Post 87: Shanghai, Day 09

Ens vam tornar a despertar d’hora, avui més que mai, per anar a buscar el tren cap a Suzhou. Vam sortir amb antelació suficient per qualsevol cosa que pogués passar, i va passar. El Cralos aquell dia seria assetjat per una mena de mala sort que li faria oblidar-se moltes coses en molts llocs, afortunadament, sense cap ensurt.

A llocs molt transitats de Shanghai, trobem un guardia de circulació que prohibeix a la gent de travessar el carrer quan no toca amb una cinta ^^

Una màquina expenedora de.... medicaments!

I al costat de l'anteriorment mencionada, a la dreta, trobem una màquina que segons els diners que hi fiques, et dòna més o menys temps per carregar el mòbil- té carregadors de totes les marques-.

Vam fer el trajecte hostal-estació-Suzhou sense massa problemes (apart de l’aparent mala sort d’en Cralos) i allà a Suzhou va començar la festa de la pol•lució. Era brutal el núvol que hi havia.

Benvinguts a Suzhou

Un spider-fujintao

Al sortir de l’estació, va començar el típic assetjament turístic de si volíem mapes, un taxi per tot el dia, un guia per tot el dia, blah blah blah. Vam comprar un mapa i ens vam ficar ciutat endins.

Això seria la carretera de davant l'estació: ínfinitament àmplia, sense carrils i caòtica.

Una botiga de queviures

De camí cap a un banc per canviar euros a yuans, vam trobar un lloc que portàvem MOLT de temps buscant: una botiga de lloguer de bicis. 10 yuans per tot el dia més 100 yuans de fiança i au, un bici per començar a moure’s per Suzhou, que era super pla. Estàvem preparats per formar part de l’immens caos organitzat del objectes mòbils de Xina? Ho veuríem durant el dia, però ja us dic ara que va ser una de les millors experiències que he tingut mai sobre dues rodes (i la més temerària també).

Vam canviar els diners i vam començar a fer el turista per les pagodes, altres temples i jardins.

Provant l'invent bici+trípode

Visca el trípode!

Una simpàtica escultura

Nena fujin

En el primer lloc on vam anar, vam poder pujar uns 8 o 9 pisos de la pagoda per a gaudir de les vistes de Suzhou, les quals podeu veure en forma de panoràmica, aquella que vaig ficar fa uns dies.

Aquest guerrer budista recorda infinit als malos de Gantz

Vistes de Suzhou

Les naus de darrera la pagoda

Aquesta és una petita mostra del respecte del fujins i turistes cap al patrimoni cultural xinès. Patètic!

El pas cap a la casa del fons estava prohibit pel fet de que allò era la casa dels monges que vivien al temple

Aquí hi havia un petit estany-bar

Les nostres mega bicis!


Hipòcrita > Jo -> Li dic patètic al Cralos però acabem en una pizzeria! LOL!

Un cop acabada la visita a la pagoda, vam anar cap al centre, en busca de botigues i llocs per menjar. Vam trobar una cadena de pizzeries que es diuen Papa John’s i que pel què havia llegit per la xarxa, eren bastant bones. Allà dins ens vam fer un festí de pizzes i Pepsi :D! I de postres, un milkshake de maduixa! Arghhh quin vici!

Aquí ens vam atipar com a gordos!

I de postres... milkshake!

Em sembla que són una cadena americana.

Per fer la digestió, vam decidir anar a l’altra punta de Suzhou, a veure un temple que estava molt lluny, però com teníem bici, allò va ser de lo millor.

En aquell temple, apart que tothom ens mirava perquè ens movíem com un qualsevol xino normal i corrent (en bici), va passar un altre fet poc corrent com el de la foto de Hangzhou.

La Xina Veneciana

Resulta que el Cralos i jo anàvem amb les càmeres penjades al coll o amb el trípode i uns nois es devien pensar que el Cerni era un atleta o algú important al qual li estàvem fent una sessió fotogràfica. No van tardar en demanar-nos avia’m si es podien fer una foto amb ell (i només amb ell XD).

Gràcies a aquesta foto....

... en va sorgir aquesta.

Curiosament en aquell temple, a l’igual que a molts, hi havia molt poc turisme i anàvem per llà fent el pariah tota l’estona.

En Cralos es va desmelenar per complet.

Realment estava desert

Després de tirar amb arc per llà, veure botigues, interpretar una lluita en una mena de plaça i altres parides, vam tornar cap al centre.

Noobing around!

De tornada, va passar un petit accident:

Afortunadament, vaig caure de peu, cosa no massa normal en mi (jo sóc més aviat de fer l’espectacular “planchazo”). Una rascadeta per aquí i allà i la safata frontal de la bici una mica trinxada... més o menys ho vam arreglar tot.

Reprenent un altre cop el camí, ens vam parar en un altre temple que ens venia de pas i vam aprofitar per explicar-li a un monjo on era Andorra, ja que ens havia preguntat d’on érem.



Després vam intentar trobar un mercat de muntures d’ulleres falses , però després de donar infinites voltes, no vam ser capaços de trobar-lo, tot i preguntar-ho a la gent (que tampoc en tenien ni pajolera idea).

Diuen que porta sort passar per aquests passadissos de banderoles.

Els canals que passaven per dins de la ciutat.

En aquest carrer hi havia una escola de la qual van començar a sortir nens com a xurros! Curiosament, tots portaven un mocador vermell al voltant del coll... Tindria algo a veure amb el comunisme?

pWnage!

La posta de sol a Suzhou!

Com que el sol ja començava a pondre’s, vam fer cap a la botiga de lloguer de bicis a retornar la bici. El Cralos es va enamorar del seu ring-ring, el qual va intentar comprar, sense èxit.

El lloc on vam llogar les bicis

A l’estació, el Cralos, repetint la sort del matí, va perdre el tiquet de tornada. Els guardes, en un acte de bona fe i veient la desesperació del Cralos no li van ficar cap inconvenient en entrar al tren.

Hora i mitja més tard, tornàvem a ser a Shanghai. Amb moltíssima gana.

Mr Poc va insistir en portar-nos en un lloc on ell havia menjat molt bé l’últim cop ... Desgraciadament, no recordava on era massa bé i vam estar caminant MOLTÍSSIMA estona abans de trobar-lo... tancat. No va ser gens agradable, després del cansats que estàvem el trobar-nos amb un restaurant tancat.

El restaurant tancat T_T

Per sort, Shanghai té molts llocs oberts i no vam tardar en fer-nos passar el mal humor.

"Happy ending"

No "happy ending"

"Happy ending"

Per coses del destí, al restaurant què vam entrar només servien anques de granota, fet que no vam descobrir fins que ens van començar a portar els plats (al menú no tenien pinta de anques...). Tot estava a pinyon de bo (ja estàvem curats contra el picant shanghainès) i vam acabar mooooooooooolt tips. (jo vaig tenir que descordar el primer botó dels pantalons, sinó, moria)

El Wala Wala

Anques...

...de..

...granota (espero que no siguin les del Tesco)

De tornada, molt cansats i tips, vam tenir de repetir l’operació taxi (no sense abans haver patejat força estona en va). A més a més, estàvem completament desorientats gràcies al maestro del Cerni, que ens havia portat a un lloc que ni ell mateix sabia on era (el síndrome fujintao de llegir mapes l’estava començant a afectar).

Neons rule forever!

L’aventura arribava a la seva fi, ja només hem quedaven dos dies en terres asiàtiques, dels quals un seria tot de viatge de tornada. Encara quedava tant per fer i descobrir!...