Post 67: Graspop '08, day 2

Arribem al segon dia, el més esperat per aquest fidel servidor! Tot i així, el comencem una mica malament. M’explico: Mr. Nil té una mena d’aversió a dormir dins a llocs petits i tancats (aka tendes) i havíem de dormir amb la porta (digueu-li com vulgueu) oberta.... conclusió? Quan va ploure ens vam mullar una mica i els mosquits ens van violar (curiosament al Nil no li van fer res, això sona a conspiració) violentament.

Els despertars eren de lo més gays que un es pugui imaginar i és allò que costava tant!... Per despertar el Taito havíem de cridar en plan invocació satànica, fins que finalment el cap del Taito es deixava entreveure a l’entrada de la seva tenda, tot deixant anar renecs matinals.

El petit poble de Mol

Sabent que encara teníem una estona pel primer concert, vam anar al poble pel procediment habitual i vam arribar a una cafeteria, allà prop de l’estació: el Pascolino.

Per dinar (o esmorzar, perquè era força d’hora): una beguda (aka Hoegaarden) i un abundant plat de pasta. A partir d’aquí, la gent deixava de tenir mal humor ^^.

Taito amb una safata de pa al cap

Vam sortir, sense oblidar-nos de fer una agradable visita al lavabo (reitero que els que hagueu anat de festival sabreu lo important i còmode que és això! Jaja!), en direcció a la zona de concerts. La nostra primera parada (i crec que va ser la única) al Metal Dome, la carpa més petit, humil i amb els grups més “low-budget”, a veure Alestorm: pirate metal!

Per ser un grup petit, hi va haver molt moviment durant el concert i la resposta del públic va ser molt bona en quan a suport envers la banda, que simplement ells s’havien muntat tot l’equip sols allà a l’escenari (fins i tot va haver-hi crowdsurfing! (que com sempre estava prohibit XD)). Molts dels assistents coneixien personalment els membres de la banda, de fet, el Nil coneixia el cantant/teclista/keytarista (un AX-7 ! ! !), Chris Bowes. Com diria el Nil, va ser ÈPIC.

Alestorm

En acabar-se Alestorm, vam tenir de córrer, perquè com a Bèlgica, a diferència de molts altres llocs, es respecten els horaris, Dying Fetus va començar a les 16.05 i eren les 16.20. Teníem uns 5 minuts corrents fins al següent escenari. Per sort, vam arribar al moment clau de la cançó més important que volíem sentir de Dying Fetus: Kill Your Mother , Rape Your Dog. Va ser extremadament essencial veure allò.

Dying Fetus

Al sortir de Dying Fetus, hi havia Sonata Arctica, que no motivava massa degut a lo del nou àlbum, a que estava al Main Stage i a que feia força calor. Vam nar a veure el Metal Market, que el passat dia encara no estava obert. Em vaig indignar enormement pel fet de gastar un puto drink ticket i entrar a dins per preguntar per vinyls de Agalloch i els tios no sabien ni de què els hi parlava,... patètic. A partir d’aquest punt ens vam separar: el Taito i el Ferrer van anar a fer el gos a la tenda i a beure una mica, i el Nil i el servidor vam anar a veure a Korpiklaani al Marquee I.

Sonata Arctica

Lo que té grups com Korpiklaani és que si no vas tou o no et fiques a primeres files, tot lo bo que hauria de fer la seva música es converteix en tot el contrari, algo bastant pesat, i com que era el cas, no vam tardar en marxar també cap a la tenda i tornar per Immortal, la banda que més motivava a aquest fidel servidor.

Al Ferrer li costa molt acabar les cerveses = mala cara

Després d’un breu però agradable i reconfortant descans, vam tornar als “festival grounds” i mentre anàvem a agafar un bon lloc per a Immortal, vam sentir algo de Iced Earth al Main Stage.

Iced Earth

Ara vindria una de les millors actuacions del festival :) ! (tot i que el Taito es va frustrar una miqueta perquè tocava Bring Me the Horizon en un altre lloc,,... ell sap que va fer la bona elecció :D )

Intro, explosions i PAM! Entra l’Abbath fen allà un mega salt dels seus. També entren el Horgh i el Apollyon. El setlist va ser mooooooooolt correcte (One by One, Sons of Northern Darkness, Blashyrkh Mighty Ravendark, Battles In The North, Tyrants, Damned In Black i me’n deixo alguna).

Vam sortir d’Immortal i cap a la tenda un altre cop, a tapar-se que feia fred i a preparar-se per sopar. De mentre, al Main Stage sonava Cavalera Conspiracy, que pel que tinc entès va fer un setlist molt bo pels fans de Sepultura ;) .

Marquee I buidant-se

Tot sopant una bona ració de nuggets i una Kriek, va tocar My Dying Bride en el Marquee I i va començar Kiss al Main Stage: lo de Kiss va ser espectacular.

Cada cop apareixien més tendes a la zona d'acampada i els camins deixaven de ser clars. Caminar per la zona d'acampada es covnertia en una travessia mortal.

Grassssssssssssssspop!

No sóc ni de bon tros fan acèrrim de Kiss, ni m’ha marcat una època ni res de tot això, però el directe que van fer em quedarà marcat per sempre, és el més espectacular que he vist fins ara. Tot i així el so va fallar (i continuaria fallant al Main Stage) en algunes ocasions.

Rock 'n' Roll all nite!

Van tocar molts clàssics i van alegrar mooooolt l’estona. Fins i tot hi havia un tio que corria pel públic en boles tot movent els braços.

Allò del costat del Taito és un tio.

Sincerament penso que no podria haver hagut un millor cap de cartell... allò no era només música, era un ambient en general, un espectacle.

Gene Simmons "The Demon" en el seu minut de gloria

Entenc perquè se’ls considera el que se’ls considera.... imagineu-vos la que devien liar aquests tios als anys 70 (porten 35 anys!) perquè la gent titlles una cançó de rock com a “satànica”.

Espectacle pirotècnic a càrrec de Kiss, tot trencant una guitarra.

Després de tirolines, ascensors que pugen gent a llocs MOLT alts, focs d’artifici, llença flames, confeti, fum, espectacles bizarros i suposo que algo més, Kiss va ficar punt i final a la segona jornada del Graspop.

El festival començava a arribar a la seva fi....