diumenge, 1 de juny del 2008

Post 55: Tekkon kinkreet


Feia temps que perseguia aquest peli... Al principi no hi havia un bon rip, després faltaven subtítols, més tard no vaig poder anar-la a veure al festival de Sitges, i en acabat, m'en vaig mig oblidar.
La peli és el debut com a director de Michael Arias en el món del cinema, malgrat haver participat amb un curt d'Animatrix i la peli de Mononoke-hime.
La cosa és que avui l'he trobada a l'ordinador i com ja hem acabat els treballs d'universitat (queden examens però tinc una petita tregua temporal) i he de fer pauses entre joc i joc (Bioshock rulz :D!), avui ha tocat peli.
Pel que fa a l'animació, que era el motiu principal pel qual volie veure la peli, deixa el llistó MOLT alt. En quant a dinamisme, colors, animació, detalls i simbolisme, la peli en va plena, però molt plena.
El que m'ha fallat una mica és la historia, que si bé és interessant, no acaba d'estar ben narrada o ben intengrada amb lo superbament bona que és l'animació. No sabria com explicar-me però...
La banda sonora, penso que és un punt a favor de la peli, realment acompanya, no és res de l'altre món però en una película d'anime, encara que sigui animació, una bona banda sonora hi fa força bé.
Un punt curiós de l'història i de la trama en si (si no fós pels pocs elements fantàstics que hi ha), és que, segons el meu criteri, és molt adaptable a la realitat. Vull dir, és una història molt real (obviant algunes coses). Encara que vingui d'un manga i tal, crec que s'intenta reflectir part d'una realitat a través la història.
No farè spoiler sobre la trama de la peli, però tracta de dos nens orfes que intenten defensar el seu barri de l'arribada d'una banda de Yakuzes.
Tot i així, malgrat tot lo bo d'aquesta película, penso que Paprika, del mateix any (però amb el geni del Satoshi Kon darrera) és ínfimament millor. Són dos animacions completament diferents, però Paprika guanya, per poc, però guanya.

Lo que és el comentari d'avui pot semblar una mica "curt", però estic espès. Gomen ^^.