dijous, 25 de juny de 2009

Post 129: Okuribito (IMDB: 8,3/10)

Un dels pósters de la versió japonesa

Avui toca parlar d'Okuribito ("occidentalment" anomenada Departures, si bé el títol original vol dir "la persona que envia") de Yojirou Takita. Aquesta pel·lícula japonesa, guardonada en la passada gala dels Oscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa (entre molts d'altres premis), tracta sobre un violoncel·lista que, després de quedar-se a l'atur i no trobar feina, decideix tornar al seu poble natal, on trobarà una feina que farà canviar el rumb de la seva vida i la de les persones del seu entorn.

La pel·lícula en sí és un drama que gira entorn de la manera d'entendre la mort, amb una clara influència de la cultura, l'estètica i el pensament japonès.

Acompanyada d'una música més que excel·lent i apropiada, creada per ni més ni menys que el compositor japonès Joe Hisaishi (compositor habitual dels films de Hayao Miyazaki (Studio Ghibli) i Takeshi Kitano), la trama farà emmudir i emocionar a molts dels sensibles que vegin aquest film.

La pel·lícula no és ni molt menys perfecta i té alguns punts una mica dèbils, com la seva duració o el final de la pel·lícula. No obstant, el repartiment és molt bo, és una pel·lícula multiguardonada fora de Japó, la música és fastuosa, té una gran producció i la puntuació d'IMDB només fa que avalar el que ja he dit anteriorment. Creieu-me, val la pena.

diumenge, 14 de juny de 2009

Post 128: Yashica Mat 124G, l'entrada cap al Mig Format

Feia molts dies que hem rondava l'idea d'introduir-me a la fotografia de mig format. Finalment, com a "auto-regal" d'aniversari vaig decidir fer el salt amb una Yashica Mat 124G. Com podeu veure, és una TLR (Twin Lens Reflex), és a dir que per un forat es veu lo que es fotografia (viewfinder) i per l'altre (el de sota) és per on entra la llum que es "fixarà" al negatiu.

Un dels aspectes més interessants del mig format, és el tamany del negatiu, que pot ser de 6x6, 4.5x6, 6x7, 6x10, etc. Això implica un nivell de qualitat més alt que permet fer ampliacions de la fotografia força grans. Heu de pensar que el negatiu d'una càmera de 35mm és de 24mm x 36mm, enfront dels 60mm x 60mm que fa el negatiu d'aquesta càmera.

Un altre aspecte important del mig format és la profunditat de camp i les distàncies focals. D'una banda, al tenir el negatiu més gran, la profunditat de camp disminueix. D'aquesta manera, un diafragma de f3,5 en mig format seria com fotografiar amb un f1.8 en 35mm. Com més gran és el format, menor és la profunditat de camp. Per aquest motiu, quan fem fotografies amb compactes (ja siguin de carret o digitals), com que el format és relativament més petit, la profunditat de camp és major i s'aconsegueix que casi bé tot quedi enfocat.

Pel que fa a les distàncies focals, que signifiquen l'angle del camp de visió en el sentit de si és un gran angular, un telefoto o simplement un objectiu estàndar, com que el negatiu és més gran, també ho és l'angle de visió. D'aquesta manera, un objectiu de 43mm en mig format és equivalent a un gran angular en 35mm, si no m'equivoco.

D'aquesta manera, l'objectiu que ve amb aquesta càmera és un Yashinon 80mm f3.5, que equivaldria a algo similar a un 50mm f1.8 en 35mm. Encara no m'ha arribat els carrets de mig format (120) i per tant no he pogut fer les proves pertinents. No obstant, a l'espera us deixo unes quantes fotos de la càmera. Fins aviat!

Mirant pel viewfinder:

dimecres, 10 de juny de 2009

Post 127: Ip Man (2008) (IMDB: 8,2/10)

Últimament estic força ocupat amb l'estudi. És època d'examens i ja se sap. Tot i així, per mitigar els efectes de tant d'estudi, l'altre dia em vaig regalar una pel·lícula: Ip Man.

El film xinés tracta sobre una "poc real" adaptació de la biografia del mestre de Wing Chun (una variant d'arts marcials), Ip Man, el qual fou un dels primers experts en aquesta disciplina i a més és força conegut per haver sigut durant un temps mestre del cèlebre Bruce Lee (the one and only!).

Hi ha tundes i més tundes, i realment les coreografies estan MOLT treballades (dirigides per Sammo Hung, el gras aquell de "Martial Law" que feien a l'Antena 3 anys enrere), sobretot basades totes en moviments reals i la filosofia del Wing Chun. A més, el so de les lluites, per absurd que pugui sonar, supera de lluny qualsevol so que s'hagi pogut sentir fins ara: cops de puny, peu, etc. Si la veieu, ho entendreu. Possiblement aquesta pel·lícula conté una de les escenes amb una coreografia de lluita més bèstia que he vist mai en aquest gènere de cinema, i estem parlant d'algo que supera a Bruce Lee, Tony Jaa, Jet Li o Jackie Chan (si busqueu pel Youtube, entendreu de que parlo). És simplement èpic.

El repartiment d'actors compta amb Donnie Yen com a protagonista principal i una inacabable legió de fu jin taos que, ho sento, però no conec. Cal destacar la presència d'actors japonesos com Hiroyuki Ikeuchi i la guest appearance de Ip Chun, un dels fills de Ip Man (el de veritat!).

Us recomano que veieu la pel·lícula completa i us estalvieu buscar les escenes més bones o el trailer a Youtube (hi són!)... És algo que heu de veure "del tirón". Òbviament tot lo que no sigui lluita en aquesta pel·lícula és molt criticable, però realment això és el de menys :).