dissabte, 6 de setembre del 2008

Post 79: Shanghai, Day 02

Intentant assimilar encara el que havíem viscut el dia anterior, em vaig despertat a les 11, hora quasi-de-dinar a Shanghai. Nobody in the room. A fora plovia. El meu germà havia marxat a currar i havíem quedat que aniríem a buscar-lo quan sortís de la feina... però... i el Carlos? NoOOOoooOOoo! Havia perdut el Cralos i la paranoia s’apoderava de mi, hauria de passar el dia sol? Doncs no, ell estava donant tombs per l’hostal esperant a que em despertés i quan el vaig trobar estava “parlant” amb el Xue. Era del plan:

- Where did we go yesterday? – digué en Cralos amb esperança.
(en Xue somriu i diu que no ho entén fent gestos amb el cap)
- Yesterday. Where? – digué el Cralos més lentament.
- Ahhhhh! – i el Xue va començar a senyalar alegrement un plànol de la ciutat.

A les 11.30 del matí hora local, la gent ja està dinant i les tavernes de fideus estan plenes.

Amb el Cralos vam decidir que aniríem a menjar fora i vam avisar els col•legues de Xi’an, que marxaven aquella mateixa tarda. Aquí no vaig entendre que va passar, si ells ja havien menjat, si no volien venir, o no sé... el fet és que ens van dir (la Jiao Jiao, perquè els altres ni de broma parlaven anglès):

- We wait for the rain to stop. – diu la Jiao Jiao.
- So do we. – respongué enèrgicament en Cralos, en mode Battlestar Galactica.

És a dir, bàsicament, “Esperarem a que deixi de ploure una mica per sortir” i “Nosaltres farem el mateix (per sortir després junts)”.... quina va ser la resposta dels fujins?????

- Ahhh! Okay. Bye bye! Take care! – van dir els tres movent la mà i acomiadant-nos.

Amb el Carlos ens vam mirar, confusos, i vam decidir que seria massa complicat fer-los-hi entendre que s’estaven equivocant, que nosaltres no marxàvem, sinó que ens quedàvem amb ells. No vam tenir altre remei que marxar, sota la pluja.

Coca-cola versió xinesa (la de veritat)

Un paraigüista

El Cralos amb un xubasquero rosa i jo amb un paraigües lila comprat al carrer que es tancava aleatòriament, vam sortir a conquistar Shanghai. Vam estar voltant pels centres comercials de Nanjing Lu, on hi havia “paraigüistes”, persones que et fiquen el paraigües en bosses perquè no emmerdis el centre comercial d’aigua. Després vam decidir que era hora de dinar, i com encara no sabíem res de xinès i anàvem molt perduts, vam caure en la temptació d’anar al pizza hut.

No vam arribar a entrar-hi, però es diu que aquesta és la farmàcia de Shanghai.
Si aquí no tenen remei pel que et vols curar, no podràs curar-te.


Pel que hem pogut comprovar, a Xina els Pizza Huts són llocs molt cars en comparació a McDonalds, Burger King o KFC. El servei és de Restaurant i no de Fast Food i apart, com a fil musical tenen ficat música jazz, cosa impossible d’imaginar a Andorra :) .

"Mixed Seafood Stuffed Crust Pizza"

I aquí la tenim! S'havia de provar!

Ens vam fer dos pizzes i dos grans gots de Pepsi (deien de 330 ml però allà hi havia mooooolt més).

En aquest lloc de Nanjing hi havien recreatives :) ... Aquí va començar un vici nocturn important.

Un McDonald's fujin! Pròximanent us en donarè més detalls! Hem provat el BigMac fujin!

En acabat vam continuar la nostra odissea per Nanjing, tot rebutjant les ofertes dels “many many”, veient els fruiters ambulants (litchis, cireres, prunes), fins arribar a la People’s Square, que era hiper mega infinitament gran (l’estació de metro té unes 16 sortides). Allà ja vam començar a descobrir que Xina està súper ple de contrastos brutals i que els passos de vianants no són segurs :D.

Fruiteros!

I més fruiteros!

La People's Square està envoltada d'immensos edificis.

I al mig de la plaça, en una obra, un obrer portava un peix en una bossa i l'estava triant, imagino que per "samparsel" amb els col·leguis a l'hora de dinar (que jo l'era).

Ens vam entretenir a fer fotos per la plaça i vam continuar passejant-nos. Aquí vam trobar una catedral cristiana i un cinema, que tenia pantalla IMAX. La nostra intenció era veure la nova de Batman en una pantalla d’aquest tipus i en V.O.... Però... Arghhhh.... Allà encara no ha arribat la peli (a les botigues sí, als cines no) i de fet crec que tardarà en fer-ho... visca els fujins!

La cartellera d'un cine. La de "Speed Racer" ha de triomfar infinit amb pantalla IMAX....

El Cralos fent fotos amb l'analógica.

Ja és molt ben sabut que els asiàtics tenen un especial do per asseure's d'aquesta manera... Però com coi ho fan????

Aquell dia havia plogut -> els contenidors eren plens d'aigua -> més de la meitat del contingut del contenidor va caure fora, al mig del terra -> visca shanghai!

Un dels pocs símbols cristianismes que hem vist: una catedral, en ple mig de People's Square.

Vam anar cap a la perifèria de People’s Square per ficar-nos amb barris més raros i allà vam trobar una de les coses que són essencials a Xina (i un dels meus objectius pels quals he fet el viatge): ELS MASSATGES. Per un preu molt tirat, et pots fer massatges de cap, de peus o de cos sencer. Els massatges són xinos i no relaxen, sinó que destrossen i et deixen “com nou”.

Vull fer especial èmfasi amb això dels massatges perquè és tot un món.

Els massatges de cap se solen fer a perruqueries, ja que n’hi ha moltes i oscil•len entre uns 15 i 30 yuans el rentat de cap més massatge (aprox. 15-35 minuts). Els xinos són gent que es cuiden MOLTISSIM el cabell i els agrada portar-lo sempre net.

Els massatges de peus i de cos sencer es fan en centres de massatges, però n’existeixen de 3 tipus. En primer lloc trobem el centre de massatgistes cecs, que fa una mica de yuyu perquè els massatgistes són cecs, tot i així, això sol quedar reflexat en el preu. En segon lloc trobem el centre de massatges normal, que es podria dir que és més o menos normal (no sabria com explicar-ho). En últim lloc trobem el centre de massatges que jo denomino “happy ending”, bàsicament es diferencia del centre normal pel tipus d’escot que porten les massatgistes i la il•luminació del local... bàsicament prostíbuls (tot i que la paraula és massa dura). És força fàcil diferenciar-los, però sempre és bo saber-ho fer :).

Si un centre de massatges es diu "Joyful", mala senyal!

Un altre centre de massatges, aquest sembla normalillo.

I més centres!

Una paradeta de fruites! Les poques fruites que vam probar, eren força bones, però atenció a les que es mengen amb pela inclosa pq allò pot ser una mica malparit!

Un petit parc que unia dos carrers principals, era un petit oasis de tranquil·litat (on hi havia nens tirant-se pedres els uns als altres ^^)

Flipa amb el cartell: hora, temperatura, humitat i.... decibels!

Tornant al tema, vam veure infinits llocs de massatges. No sabem per quin motiu, almenys a Shanghai, si trobés una perruqueria, vol dir que en trobaràs 3 o 4 al voltant.. És a dir, si tu montes un negoci, la teva competència no sol anar a altres barris per obtenir més quota de mercat, sinó que els agrada estar a tocar del contrincant per a disputar-se un mateix barri. En altres paraules, a Europa a l’hora de muntar un negoci busques una quota de mercat desatesa, mentre que a la Xina, busques on et pots ficar per tocar els ous a la competència :).


El metro en hora punta :) , o una hora putna que es repetia a estones

"Llagüen! Dónde esta Cerni?"

Mega cartellera d'unes sales d'un cinema.

Vam continuar caminant, parades de fruita, antiquaris, llibreries i altres locals que malgrat semblar molt occidentals, només calia entrar-hi per descobrir algun detall profundament xino que feia por. Caminant i caminant, es van fer les 18 i pico i vam tirar a recollir el brother a l’estació de metro. Finalment ens vam trobar i vam decidir començar a buscar lloc per sopar. Destination: Huangpi Lu!

Un llibre molt misteriós que vam trobar... Què li pot passar a la noia aquesta?

Un parell d’estacions de metro més tard arribàvem a un lloc remot de Shanghai on el Cerni ens va voler portar.

Estació Huangpi Lu

D’allà vam començar a caminar una mica sense rumb en busca d’algun lloc per jalar i treure diners de les “Automatic Teller Machines”, amb uns 70 euros en tindríem de sobres pels pròxims dies.

La "Cash Recycling Machine"... Què coi deu fer aquesta màquina?

Mentre buscàvem lloc per menjar.... màgia! Vam trobar un lloc on teníem molts pelis, que a priori semblaven originals,però, ejem, no ho eren. A 8 kuays el dvd/cd et podies pillar casi qualsevol pel•lícula actual, sèrie o filmografia. Realment allò era un lloc de culte.

Aquí ningú ens va haver de fer un "Halo!" per fer-nos entrar a la botiga.

Gràcies aquesta petita botigueta es van fer les 10 i era força tard per sopar, així que vam agafar un lloc aleatori que fes poca pudor. Allà vam fer cervesa, “nuggets” de pollastre, mandonguilles, un plat d’escudella xina, i no recordo que més. Per escollir tot això vam tenir la sort de tenir una mena de menú escrit en pseudo-anglès. El lavabo d’aquest restaurant era un lloc que realment feia molt por i prefereixo no descriure’l.

La mugre de les escales del restaurant era molt tenebrosa.

Els nuggets de pollastre, amb una mena de salsa de Ketchup (si bé no era Ketchup)

Unes mandonguilles que crec que eren de porc.

En acabat, al tenir el metro tancat (tanca a les 10 o 10.30) ens va tocar patejar... per sort no érem massa lluny.

La nit a Shanghai et permet observar millor coses que no veus de dia i una cosa que cal destacar de Shanghai (i imagino que d’altres llocs de Xina) és que és un lloc amb molta seguretat... vagis a l’hora que vagis, sol o acompanyat, si no busqués problemes, no tindràs problemes. Jo almenys m’he sentit molt segur.

Això ens va costar descobrir-ho... però ull al nom de l'empresa:
"Shangai Fue General Corporation!"
Aquests xinos són lo millor!


Aquí la gent prefereix rebuscar la merda cada dia que robar un radiocasset d’un cotxe que li pot solucionar la vida durant un mes. Xina Ownz!

De camí a l'hotel vam fer un amic :D No era precisament petit que diguem!
(allà els insectes són enormes)


Després de tot el dia de caminar (els altres dies no serien massa diferents), vam arribar a l’hostal, on hi havia la mateixa gent del matí, als mateixos llocs del matí, fent lo mateix del matí... Això és algo que no entenc... perquè viatjar si has d’acabar fent lo mateix que fas a casa però en un hostal i en un país estranger?

El hall de l'hostal, amb la mateixa gent tot el dia T-T

En fi, l’endemà seria un dia de grans descobriments :) .
Ah! Abans d'anar a dormir, el Cralos va deixar anar una de les grans frases del dia:


9 comentaris:

jaume ha dit...

:-) Osti, els diàlegs amb la Xue devien ser de lo més estrambòtics!

jaume ha dit...

Aquesta pizza xunga del Pizza Hut... exactament què portava? Perquè semblen gambes i gallets de Nadal... i suposo que almenys per lo dels galets deu ser una altra cosa... mira que son raros... fins hi tot amb les pizzes! -que són universals al món mundial!-

jaume ha dit...

Continuo tenint el dubte de on anaveu a pixar... amb tant de tè, tanta pepsi i tantes cerveses... jo havia sentit o llegit o vist en algun lloc que tenien lavabos públics en plan forat a terra i au! Però amb lo dels jocs olimpics igual ho han canviat... no sé!

cilinderman ha dit...

La pizza representa que era de menjar del mar: gambes, coses de cranc, algo de pebrot, laterals plens de formatge a l'interior...

Era d'aquelles pizzes de poca superfície i alta densitat.
Allà tenien les pizzes normals també, però anar a Xina per menjar una Margarita no té sentit.

Et resolc el dubte: pixavem al lavabo :D. Quan es tracta de pixar, almenys en tios, hi hagi forat a terra o lavabo convencional, no hi ha inconvenients. Els jocs olímpics han servit de molt a Xina, però a nivell de sanitaris el canvi no ha estat tan fort... estan MOLT arrelats a lo tradicional.

cilinderman ha dit...

Merci pels comments, tio!

jaume ha dit...

:P Ei, que encara no he acabat! Com que no sé que passa que el Bloglines no m'actualitza el teu blog, no hem surten els posts nous i l'haig d'anar repassant a poc a poc!

Kerni ha dit...

Bé!!!

efectivament:

"En Andorra hay putis?"

cilinderman ha dit...

"Solo cuando tu vienes Cralos, solo cuando tu vienes"

cralos ha dit...

Es mi momento de gloria.