Post 66: Graspop '08, day 1

En tots els dies no et vas canviar el jersei ^^ Marrano!

Comença el dia. Pluja. Tornem a dormir. Ja fa sol :D i són les 11 del matí: food time! .
Malgrat la sorollosa nit i la pluja que va caure fins bona entrada del matí, feia un bon clima, una mica de sol i s’auguraven bons presagis pel festival. Teníem gana, no teníem menjar i el festival no començava fins la 14 h. Vam pillar el shuttle bus cap al poble de Mol i a explorar!
Creieu-me si us dic que aquesta gent de per qui amunt d’Europa saben viure bé :D.
El petit poble de Mol estava infectat de heavies :D: com nosaltres, molta gent havia aprofitat per anar a esmorzar decentment al poble i de pas, saquejar el Carrefour per agafar provisions.

L'aparició de noves tendes a la zona d'acampada era com els bolets, apareixien del tres i no res.

És curiós com a la gent local els hi agradava aquest ambient de gent heavy per llà. Semblava una mica en plan fenomen de circ, però si més no, molts heavys que parlaven llengües hostils similars, es relacionaven sense problemes amb els locals (nosaltres ho intentaven, però encara que sembli increïble, no parlen massa l’anglès), es divertien, i fins i tot vam veure'n un parell que s’havia assegut en un banc amb un parell d’àvies i els ensenyava, entre rialles, a liar un porro ^^ (que per cert, aquí el tema de les drogues és molt diferent a lo que hi ha per aquí el sud i no hi ha tanta degeneració (si més no no es veu tant)).

Va coincidir que hi havia mercats i paradetes pel carrer i vam aprofitar per menjar algo de gerds, que jo, molt innocent i pensant que eren de la zona, vaig acabar descobrint que eren de Huelva ( T_T ).

També vam aprofitar per fer un àpat consistent en una cafeteria (i utilitzar el seu lavabo :D bàsic si vas de festival) abans de començar l’espectacle, en el meu cas un entrepà i una Hoegaarden Witbier, que malgrat sembli violent, beure aquesta cervesa de bon matí és pura glòria.

Finalment, vam anar de cap directes cap al festival, era l’hora de la veritat.

Aquest era el plànol de les instal·lacions del festival. Sembla petit però era MOLT gran.

A l’entrada, una mica de cua, algun petit control i PAM! Ja som dins :D! Welcome to the Graspop Metal Meeting! L’espai a l’entrada semblava petit, però a mesura que s’anava avançant, veies la immensitat de la zona de concerts (veure foto): 3 escenaris coberts i el main stage, infinits stands de menjar i beguda, cagaderos i pixaderos força correctes, etc.

Els núvols es preparaven per si l'Yngwie feia un mal concert.

Només entrar, vam fer el típic moviment de comprar el Merch del festival. Per sorpresa nostra, mentre pillàvem la samarreta, chan, chan, chan... Apareix un tio amb la bandera de Dinamarca tot cantant i tal, no recordo de que coi vam parlar però eren les 14.30, feia apenes unes hores que s’havia obert la zona i el tio anava d’un feliç que feia por :D. Denmark! Denmark!

Denmark! Denmark!

Vam començar a explorar la zona (el tio de Dinamarca ens va abandonar.... ) i aquí és on es veia part de la qualitat del festival: herba a TOT arreu (que no tardaria en començar a morir), malgrat haver plogut, ni rastre de fang, taquilles per deixar coses, un lloc on podies carregar el teu mòbil gratuïtament, campanyes de reciclatge a canvi de drink tickets, i bona cervesa (per uns 2 euros i pico tenies una Grimbergen Negra, una Maes, una Mort Subite Kriek o un xupito de Jagermeister)(per sorpresa nostra, i agradable per a mi, aquí no hi ha filosofia de cubates ni altra basura de merda, és, o cervesa, o aigua, o cocacola o whisky).

Al fons el Main stage. En aquest moment tocava Tesla, crec.

El primer dia era el més lleu de tots i anàvem de concert en concert, però mai sense estar-nos molt rato. També teníem la futuda mania d’anar cada dos per tres a la tenda, el qual volia dir 30 minuts de caminada, i fer això més d’un parell de cops al dia, creieu-me, cansa i molt! Apart feia sol! (no tan fort com en alguns festivals d’Espanya però picava lo seu)

Dedicted.

El primer grup que varem veure va ser Dedicted, ejem, ni idea.... Acte seguit, va començar l’actuació de Behemoth en un altre escenari, i òbviament vam anar cap allà per a escalfar motors. Al cap de 5 minuts que s’acabès Behemoth, cap al Mainstage, que tocava el Yngwie Malmsteen. Brutalment avorrit, lame i a més el tio va acabar petant una guitarra. Pel que he anat llegint, no sóc dels únics que ha qualificat negativament l’actuació d’aquest “master” de la guitarra.

Yngwie Malmsteen a la pantalla :D. Com podeu veure, molta gent esperava l'actuació.

La zona de concerts ja tenia bastanta gent dins i encara n'anaven arribant.

Aquí vam rondar per la zona i vam nar a veure Symphony X (llàstima que es solapès amb Obituary). L’actuació de la banda americana va ser un dels punts forts del dia. El Michael Romeo va ownejar clarament al que prèviament havia tocat a l’Yngwie, que havia tocat al Mainstage (Symphony tocava al Marquee I).

Symphony X.

En acabat, vam anar cap a Nile, perquè el Taito li agraden molt els grups grindcore egipcis XD.

Aquí va haver-hi un punt d’escissió... als 10 minuts el Nil i aquest fidel servidor fugien d’un so terroríficament fort en recerca d’algo millor, cap a Testament :D (molts grups es solapaven).

En acabat, ens vam retrobar i vam decidir anar a gastar un bon parell de food tickets abans de veure Morbid Angel i Judas Priest (d’esquitllada vam agafar algo de Whitesnake si mal no recordo). Els núvols que havien anat apareixent durant el dia (jo crec que per la mala actuació del Malmsteen) van començar a deixar anar pluja. Per sort, va ser breu.

Hora de sopar, Whitesnake de fons.

A l’hora de sopar, enmig de tots els llocs on es podia pillar jalo, vaig descobrir el tenderete que m’alimentaria de nuggets de pollastre (amb ketchup de tomata!) durant 3 dies: EL BEVERLY FRIED CHICKEN (el tio que servia creieu-me si us dic va treballar més de 36 hores en 3 dies, n’estic segur, l’últim dia tenia cara de Kippennugget (nugget de pollastre)). Apart d’això, podies pillar pizza, pasta, hamburgueses, menjar wok o thai.... tot a preu de festival, que no és barato. (fora del recinte podies trobar algunes caravanes de menjar, algo més barates, però arribava un moment que deies: PROU CAMINAR!)

Amb l’estomac ple i amb el forro posat vam veure Morbid Angel i finalment Judas Priest.

No sé realment com representa que ha de ser Judas Priest als directes (bieeeeeeeeeen! Portaven la harley :D), però va sonar una mica fluix. Apart, va haver-hi constantment problemes amb la PA del mainstage, cosa que va dificultar el tema. Tot i així, es van poder sentir molts dels temes clàssics, d’entre els quals dels pocs que escolto: Painkiller :D. La peculiar manera de cantar-lo del Rob Halford, va marcar profundament el personal d’aquest viatge :D.

Judas Priest.

Fet i fet, vam arribar a la zona d’acampada a les 2, bastant rebentats pel dia, però satisfets si més no. Ens vam rentar les dents allà en unes piques i au, bona nit :D. Comença l'atac dels mosquits!

(la imatge de veure una quantitat considerable de heavys rentant-se les dents o gòtiques traient el maquillatge al lavabo sens dubte és graciosa ^^ , era una carpa solsament destinada a piques (i crec que pel fons hi havia dutxes))

P.S: No totes les fotos han quedat com m'agradaria... waaargh.