El cartell era bastant digne: Judas Priest, Kiss, Iron Maiden, Immortal, Symphony X, Alestorm, Arch Enemy, Dying Fetus, In Flames, Behemoth, entre molts d’altres. (Opeth i Volbeat van cancel·lar)
Definitivament, aquest festival honra amb bona nota la reputació que té com a un dels festivals europeus més grans i més ben organitzats. Res a veure amb els festivals que fins ara havíem assistit a la Península Ibèrica.
Així doncs, el dia 26, ens vam disposar a partir envers la conquesta.
A les 6.30 del matí el Nil, l’Albert (el Ferrer), el Tito (Taito des d’ara :D) i aquest fidel servidor es disposaven a marxar direcció Aeroport de Girona. Com que el Nil i jo som extremadament cauts en les hores i tal, com sempre, ens va sobrar infinit temps a l’Aeroport, el qual vam aprofitar per mirar dones i menjar alguna cosa. Sabíeu que a l’aeroport no pots portar un llença míssils ni granades ni materials radioactius? Quina estafa!
A les 12.50 vam embarcar direcció Charleroi, al sud de Bèlgica. Ja es començaven a veure alguns metalheads, procedents d’Espanya i Regne Unit, a l’arribada, principalment (1h 40 de viatge).
Tot seguit, ja seguint una multitud (i notant la seva pressió en els espais tancats), vam prendre el bus en direcció l’estació de Charleroi-Sud, dins la mateixa ciutat de Charleroi. La gent d’aquí parlava troll (francès).
A l’arribar a l’estació, estàvem força desorientats i amb gana, cosa que va fer que perdéssim un tren que ens duia al lloc que volíem, per culpa de la obesitat del Nil i el Taito :p.
Al cap de 30 minuts, i ja havent dinat, vam pillar el tren i al cap d’hora i pico, creuant tot Bèlgica, passant per Brussel·les vam arribar a l’estació d’Anvers Berchem. Aquí la presència de metalheads i cervesa era bastant notable (i de dones boniques també). Ja no es parlava troll, és parlava flamenc, crec, o alemany, o holandès i un mínim d’anglès. A la gent no se’ls entenia.
També vam veure gent d’Israel o Japó. Dins el tren, apenes hi cabia tothom, moltes motxilles i cadascú portant les seves provisions pel Graspop. Una hora i pico més de viatge.....
PAM! Ja som a l’estació de Mol. La presència de metalheads és massiva (i també ho és de manera relativa la quantitat d’agents de l’ordre) i els shuttle bus de Mol van fent viatges fins a la zona del festival.
Després de tots els esforços, són les 8 i mitja del vespre i toca entrar a la zona d’acampada, doncs lo que són escenaris i tot no obren fins l’endemà, que comença el festival. A l’entrada miren motxilles i fan un petit control exhaustiu perquè la gent no entri “coses perilloses” al festival. La merda és que aquest control va durar fet i fet molta estona (més d’una hora i mitja?), ja que anaven un per un, i la cua es va anar fent cada cop més gran.
Tot i així, durant aquesta llarg estona, coneixies gent, com uns espanyols de per llà que van ajudar al Ferrer a saber com anava el partit d’Espanya a l’Eurocopa, o com un local de per llà que anava molt pet i quan parlava anglès deia : “This is bul·lshit! Why do we have to wait?”. Els seus amics l’havien d’aguantar perquè no es caigués degut el pes de la motxilla.
Finalment vam entrar (l’ampolla de Jack va saltar-se el control ;) ) : una zona d’acampada verda, inabastable i envoltada d’arbres, amb camins traçats, amb diverses zones, com ara dutxes (que finalment malgrat l’insistència d’alguns NO VAM UTILITZAR :D), aigua potable, stands, taquilles, focus, creu roja, etc. Per fer-vos una idea, creuar la zona d’acampada de punta a punta era una caminada de més de 30 minuts.
La gent anava arribant, a compta gotes, però amb el seu arsenal pel festival (límit 24 llaunes per persona) i algunes tendes que semblaven cases.
Cap allà les 10, un cop instal·lats amb les nostres humils tendes al costat d’uns suecs i altres persones d’idiomes hostils, apartats del camí principal, arran de la paret exterior (zona de pipí), vam decidir anar a sopar. La cosa és que clar, allà a Bèlgica la gent jala d’hora i si volies anar a jalar fora, sense conèixer els pobles ni res, era una putada en aquelles hores. Per tant, igual que molts altres, vam pillar la polsera del festival i vam fer cua pels food tickets :D, que com ja se sap són cars. El possible sopar que ens tocava consistia en una combinació de hotdogs, d’ hamburgueses (de pollastre, ja que encara no es fien de la carn de vedella), o de patates fregides. Tenien salses rares i no tenien ketchup normal, només curry ketchup (frustrant T_T).
En acabat de sopar, i bastant trinxats pel que era el viatge (cotxe, avió, tren, bus), vam anar a dormir (ja era més de mitjanit). De tornada a la tenda, l’eufòria era notable a la zona d’acampada i era brutal el fet que un grup de persones cridés a més d’1km de distancia i s’anés expandint el crit arreu, a través de la zona: tothom cridava, però molt (nosaltres tamme). Apart, al ser andorrans, ens confonien amb espanyols i podies anar insultant a la gent, saludant-los o dir “paraules divertides” a les dones, sense que ningú t’entengués (en ocasions una mica frustrant).
Mentre tothom feia les seves festes amb la seva música i els crits, vam anar a dormir, lo bo encara estava per començar.
Mentrestant, la gent continuava fent cua a l’entrada i entrant a mooooooooolt a poc a poc...
P.S: El pròxim post serà més gràfic :D.
P.S: S’accepten correccions :D.
La nostra zona d'acampada, versió 1.0 :D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada