diumenge, 31 de maig de 2009

Post 126: Nihongo no shiken Season 2

Un any després, encara segueixo tutoritzant japonès a un dels alumnes de l'any passat :D! I com no, s'aproxima final de curs i és l'hora de l'examen final!

En principi l'examen de l'any passat va anar força bé, però ara toca avançar i consolidar-ho tot. En principi hi ha d'haver hagut força millora... però fer de sensei i aconseguir que l'alumne curri és un luxe que no aconsegueixo massa dies...

Us deixo l'examen d'aquest any! (si algú veu alguna falta, si us plau aivseu-me que sino quedaré mal!)

Ganbarimashou!

diumenge, 24 de maig de 2009

Post 125: Positivant el negatiu

Avui explicaré com he obtingut les imatges del post anterior, positivant el negatiu del carret. Aquest mètode funciona especialment bé amb els carrets de blanc i negre. Amb el carrets de color però, és una cosa totalment diferent, ja que la seva digitalització sovint porta dificultats tècniques com les dominants de color i requereix una labor força més complexa per donar a la imatge digital el mateix acabat que té la foto impresa del laboratori.

En primer lloc, cal digitalitzar el carret. En el meu cas, he obtat per ficar la càmara a contrallum del flash, amb el negatiu entre mig, utilitzant objectius per a macrofotografia, que ens permetrà obtenir una foto de tamany real del negatiu a 12 megapíxels. El resultat seria aquest:

Els negatius tenen un no sé què bastant "creepy"

És important obtenir una bona exposició, que permeti conservar les altes llums (que després seran les ombres) i les ombres (que després seran les altes llums). Un cop amb aquesta imatge, la passem a l'ordinador i ja la podem començar a treballar amb Photoshop, com si emulessim el revelat químic de laboratori (complementàriament, sempre podem utilitzar plugins que emulin diferents tipus de films fotogràfics: Polaroid, Velvia, Provia, Superia, Gold, Tri-X, etc).

El primer a fer, serà rotar (90º a la dreta o a l'esquerra) i invertir la imatge fins a obtenir el que realment es va fotografiar. Després caldrà anar als ajustaments de la imatge i invertir els colors i posteriorment desaturar (blanc i negre) la imatge. Després d'això ja tindrem un resultat una mica acceptable. Ara bé, els negres no acaben de ser negres del tot i el contrast de la foto és força deficient. Per arreglar-ho, caldrà tocar els nivells, augmentant el color dels negres. Si per fer-ho mirant l'histograma (el gràfic aquell), els resultats són decents movent els negres fins a l'inici de "la part important" de la imatge.


Amb això obtindreu tal qual una cosa d'aquest tipus:

Finalment, podeu aplicar els retocs que creieu convenients: retallar la foto del negatiu, clonar defectes de la fotografia (en el meu cas hi ha rallades i pols que ha sofert el negatiu), aplicar efectes, màscares d'enfocament, etc (la foto retocada està al post anterior).
Com veieu no és gaire complicat i realment, a nivell imprès a un tamany de 11X15, que és el típic dels laboratoris fotogràfics, apenes hi ha diferència, en principi.

dissabte, 16 de maig de 2009

Post 124: Fujica ST-801 & Neopan 400

Realment ho estic comprovant i disparar amb una rèflex analògica és una experiència clarament enriquidora i inspiradora. És un procés màgic!

No crec que es pugui comparar per a res amb la fotografia digital, per a mi són dos coses completaments diferents.

Us deixo amb unes fotografies, escanejades i positivades amb el Photoshop, directament del negatiu:

diumenge, 3 de maig de 2009

Post 123: Una de macrofotografia!

Fa qüestió d'una setmana o així, va arribar per fi material d'eBay (yuhu!), sobretot per macro. He estat fent proves i realment la cosa és difícil difícil però els resultats, quan surten bé, són la booooooooooooomba :). Enfocar és sumament complicat ja que has de tirar d'enfocament manual (no hi ha problema per mi, ja que no tinc res que enfoqui automàticament) i no és suficient girar la rodeta de l'objectiu, sinó que has de bascular endavant i endarrere per enfocar bé i aguantar la respiració ja que inclús el batec del cor pot fer que una foto quedi desenfocada. A més, la profunditat de camp de l'enfocament, com més apropament s'aconsegueix, més petita és i estem parlant que d'una fotografia tirada a 1:1 (on lo que fotografies té un tamany real), la profunditat de camp pot ser de menys de 5mm. Un altre tema important és la pèrdua de llum que es té quan s'utilitza apropaments molt forts, requerint la necessitat obligatòria de l'ús de flash.

Ara per ara, he pogut arribar a obtenir una magnificació d'algo més de 6 vegades el tamany real, amb una qualitat dubtosa i resultats no massa satisfactoris però tot és qüestió de pràctica, suposo. Us deixo un parell de fotos, la majoria amb una magnificació no superior de 3 vegades el tamany real de l'objecte (amb un 135mm o 85mm amb un 50mm, 28mm o 21mm invertit enfront).

Una flor de gerani

Espelmessss!

Una clau de Fa amb tres bemols a l'armadura

Un raspall de dents

Un raspall de dents

(p.s: Els insectes tenen 6 potes, i més concretament, les mosques tenen també dos ales. Vaig haver de neutralitzar l'insecte en qüestió per a poder fotografiar-lo, tot trencant el codi étic de la macrofotografia. Ho sentoooo!)

dissabte, 2 de maig de 2009

Post 122: Sobre el P2P lending (part final)

Aquest potser és un dels punts més importants pel què m’he decidit (o atrevit, influenciat pel hype) a parlar sobre el p2p lending.

Kiva.org és una plataforma de p2p lending a nivell mundial sense ànim de lucre que serveix per finançar microcrèdits a països pobres o en víes de desenvolupament. Seria una mica com lo del "banc dels pobres" de Muhammad Yunus, premi Nobel de la Pau 2006, però a nivell mundial.

D’aquesta manera, la gent penja el seu projecte, normalment inferior als 2000$ i qui vol, contribueix a finançar-lo, a canvi del retorn de la seva part pagada a un interès zero al cap d’un temps. És a dir, es recupera lo invertit (amb la corresponent depreciació per la inflació econòmica) sense cap guany monetari, amb la “simple” satisfacció d’haver contribuït a desenvolupar el projecte d'un emprenedor que està a molts quilòmetres de distancia i en condicions econòmiques dures, sense haver d’acudir a la caritat i d’una forma directa, sense passar per massa intermediaris.

El feedback d’aquesta iniciativa és força positiu en el sentit que casi bé no existeix la morositat, encara que només sigui per 25$, que aquí pot semblar poc i que allà és molt.

Penso que el que ofereix Kiva.org és una alternativa força efectiva a la caritat, que sovint es considera un acte extremadament ignorant i massa altruista i, la majoria de vegades, un es queda amb el dubte de si realment aquells diners o ajuda que s'ha enviat, han anat on havien d'anar a parar. És a dir, amb l'ús del P2P lending, la mateixa quantitat de diners pot servir per ajudar a moltes persones en diferents períodes temporals, ja que hi ha un retorn del capital. A més, no és el mateix donar riquesa que ajudar a crear-la i justament amb el segon és quan realment una societat prospera.

Finalment doncs, i ja per acabar, només voldria comentar que la sèrie d'aquests tres articles sobre el P2P lending, que han vingut en ràfega, són un perfecte réflex del cantó positiu que genera una crisis (sí! les crisis tenen un cantó positiu!), que són les oportunitats, la creativitat i l'optimisme que es poden observar en les persones i simultàniament arreu del món, si bé de tant en tant es veuen ofuscades per altres esdeveniments. Al cap i a la fi, són aquestes persones les que es carreguen el pes del món a les seves espatlles.

P.S: Us agrairé que qualsevol error que hi pugui haver a l'article, me'l notifiqueu a través dels comentaris. Moltes gràcies!

Post 121: Sobre el P2P lending (part 2)

Continuo aquesta sèrie d'escrits sobre el P2P lending explicant una mica com solen funcionar les plataformes que treballen amb aquesta iniciativa.

En concret, he estat observant com funciona Prosper (US), que ja té més de 2 anys i està consolidada completament a nivell americà. Té un funcionament molt anàleg al d’eBay, però enlloc de comprar béns materials, compres béns financers. Com funciona? La cosa és aparentment simple.

Suposem que jo necessito diners. El que faria seria accedir a aquest portal i registrar-me, oferint totes les dades que demanen, sobretot si sóc prestador (ja que en cas d’incomplir, sabran on trobar-me, quins béns tinc, etc). Un cop allà, jo fixo quants diners necessito i a quin interès estic disposat a pagar-los, d’acord al mercat i d’acord al nivell de risc que m’hagi assignat el portal (AA, A, B, C, D, HR...) segons les dades que he aportat (sou, propietats, etc). Com més alt sigui el risc, més interès hauré d'estar disposat a pagar, ja que la gent no estarà disposada a deixar-me diners a menys que ells en treguin un bon benefici. A més també és important dir per a quina finalitat es necessita el préstec o altres dades a que ajudin per a què un futur prestador s’interessi per la nostra necessitat de crèdit personal. A partir d’aquí, només cal esperar. Suposem que jo penjo una subhasta de petició de crèdit per a canviar-me el cotxe, de 3.000 € i estic disposat a pagar un 10% anual (l'interés aplicable real final pot variar d'una sèrie de punts percentuals atès que cal tenir en compte les comissions), a tres anys.

La gent interessada que vulgui finançar el crèdit i per tant, gaudir del 10% anual (més o menys) sobre la quantitat aportada, farà una puja, segons la quantitat que vulgui finançar, i per tant, arriscar. Lo normal solen ser uns 50$-200$ ja que la gent diversifica molt el risc dels seus diners en diferents operacions, perquè d’aquesta manera davant d’un possible risc d’impagament, “només” perden 50$. Poc a poc anirà pujant gent interessada. I si puja més gent que la que “es necessita”, oferint tipus d’interès més baixos, pot ser que hi hagi gent que no formi part del préstec (i per tant després es quedi sense cobrar).

Un cop la subhasta s’acaba, el prestatari rep la quantitat sol•licitada (aportada pels diferents prestadors) i a partir d’aquest moment comença a pagar quotes mensuals, per tal de retornar el préstec (en aquest cas amb 36 quotes, pagant el TIPUS FIX que s’ha acordat finalment en la subhasta (és a dir, res d’Euribor, pujades i baixades sorpresa, renegociacions, etc)).

Ara molts us estareu preguntant, que passa si aquesta persona no retorna els diners? Doncs la veritat és que no en tinc ni idea i el portal no hi perd massa, pel que la seva actuació serà més aviat poca. Tot i així, es tenen les dades de la persona en qüestió que respondrà davant la justícia (si hi ha sort).

Potser he generalitzat i simplificat molt tot el procés, però tampoc penso que la realitat difereixi massa d’aquest funcionament i crec que la idea s'entén: estalviar-se intermediaris. S’ha d’actuar de bona fe i bé, hi ha certes regles que no acaben d’estar tan ben establertes com en un banc normal, si bé en aquest cas es treballa per tal d’obtenir un benefici mutu, i no contràriament com ho solen fer les entitats financeres. Ara per ara, hi ha poc feedback sobre el P2P lending, i se'n diuen tant coses bones, com dolentes.

El que sí és segur, és que si això funciona, hi ha haurà grans repercussions, tant a nivell social com a nivell econòmic. Les xifres de l'evolució del P2P lending, Banc 2.0, anomenat per alguns, han mostrat un creixement positivament exponencial des de la seva creació, un parell d'anys enrera.

Realment, si doneu un cop d'ull a la web veureu com hi ha casos de tot tipus.

P.S: Us agrairé que qualsevol error que hi pugui haver a l'article, me'l notifiqueu a través dels comentaris. Moltes gràcies!

Post 120: Sobre el P2P lending (part 1)

El p2p lending (també anomenat social lending) és el que seria el person-to-person lending (del verb to lend, “deixar” alguna cosa, en aquest cas diners). És a dir, préstecs de diners directament entre persones, però a través d’Internet (i penso que aquest és el factor més clau).

És algo relativament nou que he descobert fa unes hores fent un treball per la Universitat. Normalment no parlo massa sobre el que estudio per qui al blog i tal, però penso que sens dubte aquest fenomen del p2p lending pot tergiversar l’economia tal i com la coneixem, canviant el seu centre de gravetat que fins ara ocupaven les entitats financeres i reduint el procés de finançament als seus orígens, és a dir, on les persones presten diners a persones.

Aquesta iniciativa s’estableix com a resposta a la "mala gestió" i abús de les entitats financeres en els últims temps, sobretot pels alts tipus impositius que imposen i la frenada que han provocat en el mercat la desconfiança interbancària així com les dures condicions per beneficiar-se de finançament, entre moltes altres coses.

A grans termes (i parlo una mica sense saber, influït pel hype que m’ha produït conèixer el concepte), aquest sistema es duu a terme en portals mitjanament grans d’Internet, on es reuneixen gent amb necessitats de crèdit i gent que té diners per invertir. Lo bo d’aquesta iniciativa és que amb l’eliminació de les entitats bancàries com a intermediàries les dues parts s’en beneficien: qui presta obté una rendibilitat d’un mínim de 6% anual (i superant en certs casos el 20%, segons el risc), molt més alta que la que pot oferir qualsevol banc, i el prestatari paga un interès menor, amb l’especial al•licient que ÉS ELL QUI FIXA AQUEST INTERÈS i els que presten els diners no es fixen exclusivament amb registres financers sinó que també miren el registres personals. Sona una mica utòpic, oi? Ara mateix, s’aixequen molts dubtes davant d’aquesta iniciativa: risc, temporalitat, solvència, etc.

Aquests portals es situen normalment en un àmbit nacional (sobretot per les normatives fiscals): Prosper (USA), Zopa (UK), smava (GER), PreterP2P (FR) i el més nou, Comunitae.com (SP), entre d’altres. Bàsicament fan d’intermediaris i s’encarreguen de gestionar les dades per controlar la solvència i establir una mica les regles de funcionament (risc, temporalitat dels préstecs, etc). De cada “préstec” realitzat, en treuen una petita comissió anual, sobre els interessos. Tot i així, cada portal funciona d’una manera diferent, segons s'escaigui, alguns amb un funcionament més públic, d'altres amb més privat, etc.

P.S: Us agrairé que qualsevol error que hi pugui haver a l'article, me'l notifiqueu a través dels comentaris. Moltes gràcies!