dissabte, 28 de febrer de 2009

Post 106: Primeres proves de macrofotografia, els tubs d'extensió

Bona nit a tothom!
Si ja fa unes setmanes us vaig parlar de les capacitats que oferia el Carl Zeiss Flektogon 35/2.4 en el camp de la macrofotografia (fotografia de molta proximitat), avui toca parlar d'un accessori que ofereix un poder de magnificació pels objectius força considerable, podent igualar-se a alguns objectius dedicats de macrofotografia, sense deixar-se un dineral.

L'accessori en qüestió són els anomenats tubs d'extensió (amb autofocus o sense, tot i que jo prefereixo els manuals (preu i principis)). Comprats als xinos costen uns 5$ (enviament inclós) i són d'una qualitat força correcta. Aquest tubs en qüestió són com un objectiu "buit per dins" que l'únic que fan és augmentar la distancia (amb la combinació dels 3 tubs, de 9mm, 16mm i 30mm) de l'objectiu al sensor de la càmera, sense una excessiva pèrdua de llum.

D'aquesta manera, s'aconsegueix augmentar de bastant la distancia mínima d'enfocament dels objectius, oferint molta magnificació. Tot i així, es perd la possibilitat d'enfocar a l'infinit.

Perqué us feu una idea, amb el Carl Zeiss Jena 135/3.5 la distància mínima d'enfocament és d'algo menys d'un metre. Amb els 3 tubs ficats (55mm), estava a menys de 10 cm enfocant a la pantalla i vaig treure aquesta foto.


Tall del 100%
ES PODEN VEURE ELS PÍXELS RGB DE LA PANTALLA! (intenteu-los veure a simple vista ;) resolució 1680 x 1050)

Post 105: Fujica ST-801

Ahir em va arribar un regal :D.La foto ha estat realitzada amb la 5D amb el Zuiko 21/3.5 i un flash molt vell que he trobat, el "Popular103" (la gran troballa del dia!)

Aquesta Fujica ST801 és un model del 1972, una camàra reflex de montura M42/EBC Fujinon amb fotometre de LED's (estic buscant una pila de 6V per fer-lo funcionar :( ). La càmera està super ben cuidada i promet moltíssim :D.

diumenge, 15 de febrer de 2009

Post 104: Kakurenbo (2005)


Últimament, estic entusiasmat i només faig posts d'anime. Avia'm si hi ha sort i canvio una miqueta de tema. Tot i així, avui toca "ressenyar" el OVA de Kakurenbo, que vindria a ser el joc de "fet i amagar" a Japó.

Aquest OVA és la primera obra d'animació (utilitzant la tècnica de cel shading) editada, escrita, produïda i dirigida per Shuhei Morita.

L'obra tracta sobre un rumor que corre a la ciutat: si jugues a "fet i amagar" un cop s'ha fet fosc a Otokoyo, els dimonis venen i se't emporten. Una nit, 8 nens decideixen jugar al joc, cadascun pels seus propis motius i acaben descobrint que els rumors, no són més que la pura realitat.

L'animació i l'ambientació d'aquest OVA són molt potents sota el meu punt de vista. La música també hi juga un molt bon paper. Ara bé, pel que és el guió, crec que és una mica incomplet i segons com, banal. Aquest últim aspecte es pot justificar, suposo, pels 25 minuts que dura aquest anime, temps insuficient per desenvolupar apenes història, personatges o qualsevol cosa (tot i que segons qui ho aconsegueix :D).

Per tal d'entendre millor Kakurenbo, és important conèixer que qui "la para" al joc del "fet i amagar" japonès, se li diu "Oni" (dimoni en japonès).

No és un anime essencial, però artísticament crec que és força interessant i apart és fàcilment "mirable" a l'hora de berenar :D.


P.S: A partir d'ara, intentarè ficar hipervincles al text, avia'm que tal funciona.
P.S: Kemonozume és mega molón! Ja l'he acabat i penso que realment val la pena!

dijous, 5 de febrer de 2009

Post 103: Kemonozume


Avui us presento un anime, que si bé ja té dos anys, considero que és una gran obra de l'animació contemporània (cosa no fàcil avui en dia) i desgraciadament poc coneguda, tot i que no dubto que al pas del temps s'anirà fent coneguda.

Aquest anime és la mini sèrie de 13 capítols anomenada Kemonozume.

L'obra és una producció dels estudis Mad House i hi ha força mà d'en Masaaki Yuasa (altament destacable pel film Mind Game), que atorga a la sèrie una animació molt extravagant i desigual. A més de l'animació, la banda sonora, l'artwork i el guió no queden per sota :D. Encara no he acabat de veure-la tota però promet, i molt.

La sèrie tracta de com es veu afectada l'eterna batalla històrica entre el clan Kifuuken i els Menjadors de Carn, on els primers cacen als segons per tal d'evitar que els segons cacin als humans :D. Aquests monstres tenen aparença humana i no tenen ulls. El quid de la sèrie s'esdevé quan el jove que heretarà el llegat del clan Kifuuken, s'enamora d'una menjadora de carn (i ella també d'ell). A partir d'aquí la sèrie es va desenvolupant amb les puntuals aparicions d'un mono, que és el rei de la sèrie, sense cap mena de dubte.

És un anime que sol estar, almenys per ara, fora del cercle comercial i almenys a mi, m'ha costat trobar la totalitat dels episodis subtitulats en castellà, però ja els tinc tots ^^. El fansub que ho ha fet es diu [Tanoshii].

Dit això, res més :D. Us la recomano.