Post 80: Shanghai, Day 03

Vam despertar-nos relativament tard (10 del matí) però la nostra idea era aprofitar el matí (o lo que quedava de matí). Vam esmorzar pel carrer (tan occidentalment com vam poder: chips ahoy fujins i un cartró de llet) i vam prendre la nostra dosi de Yakult matinal.

Ja portavem molts dies visquent al mateix carrer però....

... va aparèixer un tenederete nou! Feia una mena de creps amb relleno! Eren presumiblement per esmorzar!

El Yakult ve a ser l’ ”actimel” asiàtic (http://es.wikipedia.org/wiki/Yakult). El producte en si té bastant més temps que el de Danone (a Àsia Danone té força poca cabuda) i té la seva pròpia bactèria patentada, el “L. Casei Shiota”. El gust és algo més àcid i ensucrat al del’ “actimel”.

El Yakult

Tornant al que toca, vam agafar l’autobús del primer dia i vam tornar cap als jardins de Yu, dels quals només n’havíem visitat els exteriors, pel fet que l’entrada als jardins costava 30 yuans (3 euros).

Un cop dins, podies visitar petits estanys, jardins, casetes tradicionals, algunes botigues que venien objectes de jade o de metall, i sobretot gaudir d’una mena de calma aparent, tot sabent que a l’exterior del petit mur del recinte hi regnava el caos organitzat.

Un interior d'una casa tradicional

Els jardins de Yu yuan

Les teulades de les cases eren flipants

Més Yu yuan

I encara més

Cal constatar que lo poc que he vist de Xina en quant a monuments i llocs que “tècnicament” haurien d’estar cuidats, m’han desagradat pel fet que realment estan molt bruts i a la gent sembla que els hi siguin igual. Res a veure amb el que pots trobar a Japó. Els xinos són com molt deixats i fins que no els hi dius com hauria de ser una cosa, ells no saben caure-hi i fer-ho bé... Realment els xinos podrien ser uns extraterrestres... són molt molt extranys (parlo sabent-ne poc, però crec que no m’equivoco massa) .

Una finestra

La gent aprofitava per seure i esmorzar, envoltat de carpes i aigues brutes :D

Més teulades

Un infiltrat que prenia l'ombra en ple mig dels jardins
(de fijo que no havia pagat entrada)

El turisme per a gent d’occident per exemple, està infinitament desatès. Això podria significar una important font d’ingressos per un país d’aquest tipus, tant “relativament” ric culturalment. Els xinos creuen que no necessiten obrir-se a l’exterior, sinó que l’exterior s’obra per ells i de fet, per ara és així. En fi, imagino que el tema deu ser molt més complex.

Atenció a la part superior del mur!

Una família d'excursió
(alla tots els nens petits semblen shin chans)

Una casa tradicional amb l'amenaçadora presència del edificis, a força quilòmetres de distancia

Més Yu yuan

"We finally succed our quests! Time to eat!"

Després de les 2 hores que ens vam passar als jardins de Yu, suant, fent fotos i fent gana per dinar, vam aconseguir sortir-ne. Allà al costat vam voler provar els “Xiao Long Bao”, altrament coneguts per dumplings o empanadilles al vapor, típics de Shanghai. Vam agafar el restaurant més proper i allà vam demanar-nos-en un parell. O ens van estafar o no vam saber demanar bé (vam seleccionar aleatòriament al menú en xino i apart estàvem en un lloc turístic)(o a saber quina delicatessen hi havia posat allà dins), perquè deu n’hi do el que costaven (però va, eren bons ^^ ).

Xiao Long Baos!

Més o menys tips, vam traslladar-nos cap al local de davant, una casa del té, per a.... PRENDRE UNA TASSA DE TÉ, sí senyor! Vam entrar-hi i sense donar-nos massa temps a dir res, i veient-nos cara de guiris, se’ns van emportar al fons de la botiga, allunyant-nos dels xinos estàndards que bebien té, d’una manera normal. Amb cara de “lol?” ens van fer seure en dos tamborets i... festa! Van començar a fer una cerimònia del té, o algo que intentava imitar-ho i que no s’assemblava EN RES amb la japonesa... era força més poc cuidada.

L'edifici on preniem el te

Ens van fer escollir entre dos tes i ale, van començar allà uns malabarismes d’aigua calenta. Al principi els dos tes que vam provar (Oolong i Jasmin) semblaven aigua bruta, en serio, però després t’acostumes i entre l’aigua infinitament calenta comences a notar aromes i gustos diferents.

Tota la parafernalia de la pseudo-cerimonia

Lo curiós del lloc on érem és que vam anar bevent te i a la mínima que estava la tassa al 90 % la reomplien (allà hi havia una fujin omnipresent que ressorgia de qualsevol lloc per a reomplir la tassa), és a dir, era molt difícil acabar-se una tassa. Vam sortir d’allà plens plens (40 yuans per cap).

Per la part no tant turística de Yu yuan, els xinos no t'assaltaven per a vendre coses

Sortida de l'Oldtown i reentrada a la metropolis

Des d’els jardins de Yu (l’Oldtown) vam començar a deambular, per alleugerir els efectes de la digestió que podien arribar a ser bastant forts sota el sol de justícia del carrer (que de la polució que hi ha no et tornes vermell sinó groc ^^ ).

Això és un bloc residencial, que fent càlculs vam estimar que a cada edifici hi viu un mínim de 1500 persones... us imagineu les reunions de veïns?

Per carrers menys freqüentats

Dos quissos que casi em mosseguen per fer-los-hi la foto

De nou a l'entrada d'un altre barri remot de Shanghai...

Caminant, caminant vam anar a parar a petits barris de carrers estrets, que reflectien d’una manera més acurada la realitat de la ciutat xinesa.

A Shanghai i a tot Xina en general, es respecta amb rigor la migdiada i no us heu de sorprendre si us trobeu gent dormint al mig del carrer, al metro o a la pròpia oficina.

...zzzzzzzzzzzZZZZZZZzzzzzzzzzzzz...

...zzzzzzzzzzzZZZZZZZzzzzzzzzzzzz...

...zzzzzzzzzzzZZZZZZZzzzzzzzzzzzz...

Després dels barris petits vam desembocar en petits mercadets, però aquest cop no eren per turistes sinó per a xinos. Allò tenia una pinta completament diferent al que havíem vist fins ara. Vam trobar diferents parades de carrer (en alguna es venia pornografia, fins i tot!) i grans superfícies de mercats d’animals i d’electrònica (però de carrer).

Els preus en aquests llocs eren baixos, de la mateixa manera que la qualitat del producte i segurament, la falsificació (si ho era).

Al mercadet d’animals (cal matisar que en principi eren animals no comestibles) vam flipar pepinos... només per l’olor i pel soroll que feia s’havia d’entrar-hi. L’animal per excel•lència que es podia comprar era.... EL GRILL! Allò era un infern sorollós per plorar... Tothom venia grills i accessoris per grills, entre algun altre tipus d’animal. No hem tret l’aigua clara sobre el propòsit de comprar grills, si algú el sap, esta convidat a explicar-ho. Nosaltres pensàvem que era per fer lluites entre veïns (en plan Pokemon) o com a amulet de la sort... però realment no sabem que pensar.

Molts fujintaos quan tenen calor es fiquen la samarreta com el fujin de la dreta. No us espanteu, no són travestis :)

Un llengardaix amb mala sort

Overbooking aquàtic

Envoltoris improvitzats amb grills a dins, que feien MOLT de soroll

Vam continuar caminant i després d’un nombre infinits de parades i mini-mercats (cada un de gremis diferents) vam arribar a un parc al costat de People’s Square on la gent.... saltava a la corda i feia exercici en una mena de gimnàs de carrer, envoltats de gratacels en construcció. Ohhh gran Xina!

Un grafiti (que òbviament triunfa) en una paret de Shanghai

El gimnàs per a gent gran a dins el Parc és realment un element molt important socialment dins la vida quotidiana de molts Shanghainesos.

Finalment vam arribar a People’s Square, vam veure el Concert Hall (on actualment tocava una banda de flamenco espanyola: Pepe and Romero Family) i vam fer temps mentre esperàvem que el Cerni sortís del curro i fes “join” per anar a fer activitats lúdiques i sopar.

El Concert Hall de Shanghai

5 nuggets per 0,6 cèntims d'euro :) crònica d'aquí uns dies

Un dels molts KTV (Karaoke Box) de Shanghai

Va costar trobar-nos. People’s Square és MOLT gran.

Un gran percentatge de fujins (jo diria un 99%, però millor callar) són bizcos bizcos :)

"Maldito!"

Un cop la party completa vam anar cap l’objectiu number one: el lloc de recreatives de Nanjing Road! Per 3 vegades menys (més o menys) feies les mateixes partides que a un lloc europeu.

Per sorpresa nostra, moltes màquines si podien ser fujintaos i no japoneses o europees, eren fujintaos. En aquest sentit, la típica màquina de Konami del DDR (dance dance revolution) es deia Super Dance China, de la qual ja en parlarem en un altre post. Hi vam ballar, i mola bastant per ser xinesa!

Altres recreatives que vam tocar eren shooters típics (on els xinos segueixen amb la seva filosofia de cuidar malament les coses i estaven força cascades), el driver d’Initial D o els jocs de tambors :D! Una apunt important és que en general els xinos solen ser MOLT malos a les recreatives (igual que llegint mapes si fa no fa).

El nen accelera i el pare li mou la moto, dignement xinès

Els nostres estómacs feien soroll i això s’havia d’arreglar així que ens vam perdre en algun carrer lateral dels transitats en busca d’un restaurant fujintao on hi haguessin fujintaos, principals indicadors de la relació qualitat/preu del local.

El vam trobar i deu n’hi do. Vam jalar com a jefes! El menú va ser bolets negres (estaven molt bons), una mena de peix sec en conserva, unes sardines dissecades, pato laquejat, més dumplings, una bandeja de sashimi (peix cru) mal descongelat i força tiger beer!
A més estavem atesos per més de 3 cambrers (allà la mà d’obra els hi sobra per les orelles, però es que és tan barat!) i només un parlava algo d’anglès.

El sopar

Recents adquisicions dels últims dies, una màscara d'opera mal negociada (31 yuans) i un rellotge no falsificació de marca xinesa (28 yuans) que s'endarreria 15 minuts o més cada dia...

En sortir vam anar a un konbini (no sé com es deu dir aquí a Xina), d’aquestes botigues obertes 24h que tenen de tot, i vam fer un gelat. Teníem temptació de Haggen Dazs... però per què vols Haggen Dazs si tens gelat de “pèsols”? Els altres dos caminantes van agafar un Cornetto fujintao de xocolata, jo el de “pèsols”. Estava força bo, però no tenia gust de pèsols per decepció meva... encara que a hores d’ara no sé que coi em vaig menjar finalment.

El gelat de "pèsols"

Haggen Dazs fujins

De camí a l’hostal, mentre menjàvem el gelat, vam anar obrint-nos pas entre les ofertes nocturnes dels fujins de carrer, del tipo “Coquein! Jaixix! Marriguana!” o el “Ladies massage many many”. Al arribar hyper cansats a pocs metres de l’hostal, vam veure una perruqueria oberta (era tard segons l’hora Shanghainesa) i vam dir, “és hora de provar el massatge”.

Vam entrar i només a l’obrir la porta, els molts xinos joves que rondaven per llà mig endormiscats ens van venir a rebre (semblava una pelu portada per colegues del barri = peligro). Després de parlar un rato i SENSE NEGOCIAR EL PREU (aprendríem que això no s’ha de fer mai), ens van començar a fer el rentat de cap amb massatge, és a dir, t’asseuen allà i a base d’aigua i xampú et van fent una bola d’espuma al cap, fins que adquireix dimensions enormes. Mentre la fan, et van fent massatges al cap....

El meu germà va ser el Lucky Man de la nit i li va tocar la noia. Al Cralos i a mi ens va tocar dos tios, dels quals el que tenia jo era el més bèstia i era una mica salvatge fent massatges XD.

Vam ser allà una mitja hora o així i després ens van portar a esbandir-nos el cap... i aquí vam començar a perdre el control de la situació. Els tres estàvem bastant relaxats amb el massatge i simplement vam deixar fer... Un cop el cap esbandit ens van fer pujar a un pis de dalt on hi havia camilles per estirar-se. Allà van començar a fer un massatge per tot el cos, que ja em sap greu dir-vos que d’erotico-festiu no en va tenir RES. Cops al braços i a les cames, doblegar cames a pinyon, etc... era com anar a rehabilitació casi casi. Els xinos es reien de nosaltres mentre ens feien el massatges i nosaltres estàvem casi sobats de lo bé que s’estava (el Cerni n’estic segur que es va sobar)... Al cap d’una molta estona més tard, ens van dir “Halo? Is over” lo qual ens feien aixecar (es com si et desperten a les 4 del matí) i au, un altre cop cap a baix. Allà t’eixugaven el cabell (a mi me’l van intentar pentinar, sense èxit) i pam! T’ensenyaven la factura. 100 yuans (10 euros) per cap! Va ser la cosa més cara de tot el viatge.

Les tarifes de la perruqueria on vam anar

El local en qüestió

Motherfuckers! Ens la van fotre (teníem previst que sortís a la meitat o menos per cap)!

Estafats però satisfets, vam anar cap a l’hostal, arrossegant-nos de lo cansats/relaxats que estàvem. Escrivent el post, m’adono que finalment l’experiència va ser molt bona. A partir d’aquesta vam poder distingir entre un bon i un mal massatge, i una cosa així era algo que havíem de provar.

Com és obvi, no vam tardar en anar a dormir i de fet, adormir-nos.

P.S: És una llàstima que al funció de vídeo de la F717 sigui tan mala...