diumenge, 30 de desembre de 2007

Post 34: La Kriek, de 3 Fonteinen

Brouwerij 3 Fonteinen Oude Kriek :D

Aquesta era l'última cervesa que em quedava del regal que em van fer.
Sempre havia tingut una especial curiositat per provar una cervesa del tipus kriek: una cervesa de fermentació espontania fermentada a base de cireres àcides (és fiquen sencers), una cervesa seca i àcida, típica de Brusel·les o Bélgica, anomenada lambic.

El darrere de l'etiqueta (T_T)

La cervesa anava amb ve amb botella de xampany, i pel que fa a l'aspecte i l'aroma (tot i que ja sabeu que no sóc fiable en això) és molt similar al vi negre, però amb gas i espuma quan es serveix al got i que no tarda en desaparèixer.

La cervesa en acabat de servir-la

El gust és àcid i es nota per darrere el gust de les cireres, i per sorpresa meva, s'assembla en bastant tros a l'intent de cervesa de gerds (veure post 32). Amb això què vull dir? Doncs que en principi no era massa bona (també per sorpresa meva, ja que a aquesta cervesa li tenia moltes ganes). M'havien dit que molta gent hi afegeix sucre per millorar el gust, però afegint-li una cullerada de sucre al meu got, apart d'una quantitat generosa d'espuma, massa millora no he obtingut. Una altra cosa que diuen, és que la cervesa s'ha de servir a 5 o 6 graus, temperatura que em sembla que no tenia, tot i que això no hauria de ser decisiu.

La cervesa al cap d'una estona al got sembla kalimotxo :D

De totes maneres, com es pot veure a l'etiqueta, la cervesa va ser fabricada a principis de l'any passat i es pot guardar fins a 10 anys, així que enlloc de llençar-la, aprofitant la botella en que anava, l'he retancat, per donar-li una altra oportunitat d'aquí un temps. En fi, ja veurem com sortirà.

dijous, 27 de desembre de 2007

Post 33: Yobi (IMDB 7,7/10)

L'anime coreà no defrauda

Feia dies ja que no ficava cap peli, i després de rebre una queixa per no ficar pelis, avui he vist algo que mereixia ser ficat.

La peli en qüestió és Chonnyonyeouu Yeouubi (Yobi, la guineu de cinc cues) del 2007. Crec que és el primer cop que veig una peli d'anime feta sencera de cap a peus per a coreans (havia tingut possibilitat de veure'n algunes però encara ronden per qui....) i realment no defrauda. Té una animació força bona i la temàtica recorda a la vist a les pelis de Ghibli, és a dir, una peli per nens, però que realment té els seus moments i val molt la pena.

La peli va d'una guineu de cinc cues (obvi) que viu amb uns extraterrestres i que es fica en merders en intentar fer-se passar com a humana en un campament per a nens inadaptats. Fins aquí la sinopsi ^^.

És d'aquelles pelis que has de deixar córrer una mica la imaginació, sense fer masses preguntes de perquè les coses són així :D.

Pròximament més.

dimecres, 26 de desembre de 2007

Post 32: Un Invent que podria haver funcionat

A que té bona pinta? :D

De tant en tant, a tothom se li ocorren idees glorioses, algunes s'intenten, d'altres s'abandonen a l'instant.
Jo aquesta idea la considero de les glorioses, i per ara, l'intent número 1 no ha sortit realment com volia que surtís.
Es tracta de la cervesa de gerds, oi que sona bé?
Aprofitant que a l'hort hi havia un bon parell de mates de gerds i que era estiu quan vaig iluminar-me, vaig motivar-me i ho vaig intentar.
Uns 750 gr de fruita de gerd, els vaig macerar durant una estona amb aigua calenta, i filtrar diverses vegades, per tal d'obtenir-ne el sucre. Un cop obtingut el líquid rosa de sucre concentrat, tot descartant la fibra i tot allò que no és desitjable del gerd, ho vaig ficar en una botella de 1,5l, vaig omplir el que faltava de la botella amb aigua, li vaig ficar una branca de menta (amb fulles incloses) per afegir aroma i li vaig ficar la llevadura (l'error principal rau en aquest punt imagino), juntament amb sucre per augmentar-ne l'alcohol i la dolçor (en cas que la llevadura morís sense fermentar tot el sucre).
Em vaig inventar una mena de vàlvula estranya amb un globus per la fermentació i au, a esperar.
Al cap del temps esperat, s'havia iniciat la vigorosa fermentació, fent una espuma rosada :D.
Després vaig filtrar un cop i vaig embotellar (apenes en van sortir 5 botelles).
Tot esperant els dies que tocava, la vaig provar.
Un lleuger shhhht al obrir-la però apenes no pujava gas, feia olor forta de gerd i l'aroma a menta no hi era. El gust, és algo una mica indescriptible, però molt agre i una mica àcid, assumeixo que no era el resultat que m'en esperava (ja sé que no era en plan Kriek, però aquesta n'era la intenció). La beguda és bevible, però a partir del primer glop (d'aquells petit quan proves una cosa) dius: " Aghhh! Millor llanço això :D"
Suposo que la causa de la beguda final n'era el resultat d'una mala fermentació (no m'estranyaria que amb infecció, tot i que el color era normal), de deixar massa temps la branca de menta (dues setmanes enlloc de menys d'una hora com és normal), d'una llevadura no destinada a aquests propòsits, etc.....
En fi, juntament amb l'hidromel, és una d'aquelles begudes que s'han de tornar a fer :D.

dissabte, 22 de desembre de 2007

Post 31: Doble gravació! Però una no funciona!

Flipant! Estic impactat, electrificatttt!
Acabo de gravar "un" dvd, el trec del gravador: AGhhh! Aquest gruix no és normal! : Hi havien dos dvd's. Però el de sobre estava intacte , sense ni una rascada i (en principi) és plenament funcional.... BRUTAAAL!
Aquestes sorpreses t'alegren el dia.

dijous, 20 de desembre de 2007

Post 30: Solstici d'hivern i el celler

D'aquí dos dies és el solstici d'hivern, i benvingut sigui l'hivern, ja tocava.
Com avui tenia ganes d'escriure i no tinc pas cap motiu en especial per fer-ho (les ganes no són suficients), aprofitarè per fer inventari per aquest hivern.
De petit el conte de la formiga i la cigala em va impactar, així, que com a bona formiga he acumulat birra per passar tot l'hivern (de forma passiva), aquest és l'estat actual de la "bodega":


Tot i així, tinc un pack de cervesa Headcracker de bastants graus per fer si mai em quedo curt, així que m'he curat en salut.

Pas per pas, si mireu la foto, les caixes de baix (3 caixes de 24 botelles) són una Fixby Gold (ale), que en principi no són per mi, però segurament em quedarè alguna botella.
A partir del mig, tot és per consum propi. D'esquerra a dreta: Birkby Bitter(ale), Hidromel (encara en guardo nes botelles d'aquest fracàs), un intent de cervesa de gerds (un altre invent infructuós, que d'aquí poc em pararè a explicar) i la Linthwaite (ale), la primera cervesa.
Al pis de més amunt ja tot és cervesa negra nog (ale), de les quals la majoria de botelles són de 0,5l i una gerra o cosa estranya de 2l que em van portar d'una cerveseria artesana de Bèlgica (una peça de gran valor per mi ^^).

Enfi, crec haver alimentat mínimament les ganes d'escriure per avui, menos mal.

Aviat, és Nadal, lo qual vol dir que no hi ha curro, lo qual vol dir temps per fer coses, i en el meu cas, coses rares. Stay tuned. ¬¬

dimarts, 11 de desembre de 2007

Post 29: Chimay Triple

"Si hi ha neu, el Lluc beu :D"

Avui definitivament tocava. Ha nevat i la necessitava, la Chimay Triple (collita del 2007).

La botella és especialment maca i el fet tentador de que tingui un grau d'alcohol de 9 graus, convida a que es begui fora d'un àpat. I així va ser.
A la fórmula de tast vaig afegir-hi un nou factor, després de beure moltes cerveses fortes i llegir sempre que es bevien menjant formatge, aquest cop em vaig propiciar una bona porció d'aquest formidable menjar.

La cervesa és negra (un color semblant a la Pelforth brune) i tèrbola (més que les últimes que he provat), ambar fosc suposo, i per sorpresa meva, tenia molt molt poca espuma i de bombolla grossa. Apart, l'espuma no durava res, amb lo qual s'oxida ràpidament la cervesa i perd les seves qualitats (beure't una birra de 9 graus ràpid no mola).

L'olor de la cervesa no és agressiu, però es nota l'alcohol i algun màtis de malta torrada (el meu nas és una merda..).

Pel que fa al gust, té un gust suau (per tenir 9 graus) molt aromàtic i amb gust de malta, que evoluciona molt lentament, però sense canviar el primer contacte amb la llengua. Degut als graus d'alcohol notes com baixa i segons com és queda durant una estoneta la cremor al pit, molt agradable. Agafeu una Voll Damn i enlloc de doble malta, fique-li triple, i tindreu una mica el gust d'aquesta Chimay.

La idea de barrejar menjar amb la birra realment funciona, depen de la birra i de la persona, però normalment amb un formatge de gust fort queda bé. Com que era molt salat el formatge, va potenciar molt el gust de la birra; és una pràctica que es farà regularment, per descomptat.

La opinió aquesta és purament subjectiva, imagino que amb algo coincidirè amb gent i amb algo no, però algo és algo.

Que vagi bé :D.

dissabte, 1 de desembre de 2007

Post 28: El noken, 4kyuu

El full d'inscripció :D

Demà és l'esperat dia :D! El dia en que anys d'estudi es covnerteixen en un paperet, que bàsicament ve a dir: JO SÉ JAPONÈS ^^!

El Nihongo Noryouku Shiken (Japanese Language Proficiency Test), Noken pels amics, és un examen oficial de llengua japonesa que es fa anualment a cada país (en el cas d'Espanya, a Barcelona i a Madrid). Aquest examen té 4 nivells, del 4 al 1, del més noob al més pr0, respectivament. Amb el nivell 4, diuen que no acredites gran cosa, amb el nivell 3, acredites que saps japonès i pots treballar allà, espavilant-te a la vida quotidiana, amb el nivell 2, pots ser professor de japonès (quan surts de la uni després d'estudiar filologia japonesa, normalment es té aquest nivell automàticament), i amb el nivell 1, ets gosu :D diuen que hi ha ben pocs japonesos que l'aconsegueixin tenir i que cada any es presenten 1000 alumnes a nivell MUNDIAL i sols un 15% l'aproven...

L'examen és del plan multiple choice (tipo test) i consta de 3 parts, vocabulari, gràmatica i listening. La quota d'aprovat és a partir del 60% pel nivell 4 al 2 i del 70% al nivell 1.
Més o menys per nivells la cosa va així:

Kanji Vocabulari Hores d'estudi
Nivell 4 ~100 ~800 ~150
Nivell 3 ~300 ~1500 ~300
Nivell 2 ~1000 ~6000 ~600
Nivell 1 ~2000 ~10000 ~900

Com veieu, el canvi d'un examen a l'altre és molt exponencial. Jo aquest any passo el yonkyuu (nivell 4), el més fàcil, per assegurar-me i tenir un títol. L'any que ve espero passar el sankyuu.
Lo que mola, és que a diferència de molts examens oficials, aquest només costa 50 euros :D.
Ja us explicarè que tal pinta per llà el panorama. Que hi hagi sort. :D.