Post 119: Històries d'una altra època

AL VOLTANT DE LES TRADICIONS DE LA SETMANA SANTA
(Anys 1930-1940)

Una Història del Sr. Jaume Rossa Naudi

Costums dels anys 1930 i 1940

Durant el dia de dijous Sant, pel matí, es paraven de tocar les campanes, inclús es parava el rellotge del campanar. Durant la resta de l’any, el campanar tocava la campana al fer-se de dia, a les 12 del migdia i quan es feia de nit. També es feien tres tocades abans de cada missa. Igualment es ventaven o brandaven les campanes la posobra de cada festa dita de precepte. Per reemplaçar els tocs de campana anunciant les misses o els oficis religiosos, els nois del poble passaven pels carrers tocant els garraus i/o les palitroques durant el dijous i divendres Sant. Dissabte ja es ventaven de nou les campanes i es posava el rellotge en funcionament.

Sal i ous o salpat

Cada any durant el dia de dissabte Sant, el mossèn posava al llindar de la porta de casa una cullerada de sal que havia pastat amb aigua beneïda, moment en què els escolanets entraven a la casa i la mestressa els posava ous dins de la cistella que portaven. Aquell dia s’ocupava únicament d’anar per les cases del poble de Canillo. Durant la setmana següent, anava al veïnats. Un dia, a Soldeu, on acostumava a celebrar una missa, baixant es parava al Tarter, una altra tarda feia Ransol, els Plans i l’Aldosa, una altra tarda el Vilar, l’Armiana i els Serrats. Un altre dia acabava al Forn, Prats i Meritxell.

Un dilluns de Pasqua que encara hi havia neu, jo tenia 9 anys aproximadament, de bon matí, vàrem sortir del poble amb el mossèn i un altre escolanet que es deia Daniel. El mossèn caminava depressa i no el podíem seguir degut a la dificultat de caminar sobre la neu, ens anàvem retardant fins que varem perdre el mossèn de vista. Teníem molt de fred, feia torb i començava a nevar. Estàvem cansats. De cop vàrem veure que de la xemeneia d’una casa en sortia fum. Hi varem anar i vàrem demanar si ens podíem escalfar. La mestressa ens va fer entrar, ens va dir de seure al costat del foc i nosaltres li vàrem explicar que el mossèn havia marxat davant i que no havíem pogut seguir-lo i que teníem por de que ens castigués. La mestressa ens va tranquil•litzar i ens va dir que no tinguéssim por, que ja li explicaria que amb el mal temps que feia no podíem continuar el camí. També ens va donar esmorzar. La casa era Cal Martí del Tarter.

El dia que va tocar anar a Ransol vàrem començar per casa Piedro. El mossèn es va posar el Roquet blanc i midonat. Va posar sal a la porta i va dur a terme la benedicció de les bèsties: vaques, eugues, porcs i gallines. La mestressa va posar a la panera una dotzena d’ous i dins la mateixa panera hi vàrem deixar el roquet i l’estola del mossèn. Al sortir de la casa, el mossèn va entregar la panera a l’escolà més grandet que es deia Isidre, dient-li: “Tu la portaràs perquè aquests més petits encara caurien i trencarien els ous”. Aquell dia hi havia tres escolanets. Els dos que no portàvem res varem baixar pel dret, sense fer marrades, i l’altre, tot i portar la panera, va fer el mateix, amb la diferència que es va enganxar el peu amb l’arrel d’un pi i va caure fent tombarelles. La panera va baixar rodolant costa avall. El mossèn es va enfadar i va escridassar molt l’escolà gran. Els petits li varem dir: “Veu mossèn si nosaltres haguéssim portat la panera no hauríem trencat els ous”. Ja us podeu imaginar l’estat en què va quedar la roba del mossèn i el color que tenia amb tots els ous trencats.