divendres, 28 de setembre de 2007

Post 17: Live Free or Die Hard (Die Hard 4) (o 4.0 XD)

Sóc Brucle Willis, sóc Déu, I'm gonna kick your ass! (bàsicament)

Bé, després d'estar uns dies rallat i sense ganes d'escriure el que anava veient, torno, i amb aquesta super (i crec que super es queda curt) producció americana. La quarta entrega de la saga Die Hard (Jungla de Cristal) del, ja una mica vell, Brucle Willis.
No he vist les altres tres (algún fragment de la 1 i la 2 sí, però mai integres), però aquesta és una d'aquelles super produccions que dius: " ostia! la peli en si no és per tirar coets! però per un cop bé s'ha invertit bé la pasta, no?".
L'argument de la peli no mata... el típic malo que en realitat era bo, però que per culpa de la societat es va fer dolent... i ara és molt dolent... i bla bla bla tots els topics de sempre de les pelis d'acció. Apart, l'únic hacker que en principi té cara de hacker, és la aparició estelar de Kevin Smith (més conegut per Bob el Silencioso :D), tots els altres són nens guays. El fet de que el Kevin Smith estigui en aquesta películ·la, suposo que és signe que hi ha més coses freaks de les que simplement es veuen (i joder si se'n veuen :D).
Perquè aquesta peli triunfa? Perquè les coses són com són i joder, mires pajoleries com xXx o qualsevol peli d'acció i res de res. Aquí no s'estan per osties i sí, la peli és tiro, lluites, persecucions, ostatges i "jo sóc invencible", però que carai, està ben fet i a més és original, apart dels topics que ja he dit abans que no fallen.
Per fer-vos-en una idea... Pilleu una temporada i mitja de 24 (la peli representa unes 36 hores de vida real, imagino), comprimiu-la en dues hores, només deixant les escenes d'acció, afegiu-hi la típica filla rebel i adolescent, molts tiros, moltes esperances, algun diàleg "moralista" (obligatori en aquests films) i ja ho teniu, més o menys.
Una peli genial per mirar jalant algo,.. sense dubte.
Un detall curiós és, mirar la llista de stunts als crèdits XD i dius, "Jooooooder!" crec que el Sr. Willis no s'ha desvivit excessivament actuant a la peli, jajaja.
A més, el director de la peli, no és que tingui una gran carrera... és més... el tio és qui ha fet Underworld (la 1 i la 2 XD) és a dir... burrr... però el resultat amb aquesta jo crec que està bé.
Que en diuen els fans? Ni idea, però crec que ha agradat i pot agradar a qui la miri :D. Tot i que Jack Bauer se sentiria ofes amb la peli :P-.

dissabte, 22 de setembre de 2007

Post 16: La segona cervesa oficial, la Birkby Bitter

Yeaaaa, la Birkby Bitter...

Per fi queda desmentit el tòpic habitual de que les segones parts mai foren bones (ja siguin d'una trilogia o una saga). La birkby bitter n'és el resultat.
Avui ja fa més de 4 setmanes des de que va ser embotellada i no decep a qui la tasta.
La birkby bitter és una bitter ale típica anglesa amb un fort aroma de llúpol (vaig deixar la bossa de pellets bastant estona durant la cocció del most), una mica dolça i amb un amargor típic d'una bitter ale al final. Apart, està ben equilibrada i crec que, per l'alcohol que té, aproximadament uns 4 graus, té bastant de cos (o m'ho sembla a mi). L'espuma de la cervesa no és abundant, però té una fineta capa persistent blanca que no desapareix ni a la de tres (que és una bona característica al meu entendre).
Com la primera que vaig fer la Linthwaite, no he pogut comparar-la amb una de la seva varietat, per tant, no puc dir si realment és bona o no (però el gusanillo em diu que sí). Tot i que he de dir, que en el cas de la Linthwaite, fa poc al festival de la cervesa d'aquí Andorra vaig poder tastar una ale de les de veritat i, creieu-me, la meva linthwaite s'assemblava bastant (h) :D.
Durant la fermentació, el procés va ser molt estable i la densitat inicial va ser força generosa (superior als OG 1042) i la final imagino (crec que tinc el hidròmetre trencat) que devia estar per sota dels 1015.
En fi, una bona cervesa per qui tingui ganes de tastar-la, amb unes olivetes i/o un aperitiu salat :D.
Salut!

dijous, 20 de setembre de 2007

Post 15: La saga Bourne

Matt Damon, quin tio tan "cansino"...

Va surtir el "Ultimatum" i al sentir, "Buah! És brutal!" per part de unes quantes persones em vaig dir, "enlloc de veure l'últim, xupa't les tres, carai!". I així ho vaig fer, la "identitat", la "supremacia" i l'"ultimatum"(119, 108 i 111 minuts respectivament).

Trobat flotant, al mar, per uns pescadors i sense recordar res sobre el seu passat, Bourne farà els possible per recordar qui és i perquè l'intenen matar. Així de simple, tres pel·lícules sobre això.

La primera sorprèn, sincerament, un agent secret que no es folla tot el que troba (relativament), sense artilugis ficticis d'última generació (relativament) i que no és invencible (relativament).
La segona és el mateix tio, però que fa? El mateix que ha estat fent durant la primera....
I la tercera? Doncs, per variar, lo mateix, fins que, després de 5 hores i mitja de pel·lícula on es contabilitzen tres persecucions amb cotxes (lo millor de les pel·lícules), una per pel·lícula, un assassinat d'"un assassí que persegueix al Bourne" mínim, també per pel·licula; el tio aconsegueix recordar qui és (cosa que realment no és mooooooooooolt impactant i fins i tot, una mica previsible).

I és que com a moltes de les pelis d'espies, no sé perquè, sempre imagines cap a on va la peli i hi han molts moments que els veus venir taaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaant de lluny.

A més, totes les pelis de la saga tiren MOLTISSIM del efectes sonors, que sense ells, ni tensió, ni suspens ni res. Això és odiós.

Conclusió, la saga està bé, i sens dubte la tercera entrega crec que és la millor de les tres, però està tot excessivament maxacat (tot és el mateix, però tres vegades) perquè els espectadors usuals de cine puguin entendre la pel·lícula i surtin del cine podent dir que han entès la peli. Imagino (i espero), que com de costum, segur que la novel·la original és molt millor que els films.
Enfi, apart de tot això, el repartiment compta amb algunes cares conegudes, però la brutal sobredosis que hi ha de Matt Damon, mareja bastant... (queda clar que no li tinc massa apreci XD)

Res més per avui.


P.S: Segur que la crítica pot estar molt més ben elaborada i segur que les pelis tenen molt més, però pfff, crec que no val la pena.

dijous, 13 de setembre de 2007

Post 14: Beyond the sea (IMDB 6,6/10)


Com que hi ha dies que no hi ha ganes d'escollir pel·lícula, i s'està cansats de veure sempre coses del mateix gènere, un es deixa sorprendre per les pel·lícules que projecten al cineclub :D. Aquí normalment, t'emportes menys fiascos que al cine normal però no venen palometes ni begudes ^^.
La peli que van projectar ahir era la de Beyond the Sea, una producció britànica-alemana-americana del 2004. La peli ha estat dirigida, co-guionitzada i protagonitzada per Kevin Spacey, en tots els sentits (aquest és el seu segon llargmetratge com a director).
Entre el repartiment trobem cares conegudes com, John Goodman (el gordo del pare a Coyote Ugly, o el Flinstone :D) o Bob Hoskins (el prota de Mario Bros :D).

La peli relata des d'un punt de vista subjectiu, amb alguns elements fantàstics i acompanyat de molta música, el que va ser la vida de l'artista Bobby Darin (interpretat Kevin Spacey) (1936-1973). Des d'el principi fins al seu final.

L'actuació de Kevin Spacey és realment bona, sense tenir en compte lo molt que balla i canta al film (tot ho ha fet ell, inclosa la banda, és de veritat) i lo ben dirigida que està la peli.

Una peli que es desvia una mica del que miro normalment, però que igualment, val la pena. No és fundamental, però :D.

dimarts, 11 de setembre de 2007

Post 13: The Fantastic Four: Rise of Silver Surfer

Els poster es xustissim XDXD

No és que sigui un gran expert pel que fa als quatre fantàstics… Però crec que de la peli, lo únic que se’n pot treure de bo són els efectes especials (sempre bons avui en dia, en qualsevol pel·lícula de bon pressupost) i l’aparició, ja típica, del Stan Lee :D.

El guió és deixalla, la meitat d’escenes són de “relleno” i bé, en una hora i 26 minuts intenten explicar massa cosa.

No dic que sigui una mala peli, ja que és la peli ideal si tens ganes de veure algo entretingut però pseeeee, de les pelis de Marvel últimes que he anat veient la ficaria amb el grup de les sequel·les de x-men o la del motorista fantasma. És a dir, xungo xungo.

Apart, tinc entès que al comic, el Silver Surfer és lleugerament diferent de caràcter i alguns fets no ocorren com passa a la peli (típic però en té alguns de molt exagerats exagerats). Jo havia vist el Silver Surfer en la serie animada i buah, m’hagues fet molt ilusió veure la forma real del Galactus, però ni això....

Enfi, una peli per deprimir-se si l’has nat a veure al cine i ets fan del tema i per estar rajant-ne tota la nit. Sort que dura aprox. 90 minuts...

Post 12: Righteous Ties

Righteous Ties de Jang Jin

Jo no sé si és que el cinema coreà és realment bo, o simplement m’agrada molt, o les dues coses, ves a saber. Al principi d’aquesta peli, pensava que no la acabaria... tenia una review pobra a IMDB i no se’n havia sentit a parlar massa, però mica en mica et va enganxant i al final acabes la peli i dius, putos coreans, com mola!

Si us va agradar Holiday, Guns & Talks, The Host, o qualsevol peli coreana que digui ser de comèdia, però que durant la peli hi hagin escenes dramàtiques (que realment fan plorar), romàntiques, violentes, de riure(que realment fan riure) i d’acció (els coreans són així, en serio!), aquesta peli és per vosaltres. Una bon ritme narratiu, ple de color, uns actors que en comparació als japonesos no tenen res a veure, amb efectes especials igualment bons i plena de les típiques pallisses asiàtiques (a cops de peu, ganivet i beisbol), fan que diguis, perquè no es fan més pelis així?

La peli Righteous Ties (enllaços honestos) (m’estalvio de ficar el títol original :D) de Jang Jin (Guns & Talks, Welcome to Dongmakgol, etc) , com moltes asiàtiques, toca el tema de la màfia local, que suposo que als països asiàtics és un topic quotidià a la societat i dona una nova pintada al genere de les pelicules de gangsters, que sovint esta desprestigiat a causa de l’enorme oferta de pelicules del tipus. Com ni sóc bo, ni tinc ganes d’explicar la peli, us deixo que la descobriu vosaltres, ja que crec que és una bona peli per veure i el titol i el cartell promocional en diuen molt.

De cares conegudes n’hi ha bastants, però jo casi bé tots els coreans i xinesos (amb els japonesos no em passa) els veig iguals, així que no us sabria dir d’on són.

Si mai heu vist algo de cine coreà, aquesta és una pel·lícula que si creieu que us pot agradar el tema, l’heu de veure :D.

Post 11: Hidromel v1

Hidro, hidromel :D:D

Que és la hidromel? A mesura que he anat fent la beguda, he trobat molta gent que no sabia que era. Doncs bé, la hidromel, també coneguda com aiguamel, és una beguda alcohòlica obtinguda per la fermentació, en gran part, de mel i aigua. Un cop acabada la fermentació, o durant aquesta, se sol ficar-hi espècies (nou moscada, canyella, etc), barrejar-la amb altres begudes, etc.

La beguda té molts segles d’antiguitat i potser és més vella que el vi o la cervesa.

Fou consumida per grecs (l’anomenaven “melikatron”), romans, celtes, ibers, víkings, saxons i fins i tot maies.

Aquesta beguda, molt fàcil i a l’abast de tothom de fer, té molts tipus de variacions, segons de la manera que es faci, etc. Us preguntareu, “i com collons no se’ls i infectava amb lo porcs que eren?”, ja que per qui no ho sàpiga, per fer una fermentació alcohòlica (ja sigui vi, cervesa, etc) s’ha de tenir molta cura en desinfectar tot per tal que no s’infecti amb bitxos indesitjables i només hi hagin els desitjables ;). Doncs molt senzill, la mel, és molt antioxidant, i les abelles, sabies com són, la fan de tal manera que costi moltíssim infectar-se. Per aquesta raó, la fermentació de la hidromel és molt lenta, però tot i així, molt segura.

Depenent de la cultura també, té diferents noms i es diu que és la beguda preferida dels deus.

Doncs bé, després de llegir tant sobre la beguda vaig dir, que collons, “nem a fer hidromel :D!”.

La característiques típiques de la hidromel són un contingut alcohòlic superior als 7 graus, normalment més de 10 (fins que la llevat ho permeti :D), amb un gost dolç i lleugerament gasificat. La proporció estàndard per una mel ni massa seca ni massa dolça és de 1 a 2, és a dir, 1kg de mel per 2l d’aigua tècnicament.

I així va començar una odissea cap alguna cosa estranya. Vaig comprar 2,5 kg de mel de mil flors i vaig elaborar un most de 10 litres, vaig deixar fermentar durant dos mesos i pim pam :D.

Al principi, anava provant la mescla per veure com evolucionava: primer era dolç i gasificat, després va anar perdent dolçor, fins arribar a una cosa estranya, amb molt de gas i gust d’herbes.

La vaig elaborar al maig o juny diria, i bé, a la joventut no sembla que li agradi massa però a la gent més gran els i desperta una certa curiositat i agrada, malgrat al gust raro (i no conec encara cap cosa que s’hi assembli) que té. Sé de ben segur que aquesta no és una hidromel convencional.

L’embotellament va ser normal i vaig afegir sucre moreno per fer el priming (generació de gas natural dins a l’ampolla). Malgrat això, una botella va explotar degut a la pressió (per sort no estava al voltant quan va petar, ja que per la manera com va quedar tot, l’explosió va ser violenta) i ara, després d’alguns mesos, a cada obertura de botella, el líquid té una reacció inestable i comença a sortir amb molta espuma, fins casi bé buidar la botella (veure imatge).

Però bé, el resultat de l’experiència és una hidromel molt seca, gens dolça (recordem que el ratio que he utilitzat és de 1 a 4), molt gasificada i sense espuma :D.. vamos una mena de xampany fet a casa!

En la v2, s’intentarà corregir els possible errors comesos en aquesta versió, que seran la proporció aigua/mel, el priming, l’excés d’aire al cub de fermentació i molt possiblement s’intentarà aromatitzar la mel amb algun tipus d’espècie, com ara la lavanda.

Us mantindré informats ^^!

Post 10: Abdij, de Brewferm

Abdij de Brewferm

Bona tarda! Com ja havia anat dient, aniré “postejant” les diferents cerveses que vagi fent. El cas d’avui és la meva segona fermentació de cervesa, després de la Linthwaite i la Hidromel v1, que ben aviat us explicaré.

La cervesa d’aquesta segona collita era una cervesa d’abadia Belga, Abdij, de la marca Brewferm. Cervesa marró fosc (com bé es veu a la foto), amb espuma densa de color blanc, força persistent i un contingut alcohòlic de 8% (segons etiqueta del kit).

Aquesta cervesa va ser finançada, i feta per encàrrec del Jabo, el qual va assistir en tots els processos de l’elaboració. Per sort meva, vaig poder fer-me amb 3 botelles abans que s’endugués el carregament d’uns 20 litres cap al seu cruel destí, a Almeria.

Al dia d’avui, passat un mes i 1 setmana des de l’embotellament, l’he tastada i per ara compleix amb les expectatives :D. L’alcohol es nota, té força cos i el regust final és el típic d’una cervesa d’abadia, molt similar al de una Leffe (tot i que és força fluix fins ara).

Les dos botelles restants les guardo per d’aquí un mes o dos, ja que es diu que aquesta cervesa necessita una llarga maduració i per ara és massa jove.

Pel que fa al carregament que va partir a tant dur viatge, no en sé massa cosa, esperem que encara estigui amb vida :D. Tot i que ho dubto.

P.S: Pròximament, “updataré” aquesta entrada amb més conclusions :D.

diumenge, 9 de setembre de 2007

Post 9: Pumpkinhead (IMDB 5,6/10)

La caràtula de la peli

Tenia mooooooooooltes ganes de veure aquesta película del 1989. N'havia sentit alguna coseta i se'm feia la boca aigua. M'esperava algo del tipus Hellraiser (una saga que crec que és brutal :D) o algo en plan terror freak i força sang. I per fi, vaig aconseguir veure-la.

En primer lloc, trobar-la m'ha resultat molt xungo, perquè volia la V.O amb subtítols a l'espanyol, però els subs no els he trobat. Llavors, vaig dir-me, fes un sacrifici i mira-la en castellà, i la vaig buscar sota el nom que se li va donar per terres ibèriques i sudamericanes: "Pacto de sangre" (una patètica traducció). No l'he trobada, no hi ha hagut manera (tot i que s'està acabant una versió en vhs a l'emule que potser ho és :D), ja que hi ha una altra peli a España amb el nom de "Pacto de Sangre", que és la quarta entrega d'una saga caspíssima que es diu "The complex" (una altra gran traducció española del títol original -_-).

Només em quedava una solució, veure la RAW (la V.O a palo seco). En una película d'aquest tipus no és excesivament necessari entendre-ho tot.

La peli dura1h i 26 minuts escassos i bufff no sé que dir-vos... té moments grans (que són els que em van portar a veure el film) però tot lo altre és dur, molt dur. L'argument: un pare decideix venjar el seu fill matat accidentalment per uns "joves" a través de la invocació d'un dimoni, el Pumpkinhead (més que un dimoni és un alien).

El monstre és sens dubte lo millor de la peli, un monstre digne de recordar i que de ben segur va deixar sense dormir a molts nens de l'época.

Si us agraden le spelis de terror d'abans dels noranta i teniu 1h30 de la vostra vida per gastar, aquesta és la vostra peli :D.

"Brutaaaal :D"

http://www.youtube.com/watch?v=bf0F4RcBARE

dissabte, 8 de setembre de 2007

Post 8: 28 Weeks Later (IMDB: 7,3/10)

Zombies, armes i sang... que més se li pot demanar a una peli de zombies?

Zombies! Zombies! Zombies! Estimats zombies!

El cinema de zombies sempre ha estat un dels plats forts del cinema gore, amb arguments sempre similars, però de costum creatius, que serveixen per arrassar pobles i ciutats de la nit al dia, sense necessitat d'utilitzar, ni volcans, ni meteorits, ni atacs terroristes... GENIAL.

Amb la primera entrega de la películ·la, s'ens presenta un tipus de zombi molt més cabron que el zombi clàssic. El nou tipus de zombie vindria a ser descrit per un: "Better! Faster! Louder!". És a dir, el contagi és més eficient, el zombis corren... MOLT i ja no gemeguen com a putes, ara criden i escupen :D (com a putes també).

La peli continua després dels "28 days later": tot el Regne Unit ha estat devasatat, però l'amenaça s'ha pogut controlar. L'exèrcit dels Estats Units, fent ús del seu "carisma", comencen les labors de repatriotització dels supervivents i de la reconstrucció del país. Tot i així, com ha de ser i sempre serà, les coses no van com s'havien planejat :D:D:D:D.

En relació a la primera, el director ha canviat (Danny Boyle per Juan Carlos Fresnadillo), cosa que sol ser fatal en la majoria de sequeles. En aquesta però, l'ambient i la sang continuen sent els protes principals, amb una atmosfera molt similar a la de la primera, que de ben segur que no decepcionarà als fans.

Com qualsevol peli de zombis, la peli no dura massa més de 1h 30min i entra molt bé en qualsevol moment del dia, preferiblement nit.

Tot i ser una més del monton de les pelis de zombis, la saga dels "28", es defensa amb un estil propi.

Us recomano aquesta peli si vau disfrutar de la primera, però jo crec que la primera és millor. I vosaltres?

Post 7: Quentin Tarantino's Death Proof (IMDB: 7.9/10)

Un cartell molt expressiu sobre que ofereix el llargmetratge

Fer una crítica sobre aquesta peli significa emmerdar-se i sobretot, crec que s’ha de saber molt de cine, per poder fer una crítica correcta i coherent. Apart, veient la peli una sola vegada, és difícil treure conclusions i s’ha de tenir bona vista per apreciar tot el que va sortint. Per tant, més que fer una crítica sobre la peli, no em mullaré i la faré “en plan” opinió informativa :P.

En primer lloc, la versió que he vist jo no és la versió de cine de la coproducció “Tarantino-Rodriguezsca”, sinó que és la versió “llargmetrada” de una de les parts de la coproducció en qüestió, Grindhouse, que homenatja a les sales (del mateix nom que la peli) d’Estats Units dels anys 70 i 80, que eren particulars per les projeccions que oferien, i que en part varen “educar” a Tarantino i Rodríguez (entre d’altres :D): gore, sexe, freaks, monstres, baix rating, etc... tot el que fos decentment i èticament immoral.

Passem al tema que interessa doncs, Death Proof. Escrita i dirigida pel ja conegut Tarantino, la peli gaudeix de tots els elements necessaris per passar una bona estona: diàlegs absurds i redundants en plan Tarantino, dones boniques, cotxes i, evidentment, SANG.

No vull “spoilejar” del contingut de la peli, i com de costum, us diré ben poc: un home tarat amb un cotxe, disposat a fer tant mal com pugui :D :D :D :D :D.

A la peli, com és sovint veure a les pel·lícules del Tarantino, trobem influències de tot tipus de cinema, l’aparició supermegahyper estelar del propi director i de alguns que ja han treballat vàries vegades amb ell, una bona BSO, i els detalls abunden a “tutiplen” . La peli està mal gravada a estones, en diferents filtres de colors i mal editada, però tot això forma part del tribut a Grindhouse i al cine de B-rating* dels anys 70 i realment aconsegueix un efecte molt bo.

I és que crec sincerament, que Tarantino és un fan d’un tipus de cinema, que sap que és el que volen veure els fans d’aquest tipus de cinema. No sempre surt bé (veure Hostel XD, per mi és de lo pitjor que pots arribar a fer, però té algun moment bo :D), però en aquest cas, sap entretenir un tipus de públic que no sempre pot entretenir-se amb el que s'ofereix.

En resum, segons la meva opinió, i malgrat no sapigui ser massa concís en el que dic, la peli és moooooooooooolt acceptable. Veure-la més d’un cop, creieu-me, no us farà gens de mal :D.


P.S: Em disculpo si algú se sent "ofès" per un comentari tant poc "complet" sobre la peli. No hi ha mala fe. :D

* Jo li dic b-rating a les pelis velles i/o caspes i/o freaks i/o underground.

diumenge, 2 de setembre de 2007

Post 6: Highlander: Vengeance

El tio una mica si que té retirada al Christopher Lambert, eh ^^?

Avui tocava aquesta :D. Highlander: Vengeance és la versió Anime de la saga americana Highlander del '86, més coneguda com a "Los inmortales" (i que avui en dia encara se'n fan, segons IMDB aquest any surt la quinta), on trobaven en Christopher Lambert o el Sean Connery (a la primera almenys).

L'anime tracta d'un guerrer escocès, Colin MacLeod (a la versió original es diu Connor) que busca la venjança contra un altre inmortal, el cual va matar la seva dona, a través de les èpoques.

A la peli, l'argument és diferent, és del plan si jo et mato a tu em faig més fort, i hi han altres inmortals, en fi, algo per fer una saga d'aquestes infinites. Però anem al anime que és el que ens ocupa el tema.

Bé, doncs, rarament passa que s'adapti una peli o una saga estrictement americana a l'anime. Desconec si és la primera adaptació que s'ha fet a l'anime o algo similar, però avia'm no us deixeu enganyar, si mireu els crèdits l'únic nom japonès que surt, o dels pocs que surt és el de Yoshiaki Kawajiri (X, Animatrix, Ninja Scroll: The series, Metropolis, etc) , director de la producció i després casi bé tots son americans (lògicament). Així doncs, és pur anime americà (l'estil de dibuix ja ho diu força, els americans no saben fer anime sense un japonès :) ).

La animació està bé i té un disseny d'aquests molons. L'anime, de 1h i pico de durada, és del plan sang, matar, espases i bales... lo típic :D. Amb un anglès de l'estil Fatal Fury o Street Fighter ("Holy shit!", "Hey! I'm gonna kick your ass man!", etc).

Una peli totalment recomanable que no necessita atenció estricta, amb que vagis mirant entens la peli XD, però de ben segur et perds alguna escena guay. Tot així, ni detallets ni coses rares...

En fi, us deixo un "screen" avia'm que us sembla :D.

Ciau ciau.


dissabte, 1 de setembre de 2007

Post 5: The Ultimate Keyboard, the SL-373D

The ultimate keyboard, SL-373D

No he pogut evitar-ho, ha sigut més fort que jo. Quan l'he vist m'he quedat meravellat! Avui he adquirit el sintetitzador definitiu i més absolut que pot existir en la "fas" de la Terra! El totpoderós SL-373D.

És un teclat de 2 veus i 37 tecles, amb micro inclós per fer funció karaoke. Té dues modalitats tímbriques i algun efecte percussió. Tot el conjunt, 4,30 euros. Passem als detalls:

A les fotos podeu apreciar totes les característiques d'aquest preciós teclat que funciona amb 4 piles AA. Té un slider on/off, un de volum min/max (que sonen igual), un de play/store, una altre del mode timbric A/B (et puja una octava o algo per l'estil). Després té infitnits botons que serveixen per triar la demo, que és lo que millor sona del teclat; tres botons "percussió" que per a res sonen a percussió, sino que sonen a nota musical del plan una nota de la part del teclat. El teclat és fascinant, tecles de plàstic molt toves, de les quals el so que en surt és surrealista: apart d'estar infinitament desafinades, el teclat no reconeix els semitons (les tecles negres), és a dir, les negres sonen igual que la seva tecla blanca corresponent de l'esquerra, fascinant oi? Apart d'això també té 2 inputs, un pel micro i l'altre per una cosa obscura anomenada DC8V (una font de corrent de 8V?, ni idea)

En fi, estic bocabadat, és una passada... :D:D:D


Llegiu-vos les instruccions :D