dimecres, 9 de juliol del 2008

Post 68: Graspop '08, day 3 & extra day

L'herba ja no és el que era ;)

Vam venir aquí infinitament cansats del viatge d’anada, pensant, i ara què? 3 dies de festival, buffff....

Però això és un vici, tot passa massa ràpid i en un tres i no res han anat passant totes les bandes i ja som a l’últim dia :D.

Ja érem diumenge i Espanya es trobava a la final de l’Eurocopa. Per tocar els ous als alemanys, ens convertíem en “Espanyols per un dia :D”.

Més picades de mosquit, un altre dinar al lloc habitual, Hoegaarden i macarrons de bon matí. Estàvem adoptant unes bones costums de vida.

Vam entrar a la zona de concerts cap allà les 14, moment en el que tocava Apocalyptica al Main Stage. La zona de festival, de la mateixa manera que l’enorme quantitat de metalheads (és comenta que l’assistència al festival d’aquests éssers va superar els 100.000 :D), començaven a mostrar una mica de cansament després dels 2 dies anteriors.

Com que era l’últim dia, era essencial gastar tots els Food i Drink tickets acumulats, a base de Krieks, Grimbergens o el que quedès als stands (es van acabar els nuggets de pollastre! T_T!).

Bullet for My Valentine

D’Apocalyptica vam marxar cap a Soilwork, al Marquee I. Passat Soilwork no ens podíem perdre la Intro del gran grup Bullet For My Valentine (vam ser-hi presents durant 30 segons), que va fer que anéssim a dormir a les tendes :D, com a bons gordos.

Avenged Sevenfold.

At The Gates.

In Flames.

Després d’una petita migdiada, vam tornar per a At The Gates, que encadenaria amb In Flames (Nu Metal, diguin el que diguin ;) ), Arch Enemy (arrel de la cancel·lació d’Opeth, l’organització va estalviar-nos la decisió d’assistir a Arch Enemy o a Opeth, ja que tenien els mateixos horaris i cap d’ells era al Main Stage) i finalment, Iron Maiden.

Arch Enemy.

Just quan començava Arch Enemy, l’Angela Gossow va recordar-nos que just en aquella hora començava la final de la seva selecció contra l’espanyola. Jajaja,... no sabia lo que li esperava :D.

Iron Maiden.

Durant Iron Maiden, que va durar 2 hores ben bones amb un setlist completíssim i un show molt correcte (amb aparicions constants de l’Eddie!), vam sopar, fer l’imbècil i fer una mica de Headbanging. L’assistència a l’actuació d’Iron Maiden va ser massiva, fins i tot es podia veure molts nens ballant a ritme de Heavy Metal (menys de 10 anys :D). Algun alemany que passava (o altres persones d’idiomes hostils) ens donava la mà, en motiu de la victòria espanyola (és bastant complicat explicar a aquesta gent la diferència entre el català i el castellà, per ells tot és igual), cosa que vam tardar una bona estona en pillar :D.

Un tio fent una foguera amb la merda del terra :D. Iron al fons.

Al acabar-se Iron, malgrat hi havia l’actuació d’un grup que feia covers de AC / DC (Action In DC) al Metal Dome – lloc on prèviament s’havia retransmès la final de l’Eurolliga (magnífica pensada de l’organització) – , la gent va fer desbandada general, tot tararejant la melodia dels altaveus. Se sentien càntics Espanyols en la llunyania, la gent cridava molt (molt més que al primer dia), l’estat d’eufòria era general.

***** POGO *****

Després de seguir el ramat, caminant mooooooooolt lents, sota l’atenta mirada dels Nâzguls (policia muntada a caball a la foscor del bosc) i d’altres locals, que simplement volien veure molts metalheads caminant, vam arribar a la tenda. Vam rentar-nos les dents, i tot tornant vam obtenir en nostre “Minut de Glòria”, que vam aprofitar per ser l’origen d’una onada de crits, algo del qual ens sentim tremendament orgullosos.

Timmyyyyyyyyyyyyyyy! Houreeeeeeeeeeeeeeeh!

Teníem el vol a l’aeroport de Charleroi (a unes 3 hores sense presència de Metalheads d’on érem ara) a les 15.15, per tant havíem de ser allà a les 13.15. Com de costum, l’estrès es va apoderar del Nil i aquest fidel servidor, cosa que va acabar fent que ens aixequéssim a les 6 menys quart del matí.

Per sorpresa nostra, no vam ser els únics que vam adoptar aquesta tàctica, hi va haver gent que marxava abans,però molts ho van fer a la mateixa hora que nosaltres. També, molts en aquella hora encara estaven de festa, com un tio que pel que vam entendre, es va ficar en una tenda que no era la seva (i ell pensava que sí), en boles :D : 8 agents de l’ordre van intervenir :D. També hi havia una mena de “dead-alive veí nostre” que dormia assegut al terra, quan tenia la tenda al costat i el tio s’estava morint de fred.

Estació de Mol a les 7 i pico del matí

Fet i fet, vam sortir de la zona d’acampada que devien ser les 6 i pico o més tard, ja que va costar MOLT invocar el Taito perquè fes acte d’aparició. Vam agafar els busos cap a l’estació i allà, més policies, distribuint heavys per les andanes de trens, vam agafar el tren cap a Anvers-Berchem i després cap a Charleroi... a mesura que avançavem anavem perdent la massa de metalheads. Vam arribar a Charleroi que eren les 11 o així i vam anar a fer el gordo a un lloc que venien menjar. Dos cheeseburgers i una Kriek, de bon matí...., és la gloria. Vam arribar a l’Aeroport, excessivament d’hora, lo típic, però vam aprofitar per sobar-la un rato i fer ús de les magnífiques instal·lacions sanitàries de l’aeroport.

Anvers-Bercham -- Charleroi

L'últim esmorzar en terres Belgues

Vam agafar el vol, que semblava que fos pilotat per una mena d’Yngwie Malmsteen (el del concert)... Per sort meva, abans d’enlairar-nos ja m’havia adormit. El del costat devia sofrir al tenir un tio que feia 5 dies que no es dutxava al costat... és lo que tenen les companyies low-cost. Arribem a Girona, PAM!, xafogor i molta calor.... AAAAAAAAAAAAAAARGH! Què bé que s’estava a Bèlgica.... Arribem a les 21 a Andorra :D. “Gare Terminus”.

Es trobarà a faltar que algú et feliciti amb un crit inintel·ligible el fet de portar una samarreta d’un determinat grup, els crits a uníson de “Temeeeeeeeeeeeeeeee (Timmy de South Park)” o “Oureeeeeee (encara no sabem que coi vol dir, però pel que he llegit “hure” o “hoeruh” vol dir “pepa” en idiomes hostils)”, el fet de ser capaç de dur una mala dieta plena de greix i cervesa combinada amb poca higiene, entre d’altres coses. Gran festival i gran organització! Fins l’any que ve Graspop :) ! (segons el cartell que tinguis òbviament ;) )

1 comentari:

Anònim ha dit...

Tenia moltes ganes de desenvolupar un petit comentari per donar les gràcies a vostè per algunes de les recomanacions increïble que vostè està escrivint en aquest lloc web. La meva mirada internet considerable fins al final ha estat reconegut amb suggeriments brillants per a l'intercanvi amb els meus convidats. Jo afirmaria que els visitants del lloc són en realitat bastant sort d'existir en una comunitat meravellosa amb la gent en circulació tants amb els principis molt beneficiós. Em sento molt afortunat d'haver utilitzat la seva pàgina web completa, i esperem moltes vegades més brillant de llegir aquí. Gràcies de nou per tots els detalls.