Post 38: La història d'Issun Boushi

La història d’Issun Boushi (o el Pulgarcito o Patufet japonès)

(Issun (1 sun) és una antiga mesura d’uns 3 cms i Boushi, tot i no haver-ho trobat de font fiable, m’han dit que és nan)

Hi havia una vegada, fa molt de temps, una parella de vells que vivien a la muntanya. Aquests no tenien cap fill i es trobaven molt sols:
- Oh Déu! Dona’ns un fill. Encara que sigui un fill petit – pregàvem cada dia.
I un dia, va néixer un nen tant petit com el dit petit de la mà.
- Oya! (expressió japonesa) Déu n’hi do! Cap al palmell de la meva mà. Com a nom, li ficaren “Issun Boushi”.

Va passar un any... en passaren dos...després cinc... i fins i tot deu! Però n’Issun Boushi no és va fer gran. Els nens del poble es reien d’ell:
- Nan! Nan!
No tenia amics per jugar. Llavors va decidir:
- Vull sortir a conèixer món, esdevindré una persona sabia! M’he d’entrenar!
I d’aquesta manera l’anciana parella va dir adéu al seu fill i aquest va marxar cap a la capital.
Tot marxant, va agafar una agulla de cosir, que es va guardar al cinturó com a katana, un bol de miso i un bastonet de menjar (hashi).

Ben aviat va arribar a un riu.
(ocell japonès XD) Chun, chun, li va dir un pardal:
- Si agafés aquest riu arribaràs a la capital.
I així ho va fer, va utilitzar el bol com a vaixell i el hashi com a rem.
Va remar i remar, i de tant remar, va arribar sota un pont.
Es podien veure moltes cases, i a la llunyania, hi havia una enorme pagoda de cinc puntes.

- Bé, per fi he arribat a la capital. Ara aniré a la casa de la gent important i demanaré per servir.
Dit i fet, va anar cap a l’elegant palau, i des de la gran porta, amb veu forta digué:
- Li prego senyor Ministre, li prego!
- Qui crida? - li respongué el Ministre.
Un servent va sortir a veure qui era i a l’ombra d’uns sandàlies tradicionals japoneses (ashida), sota el bol de miso i tot sostenint un bastonet de menjar, hi va trobar l’Issun Boushi.
- D’on surt aquest nan?!? - i tothom de la pagoda va començar a cridar.

La princesa el va agafar i se’l va ficar a sobre el palmell de la mà.
- Tu ets l’Issun Boushi, oi? Si realment vols esdevenir una persona sabia has d’aprendre a escriure i a llegir, has d’aprendre a tocar la flauta (fue) i el tambor (tsudzumi) i també has d’entrenar-te per aprendre l’art de l’espasa.
Des d’aquell dia, esdevingué servent de la princesa.
La princesa el va cridar i el va acariciar (no entenc aquesta frase XD).
Van passar uns quants anys i va arribar el dia en que l’Issun Boushi esdevingué un adult.

Aquell dia, va esdevenir també company de la princesa i servidor del deu de la pietat (Kamonsama).
Mentre pregaven, amb les mans juntes, es va sentir una forta ventada i tot de sobte, tot esdevingué negre.
- Tu! Ogre (oni)! Treu-me les mans de sobre!
L’Issun Boushi es va ficar a la defensiva i:
- Un nan! - digué l’ogre amb ironia.
L’ogre el va agafar amb els dits en pinça i, Ponto! (soroll japonès), el va llençar amb carinyo a l’interior de la seva boca.

Dins de l’estómac de l’ogre, l’Issun Boushi va treure la seva agulla-katana i:
- Ei, Yaaaa! (soroll japonès) – es va preparar.
I d’una revolada va atacar l’ogre.
- Aitatta! (Quin mal!)
Mentre l’ogre s’estremia i s’agafava l’estomac a causa del dolor, l’Issun Boushi va aprofitar per saltar des del forat del nas i va apuntar directament als ulls, tot atacant una altra vegada.
- Perdoneu-me! Em rendeixo, em rendeixo! - gemegava l’ogre.
L’ogre va marxar a corre cuita cap a la casa de la muntanya, i mentre fugia, li va caure un petit martell.

- Aquest és el martell de la sort de l’ogre. Si es sacseja el martell, es pot acomplir qualssevol desig. – digué la princesa.
- Princesa, vull ser més alt, si us plau, vull tenir un cos d’adult – li respongué l’Issun Boushi. (tots sabem el motiu ^^)
Kara, Kara, Ton, Ton (soroll japonès). A mesura que sacseja el petit martell, l’Issun Boushi ràpidament va fer-se més alt fins a esdevenir un esplèndid home jove.
Llavors, es diu que el jove home va fer-ne de la princesa la seva esposa i vàrem viure feliços per sempre. Fantàstic!

Conclusió: ser nan mola, pots ferir ogres :D.

P.S: La història és una traducció de l’original japonès adaptada per mi :D.

http://en.wikipedia.org/wiki/One-inch_boy

Post 37: 30 Days of Night (IMDB 6,9/10)

Neu i sang, un molt encertat contrast :D

Un petit poble d'Alaska, Barrow, aïllat de tot, es queda sense sol durant un mes cada any. Alguns marxen durant aquest període, d'altres es queden. Qui es queda rebrà una moooooooooooooooolt agradable sorpresa ¬¬. No dic més... més que res perquè és obvi.

La peli és una adaptació de una sèrie de còmics (dels quals l'autor han participat en l'script de la peli) i pel que he anat llegint, ho segueix força bé, si més no el final.

La peli és lo típic de les pelis de vampirs però realment té escenes molt bones i cumpleix amb els tòpics.

El director de la película és en David Slade, director de Hard Candy (una de les bones també :D), que realment ha sapigut trobar una bona manera i crec que innovadora manera de rodar una matança a nivell de poble a lo grande i portar un bon ambient de peli sense dependre de músiques ni coses innecessàries. Per cert, m'ha semblat veure el nom de Sam Raimi pels crèdits, no m'extranya :p.

Estic d'acord que la peli té alguns petits errors, com ara la línea del temps o el "vampirolingüe", però en general trobo que els vampirs, que realment són cabrons, no són fashions, ni zombies (sovint és així), ni molons, costa molt de pelar-los i van a pel que toca són de lo més encertat.

Una altra cosa que vull dir, i que realment em feia témer la película, era el guaperas i gilipolles del Josh Hartnet com a protagonista principal. Tot i així, s'ha guanyat mínimament una mica de respecte :D.

Alguns n'havien parlat com una peli més del montón, sense sentit i horrible i una pèrdua de temps, d'altres deien que era una de les millors pelis de vampirs dels últims 15 anys. Jo crec que estic amb els segons (h). I vosaltres?

Post 36: Sakigake!!! Cromartie Koukou!

Mechazawa!!!

Les possibilitats de trobar una serie d'anime que enganxi, quan has vist molta de la cosa que hi ha, sovint és força complicat. Tot i així, n'hi han unes que mai fallen (almenys per mi), les que no destaquen ni per animació (que per cert la d'aquesta és una mica caspa) ni per la temàtica en sí, sinó aquelles que són absurdes per sobre de tot com aquesta, amb un estil de dibuix clàssic i amb força argot japonès :D.

Sakigake!! Cromartie Koukou és una d'aquestes. És una adaptació del manga (que no he llegit) d'Eiji Nonaka i que també se'n'ha fet un live-action (que em moro de ganes de veure, invertint temps a fons perdut, està clar).

La serie són els típics 26 episodis que es solen fer (mig any d'emissió) amb totes les sèries. Es veu que la serie és una mena d'ampliació del manga (pel fet que quan han de sortir coses del manga, a l'anime surt una pantalla que diu "Si vols saber el que passa, llegeix-te el manga"), però els capítols es segueixen perfectament (l'argument és molt "particular" i diferent en cada capítol).

Bàsicament la historia tracta de l'Institut on hi ha més criminals, delinqüents i coses xungues de Tòquio després de l'arribada de Takashi Kamiyama, un tio que en principi no és delinqüent i no sap com ha arribat a l'Institut i que sempre intenta resoldre les coses parlant pacíficament i que haurà de conviure amb tots els abusons, delinqüents, aliens, un gorila semi intel·ligent, un robot, etc.

Realment val la pena i podeu trobar fansubs en castellà.
Són episodis curtets de 10 minuts, ideals per berenar.
Venga :D.

El live-action ^^, pinta taaaant caspa...

Post 35: Byousoku 5 centimeter

"una cadena de curtes histories sobre la seva distancia"

En primer lloc, molt bon any a qui no li hagi dit. Ja som a l'any 2008! Hell yeah! L'any del Starcraft 2!

Comencem aquest any amb una bona peli d'anime: Byousoku 5 centimeter (5 centimetres per segon) de Makoto Shinkai.

La peli tracta de 3 histories curtes (una hora en total) sobre la distancia que mantenen dos amics, un noi i una noia durant 3 de les etapes de la vida: l'infantesa (Oukashou), l'adolescencia (Cosmonaut) i l'adultesa (5 Centimeter per Second)(crec que aquesta paraula existeix :D).
La temàtica està molt ben adaptada a la realitat que és viu al país nipó. La peli en sí és preciosa i emotiva.

Aquest director, escriptor i productor promet. Havia vist alguna de les seves coses però creieu-me, aquesta peli ho supera tot. Una animació brutal (com en la majoria de tots els seus treballs) similar o potser millor a la del propi Satoshi Kon (i que jo digui això vol dir molt), una música que almenys a mi m'encanta (Tenmon) i unes histories que et fan ficar la pell de gallina :D. Per ara sols puc recomanar, la de Hoshi no koe (voices of a distant star), Egao i obviament la propia Byousoku 5 centimeter en la qual es centra el post (m'en queden dos per veure), però de ben segur que la filmografia d'aquest home és molt recomanable.

Per acabar aquest post, vull fer mostra de la meva no-maduresa, deixant-vos un screen de la peli (no és cap spoiler, no temeu!) que m'ha fet gracia. Espero no tallar el rotllo. Fins aviat!

No sé que serà un "koga" però jo em pillo la direcció de l'esquerra ¬¬