dissabte, 2 de maig del 2009

Post 122: Sobre el P2P lending (part final)

Aquest potser és un dels punts més importants pel què m’he decidit (o atrevit, influenciat pel hype) a parlar sobre el p2p lending.

Kiva.org és una plataforma de p2p lending a nivell mundial sense ànim de lucre que serveix per finançar microcrèdits a països pobres o en víes de desenvolupament. Seria una mica com lo del "banc dels pobres" de Muhammad Yunus, premi Nobel de la Pau 2006, però a nivell mundial.

D’aquesta manera, la gent penja el seu projecte, normalment inferior als 2000$ i qui vol, contribueix a finançar-lo, a canvi del retorn de la seva part pagada a un interès zero al cap d’un temps. És a dir, es recupera lo invertit (amb la corresponent depreciació per la inflació econòmica) sense cap guany monetari, amb la “simple” satisfacció d’haver contribuït a desenvolupar el projecte d'un emprenedor que està a molts quilòmetres de distancia i en condicions econòmiques dures, sense haver d’acudir a la caritat i d’una forma directa, sense passar per massa intermediaris.

El feedback d’aquesta iniciativa és força positiu en el sentit que casi bé no existeix la morositat, encara que només sigui per 25$, que aquí pot semblar poc i que allà és molt.

Penso que el que ofereix Kiva.org és una alternativa força efectiva a la caritat, que sovint es considera un acte extremadament ignorant i massa altruista i, la majoria de vegades, un es queda amb el dubte de si realment aquells diners o ajuda que s'ha enviat, han anat on havien d'anar a parar. És a dir, amb l'ús del P2P lending, la mateixa quantitat de diners pot servir per ajudar a moltes persones en diferents períodes temporals, ja que hi ha un retorn del capital. A més, no és el mateix donar riquesa que ajudar a crear-la i justament amb el segon és quan realment una societat prospera.

Finalment doncs, i ja per acabar, només voldria comentar que la sèrie d'aquests tres articles sobre el P2P lending, que han vingut en ràfega, són un perfecte réflex del cantó positiu que genera una crisis (sí! les crisis tenen un cantó positiu!), que són les oportunitats, la creativitat i l'optimisme que es poden observar en les persones i simultàniament arreu del món, si bé de tant en tant es veuen ofuscades per altres esdeveniments. Al cap i a la fi, són aquestes persones les que es carreguen el pes del món a les seves espatlles.

P.S: Us agrairé que qualsevol error que hi pugui haver a l'article, me'l notifiqueu a través dels comentaris. Moltes gràcies!