dijous, 23 d’abril de 2009

Post 119: Històries d'una altra època

AL VOLTANT DE LES TRADICIONS DE LA SETMANA SANTA
(Anys 1930-1940)

Una Història del Sr. Jaume Rossa Naudi

Costums dels anys 1930 i 1940

Durant el dia de dijous Sant, pel matí, es paraven de tocar les campanes, inclús es parava el rellotge del campanar. Durant la resta de l’any, el campanar tocava la campana al fer-se de dia, a les 12 del migdia i quan es feia de nit. També es feien tres tocades abans de cada missa. Igualment es ventaven o brandaven les campanes la posobra de cada festa dita de precepte. Per reemplaçar els tocs de campana anunciant les misses o els oficis religiosos, els nois del poble passaven pels carrers tocant els garraus i/o les palitroques durant el dijous i divendres Sant. Dissabte ja es ventaven de nou les campanes i es posava el rellotge en funcionament.

Sal i ous o salpat

Cada any durant el dia de dissabte Sant, el mossèn posava al llindar de la porta de casa una cullerada de sal que havia pastat amb aigua beneïda, moment en què els escolanets entraven a la casa i la mestressa els posava ous dins de la cistella que portaven. Aquell dia s’ocupava únicament d’anar per les cases del poble de Canillo. Durant la setmana següent, anava al veïnats. Un dia, a Soldeu, on acostumava a celebrar una missa, baixant es parava al Tarter, una altra tarda feia Ransol, els Plans i l’Aldosa, una altra tarda el Vilar, l’Armiana i els Serrats. Un altre dia acabava al Forn, Prats i Meritxell.

Un dilluns de Pasqua que encara hi havia neu, jo tenia 9 anys aproximadament, de bon matí, vàrem sortir del poble amb el mossèn i un altre escolanet que es deia Daniel. El mossèn caminava depressa i no el podíem seguir degut a la dificultat de caminar sobre la neu, ens anàvem retardant fins que varem perdre el mossèn de vista. Teníem molt de fred, feia torb i començava a nevar. Estàvem cansats. De cop vàrem veure que de la xemeneia d’una casa en sortia fum. Hi varem anar i vàrem demanar si ens podíem escalfar. La mestressa ens va fer entrar, ens va dir de seure al costat del foc i nosaltres li vàrem explicar que el mossèn havia marxat davant i que no havíem pogut seguir-lo i que teníem por de que ens castigués. La mestressa ens va tranquil•litzar i ens va dir que no tinguéssim por, que ja li explicaria que amb el mal temps que feia no podíem continuar el camí. També ens va donar esmorzar. La casa era Cal Martí del Tarter.

El dia que va tocar anar a Ransol vàrem començar per casa Piedro. El mossèn es va posar el Roquet blanc i midonat. Va posar sal a la porta i va dur a terme la benedicció de les bèsties: vaques, eugues, porcs i gallines. La mestressa va posar a la panera una dotzena d’ous i dins la mateixa panera hi vàrem deixar el roquet i l’estola del mossèn. Al sortir de la casa, el mossèn va entregar la panera a l’escolà més grandet que es deia Isidre, dient-li: “Tu la portaràs perquè aquests més petits encara caurien i trencarien els ous”. Aquell dia hi havia tres escolanets. Els dos que no portàvem res varem baixar pel dret, sense fer marrades, i l’altre, tot i portar la panera, va fer el mateix, amb la diferència que es va enganxar el peu amb l’arrel d’un pi i va caure fent tombarelles. La panera va baixar rodolant costa avall. El mossèn es va enfadar i va escridassar molt l’escolà gran. Els petits li varem dir: “Veu mossèn si nosaltres haguéssim portat la panera no hauríem trencat els ous”. Ja us podeu imaginar l’estat en què va quedar la roba del mossèn i el color que tenia amb tots els ous trencats.

Post 118: Contax Distagon 28/2.8 vs. Olympus OM 21/3.5

Avui he fet una petita review dels dos objectius (les meves dues còpies en particular), que si bé no es poden jutjar per les seves distàncies focals, si cal que posar émfasis en el rendiment fotogràfic que ofereixen.

L'enllaç, aquí: http://forum.mflenses.com/test-distagon-28-2-8-vs-olympus-21-3-5-t16333.html

dilluns, 13 d’abril de 2009

Post 117: Dragon Ball KAI

Es confirmava mesos enrere i aprofitant l'onada de màrqueting que ha aixecat el llargmetratge Dragon Ball Evolution (que encara no he vist, tot i que es comença a confirmar el que ja s'ensumava tothom), han tornat a emetre l'anime de Dragon Ball Z (saga Saiyan, des de el naixement del Son Gohan i l'aparició del Raditz) del 1989, reeditat, fent-lo més fidel al manga original, amb les mateixes veus originals (tornades a gravar)(excepte del Tenshin-han que diuen que l'actor del doblatge l'ha palmat) i amb un nou aspecte tècnic important, s'emet en HD, amb escenes on el dibuix, en principi s'actualitza (dels dos capítols emesos, encara no sembla haver-hi cap escena on es pugui apreciar aquest canvi, si bé a l'opening i l'ending de la sèrie es pot veure el que us estic dient).

La sèrie s'emet als diumenges i es va començar el passat 5 d'abril, amb l'obertura de la nova temporada d'anime típica a Japò.

Cal dir que després de veure tota la vida la sèrie en català, sobten una mica les veus en japonès, però el diàleg és altament més ric (amb un mínim de nivell s'entèn bastant del que diuen i els subtítols complmenten la resta).

No es necessari que us digui que la sèrie enganxa, com ho feia en temps passats i en principi s'augura que aquest cop serà molt millor :D. Sobretot pels nostàlgics.

Us deixo amb l'opening i l'ending (que crec que l'han fet la mateixa gent que va fer Dragon Ball GT).





No se perquè, aquest és el format més petit al qual puc ficar els videos.

dijous, 2 d’abril de 2009

Post 116: Shanghai - Epíleg

S'han fet esperar molts mesos però el resultat és altament satisfactori, almenys des de el meu punt de vista, si bé el factor nostalgia juga a favor d'en Cralos :D.

Odiocomunicarme Analogic Productions presenta en primícia un resum de l'obra. Gràcies Cralos!:

Farewell Shanghai!

Post 115: Fujica ST801, the beginning

Aquests resultats han tardat dies en arribar, però són els inicis d'una gran amistat (si bé ha costat pillar-li el truqui al funcionament !). Aquesta càmera promet molt i fer fotos amb carret és una experiència totalment diferent i molt més gratificant que fer-ho amb digital, almenys aquesta és la meva primera impressió. Per ara em sembla que el fotometre de la Fujica no és massa precís i fer les medicions a ull costa. Aquí teniu una foto, amb Neopan 400 ASA :D.

Fujica ST801, Neopan ASA 400

Per ara, el meu germà ha sigut qui ha monopolitzat la càmera... Pròximament més :) .

dimecres, 1 d’abril de 2009

Post 114: Wall-E

40 nominacions i 28 premis, i ben merescuts!

Certament, aquest post arriba mooooooooolt tard i no crec que aporti res de nou al tema: WALL-E ÉS UNA SENYORA PEL·LÍCULA D'ANIMACIÓ.

Acabo de veure-la ara berenant i seria un crim no dedicar-li un post. Suposo que molts de vosaltres ja l'haureu vist, pel que m'estalvio de recomanar-la... Però en serio, és una passada.

La història va d'un robot, Wall-E, creat per recollir brossa. Aquest robot en qüestió és l'últim habitant del planeta Terra, no hi queda cap èsser viu, abandonat a causa de les deixalles i els efectes devastadors del consumisme. Un dia, aquest robot rep una inesperada visita que farà que el que ha sigut la seva rutina durant casi bé 700 anys desapareixi, i que d'ell depengui el destí perquè la raça humana pugui tornar al seu planeta d'origen.

Una sinopsis simple i "típica", però animada de forma supèrbia i lo millor de tot: sense cap mena de diàleg pel mig. El film transmet tota la emoció i sentiment necessari a través de l'animació i la música... és com veure un video clip, on la bellesa del tot rau en lo visual.

Pixar ha fet un magnífica feina amb aquesta obra... tot és taaaaant perfecte. De la mateixa manera que a "Toy Story" van voler donar un toc "de plàstic" a l'animació, en aquesta hi han donat un toc "mecànic", fent diferències fins i tot en lo "poc mecànic" (futur) i lo "molt mecànic" (passat).

La cirereta del pastís -SÍ! és un pastís amb cirereta!- és sense cap mena de dubte tots els "clichès" que hi ha amagats a la pel·lícula: Chaplin, 2001: A Space Odissey, Macintosh, i suposo que n'hi ha més.

Pel que sembla, el DVD de la pel·lícula inclou un curtmetratge, anomenat "Burn-E" en el que podem veure una història paral·lela a la principal, en la que podem veure totes les "pues" que causa el carismàtic Wall-E.

EDITO: Youtube mola :D. Burn-E (ULL! L'animació té spoilers de la peli!):



Simplement, si no l'heu vista mireu-la! (I després mireu el curt!)