, i agradable per a mi, aquí no hi ha filosofia de cubates ni altra basura de merda, és, o cervesa, o aigua, o cocacola o whisky).

Al fons el Main stage. En aquest moment tocava Tesla, crec.

El primer dia era el més lleu de tots i anàvem de concert en concert, però mai sense estar-nos molt rato. També teníem la futuda mania d’anar cada dos per tres a la tenda, el qual volia dir 30 minuts de caminada, i fer això més d’un parell de cops al dia, creieu-me, cansa i molt! Apart feia sol! (no tan fort com en alguns festivals d’Espanya però picava lo seu)

Dedicted.

El primer grup que varem veure va ser Dedicted, ejem, ni idea.... Acte seguit, va començar l’actuació de Behemoth en un altre escenari, i òbviament vam anar cap allà per a escalfar motors. Al cap de 5 minuts que s’acabès Behemoth, cap al Mainstage, que tocava el Yngwie Malmsteen. Brutalment avorrit, lame i a més el tio va acabar petant una guitarra. Pel que he anat llegint, no sóc dels únics que ha qualificat negativament l’actuació d’aquest “master” de la guitarra.

Yngwie Malmsteen a la pantalla :D. Com podeu veure, molta gent esperava l'actuació.

La zona de concerts ja tenia bastanta gent dins i encara n'anaven arribant.

Aquí vam rondar per la zona i vam nar a veure Symphony X (llàstima que es solapès amb Obituary). L’actuació de la banda americana va ser un dels punts forts del dia. El Michael Romeo va ownejar clarament al que prèviament havia tocat a l’Yngwie, que havia tocat al Mainstage (Symphony tocava al Marquee I).

Symphony X.

En acabat, vam anar cap a Nile, perquè el Taito li agraden molt els grups grindcore egipcis XD.

Aquí va haver-hi un punt d’escissió... als 10 minuts el Nil i aquest fidel servidor fugien d’un so terroríficament fort en recerca d’algo millor, cap a Testament :D (molts grups es solapaven).

En acabat, ens vam retrobar i vam decidir anar a gastar un bon parell de food tickets abans de veure Morbid Angel i Judas Priest (d’esquitllada vam agafar algo de Whitesnake si mal no recordo). Els núvols que havien anat apareixent durant el dia (jo crec que per la mala actuació del Malmsteen) van començar a deixar anar pluja. Per sort, va ser breu.

Hora de sopar, Whitesnake de fons.

A l’hora de sopar, enmig de tots els llocs on es podia pillar jalo, vaig descobrir el tenderete que m’alimentaria de nuggets de pollastre (amb ketchup de tomata!) durant 3 dies: EL BEVERLY FRIED CHICKEN (el tio que servia creieu-me si us dic va treballar més de 36 hores en 3 dies, n’estic segur, l’últim dia tenia cara de Kippennugget (nugget de pollastre)). Apart d’això, podies pillar pizza, pasta, hamburgueses, menjar wok o thai.... tot a preu de festival, que no és barato. (fora del recinte podies trobar algunes caravanes de menjar, algo més barates, però arribava un moment que deies: PROU CAMINAR!)

Amb l’estomac ple i amb el forro posat vam veure Morbid Angel i finalment Judas Priest.

No sé realment com representa que ha de ser Judas Priest als directes (bieeeeeeeeeen! Portaven la harley :D), però va sonar una mica fluix. Apart, va haver-hi constantment problemes amb la PA del mainstage, cosa que va dificultar el tema. Tot i així, es van poder sentir molts dels temes clàssics, d’entre els quals dels pocs que escolto: Painkiller :D. La peculiar manera de cantar-lo del Rob Halford, va marcar profundament el personal d’aquest viatge :D.

Judas Priest.

Fet i fet, vam arribar a la zona d’acampada a les 2, bastant rebentats pel dia, però satisfets si més no. Ens vam rentar les dents allà en unes piques i au, bona nit :D. Comença l'atac dels mosquits!

(la imatge de veure una quantitat considerable de heavys rentant-se les dents o gòtiques traient el maquillatge al lavabo sens dubte és graciosa ^^ , era una carpa solsament destinada a piques (i crec que pel fons hi havia dutxes))

P.S: No totes les fotos han quedat com m'agradaria... waaargh.

Post 65: Graspop ’08, day 0

Ja tocava, ja era hora. Com cada estiu, és l’època dels festivals, i essent ja hora de sortir fora, aquest cop hem anat ni més ni menys que al Graspop Metal Meeting, a Dessel, Bèlgica (pel que sembla és cert el que diuen que Europa s’acaba a França).

El cartell era bastant digne: Judas Priest, Kiss, Iron Maiden, Immortal, Symphony X, Alestorm, Arch Enemy, Dying Fetus, In Flames, Behemoth, entre molts d’altres. (Opeth i Volbeat van cancel·lar)

Definitivament, aquest festival honra amb bona nota la reputació que té com a un dels festivals europeus més grans i més ben organitzats. Res a veure amb els festivals que fins ara havíem assistit a la Península Ibèrica.

Així doncs, el dia 26, ens vam disposar a partir envers la conquesta.
A les 6.30 del matí el Nil, l’Albert (el Ferrer), el Tito (Taito des d’ara :D) i aquest fidel servidor es disposaven a marxar direcció Aeroport de Girona. Com que el Nil i jo som extremadament cauts en les hores i tal, com sempre, ens va sobrar infinit temps a l’Aeroport, el qual vam aprofitar per mirar dones i menjar alguna cosa. Sabíeu que a l’aeroport no pots portar un llença míssils ni granades ni materials radioactius? Quina estafa!

A les 12.50 vam embarcar direcció Charleroi, al sud de Bèlgica. Ja es començaven a veure alguns metalheads, procedents d’Espanya i Regne Unit, a l’arribada, principalment (1h 40 de viatge).

Tot seguit, ja seguint una multitud (i notant la seva pressió en els espais tancats), vam prendre el bus en direcció l’estació de Charleroi-Sud, dins la mateixa ciutat de Charleroi. La gent d’aquí parlava troll (francès).

A l’arribar a l’estació, estàvem força desorientats i amb gana, cosa que va fer que perdéssim un tren que ens duia al lloc que volíem, per culpa de la obesitat del Nil i el Taito :p.

Al cap de 30 minuts, i ja havent dinat, vam pillar el tren i al cap d’hora i pico, creuant tot Bèlgica, passant per Brussel·les vam arribar a l’estació d’Anvers Berchem. Aquí la presència de metalheads i cervesa era bastant notable (i de dones boniques també). Ja no es parlava troll, és parlava flamenc, crec, o alemany, o holandès i un mínim d’anglès. A la gent no se’ls entenia.

També vam veure gent d’Israel o Japó. Dins el tren, apenes hi cabia tothom, moltes motxilles i cadascú portant les seves provisions pel Graspop. Una hora i pico més de viatge.....

PAM! Ja som a l’estació de Mol. La presència de metalheads és massiva (i també ho és de manera relativa la quantitat d’agents de l’ordre) i els shuttle bus de Mol van fent viatges fins a la zona del festival.

Després de tots els esforços, són les 8 i mitja del vespre i toca entrar a la zona d’acampada, doncs lo que són escenaris i tot no obren fins l’endemà, que comença el festival. A l’entrada miren motxilles i fan un petit control exhaustiu perquè la gent no entri “coses perilloses” al festival. La merda és que aquest control va durar fet i fet molta estona (més d’una hora i mitja?), ja que anaven un per un, i la cua es va anar fent cada cop més gran.

Tot i així, durant aquesta llarg estona, coneixies gent, com uns espanyols de per llà que van ajudar al Ferrer a saber com anava el partit d’Espanya a l’Eurocopa, o com un local de per llà que anava molt pet i quan parlava anglès deia : “This is bul·lshit! Why do we have to wait?”. Els seus amics l’havien d’aguantar perquè no es caigués degut el pes de la motxilla.

Finalment vam entrar (l’ampolla de Jack va saltar-se el control ;) ) : una zona d’acampada verda, inabastable i envoltada d’arbres, amb camins traçats, amb diverses zones, com ara dutxes (que finalment malgrat l’insistència d’alguns NO VAM UTILITZAR :D), aigua potable, stands, taquilles, focus, creu roja, etc. Per fer-vos una idea, creuar la zona d’acampada de punta a punta era una caminada de més de 30 minuts.

La gent anava arribant, a compta gotes, però amb el seu arsenal pel festival (límit 24 llaunes per persona) i algunes tendes que semblaven cases.

Cap allà les 10, un cop instal·lats amb les nostres humils tendes al costat d’uns suecs i altres persones d’idiomes hostils, apartats del camí principal, arran de la paret exterior (zona de pipí), vam decidir anar a sopar. La cosa és que clar, allà a Bèlgica la gent jala d’hora i si volies anar a jalar fora, sense conèixer els pobles ni res, era una putada en aquelles hores. Per tant, igual que molts altres, vam pillar la polsera del festival i vam fer cua pels food tickets :D, que com ja se sap són cars. El possible sopar que ens tocava consistia en una combinació de hotdogs, d’ hamburgueses (de pollastre, ja que encara no es fien de la carn de vedella), o de patates fregides. Tenien salses rares i no tenien ketchup normal, només curry ketchup (frustrant T_T).

En acabat de sopar, i bastant trinxats pel que era el viatge (cotxe, avió, tren, bus), vam anar a dormir (ja era més de mitjanit). De tornada a la tenda, l’eufòria era notable a la zona d’acampada i era brutal el fet que un grup de persones cridés a més d’1km de distancia i s’anés expandint el crit arreu, a través de la zona: tothom cridava, però molt (nosaltres tamme). Apart, al ser andorrans, ens confonien amb espanyols i podies anar insultant a la gent, saludant-los o dir “paraules divertides” a les dones, sense que ningú t’entengués (en ocasions una mica frustrant).

Mentre tothom feia les seves festes amb la seva música i els crits, vam anar a dormir, lo bo encara estava per començar.

Mentrestant, la gent continuava fent cua a l’entrada i entrant a mooooooooolt a poc a poc...

P.S: El pròxim post serà més gràfic :D.
P.S: S’accepten correccions :D.

La nostra zona d'acampada, versió 1.0 :D