dimarts, 14 de juliol del 2009

Post 133: Sobre la regla Sunny f16

Avui vull parlar d'aquesta important regla de la fotografia. Bàsicament amb les càmeres digitals actuals no s'utilitza perquè totes incorporen un fotòmetre que és, relativament, més o menys fiable i podem escollir al moment si ens interessa guardar la foto o bé fer-ne un altra amb paràmetres diferents.

Ara bé, amb la fotografia analògica, on s'utilitza un carret, de 12 a 36 exposicions, cada foto compta i més val no equivocar-nos cada cop que disparem. Aquesta regla serveix per determinar quins valors de velocitats d'obturació i obertura de diafragma cal utilitzar en situacions on el nostre fotòmetre falla o bé simplement és inexistent. Aquesta tècnica és majorment efectiva de dia, a l'aire lliure i a base de la seva utilització, permet educar en certa manera la nostra vista com a fotòmetre natural. Tot i així, on hi hagi un fotòmetre bo, deixem-nos de tonteries :D.

La tècnica Sunny f16 (Sol f16) consisteix en observar les condicions de llum que tenim per mitjà de l'ombra que projecta el que fotografiem. D'aquesta manera, perquè la foto quedi ben exposada, es parteix de les següents fets:

- Si fa sol, i per tant, l'ombra del que volem fotografiar és PERFECTAMENT nítida, la velocitat a utilitzar serà 1/(la ISO que estiguem utilitzant) i el valor d'obertura del diafragma serà de f16.

- Si fa sol, però hi ha núvols pel cel i l'ombra del que volem fotografiar té ELS CANTOS POC DEFINITS, la velocitat a utilitzar serà 1/(la ISO que estiguem utilitzant) i el valor d'obertura del diafragma serà de f11.

- Si cada cop hi ha menys sol i el cel es va tapant i l'ombra del que volem fotografiar és POC VISIBLE, la velocitat a utilitzar serà 1/(la ISO que estiguem utilitzant) i el valor d'obertura del diafragma serà de f8.

- Si el cel està totalment tapat i pràcticament NO HI HA OMBRES del que volem fotografiar, la velocitat a utilitzar serà 1/(la ISO que estiguem utilitzant) i el valor d'obertura del diafragma serà de f5,6.

A partir d'aquí, tot tenint en compte les respectives escales de velocitats d'obturació i les d'obertura de diafragma, podem triar la configuració que més convingui a la situació en la qual ens trobem. Per exemple, suposem que no tinc fotòmetre i vull fotografiar en condicions en que l'ombra del que fotografiem és poc visible i tinc un carret d'ISO 200:

Coneixent l'escala d'obturacions i d'obertura de diafragma (totes les càmeres les tenen mínim per punts complets de llum, tot i que les modernes ja van amb 1/2 o 1/3 punts de llum, pel que aporta més flexibilitat):

ESCALA D'OBTURACIONS: ..., 1s, 1/2s, 1/4s, 1/8s, 1/15s, 1/30s, 1/60s, 1/125s, 1/250s, 1/500s, 1/1000s, etc.
(de més a menys lluminositat)

ESCALA D'OBERTURA: ..., f1, f1.4, f2, f2.8, f4, f5.6, f8, f11, f16, f22, f32, etc.
(de més a menys lluminositat)


Segons la regla Sunny f16 hauré de disparar amb la següent combinació per obtenir una foto ben exposada: f8, 1/250s (és la que més s'apropa a la meva ISO), ISO 200.

Ara bé, suposem que estic fotografiant un paisatge i vull que la profunditat de camp sigui el més gran possible. Puc optar per augmentar dos punts de llum la obertura, per exemple. En aquest cas, per tal d'obtenir una imatge ben exposada caldrà que compensi aquesta disminució de llum (ja que l'iris es tanca) disminuint la velocitat d'obturació per dos punts de llum també, que permetrà que entri llum a la càmera durant més estona. Així doncs, la combinació a l'hora de fer la foto serà: f16, 1/60s, ISO 200. Amb això obtindrem una foto igualment ben exposada per amb una profunditat de camp major.

Suposem ara que el cas és el contrari. Estem fotografiant una persona i volem que el fons quedi desenfocat, de per manera que la imatge obligui a qui l'observa a centrar-se amb el personatge. D'aquesta manera, segons ens ho permeti l'objectiu que estiguem utilitzant al moment, podrem augmentar dos punts de llum el diafragma fins a f4. Per tal d'obtenir menor profunditat de camp, l'iris s'obra i per tant entra més llum a la càmera. Això ho podrem compensar a través de la velocitat d'obturació, passant de 1/250s a 1/1000s. La combinació serà doncs: f4, 1/1000s, ISO 200. Amb això obtindrem una foto ben exposada, com abans, però amb una profunditat de camp menor.

Amb les rèflex digitals, també podrem modificar la ISO a voluntat, fet que comportarà que puguem compensar la falta o excés de llum sense haver de modificar la velocitat d'obturació o l'obertura del diafragma.

L'ESCALA DE ISO (per punts complets de llum): ..., ISO 25, ISO 50, ISO 100, ISO 200, ISO 400, ISO 800, ISO 1600, ISO 3200, etc.
(de menor lluminositat/menor "soroll" a major lluminositat/major "soroll")

Qui tingui una rèflex digital o bé una càmera compacta més o menys avançada (amb mode manual), us recomano que proveu de disparar en manual per veure com realment aquesta tècnica funciona.

Recordeu que més val una foto mal feta, que no tenir la foto (relativament, clarament....).

P.S: Espero que m'hagi explicat de forma suficientment entenedora. Si teniu qualsevol dubte, servidor a disposició de tothom :).
P.S: Si puc intentaré il·lustrar els exemples que he posat, ja que com diuen: "val més una imatge que mil paraules". (No crec que utilitzi els valors que us he ficat com a exemple per l'efecte serà el mateix ^^)

EDITO: Aquí van dos exemples:

Certament la llum del migdia és la que pitjor va per fotografiar, ja que és molt forta i apart "ataca" directament des de les zones més altes del cel, de forma vertical al subjecte, creant ombres i per tant, contrastos molt forts. La primera foto està presa a f16, 1/125s, ISO 100. La profunditat és la màxima que permet l'objectiu. Com que he enfocat de força aprop, el fons és perceptible però no nítid del tot.

En aquest segon cas, com que estem fotografiant "un subjecte", ens interessa aïllar-lo de l'entorn. Buscant el cas extrem, he decidit fotografiar-lo a f2.8 (5 punts complets de llum (de f16 a f2.8)) i a el més aprop possible perquè s'observi bé la diferència. Així doncs cal compensar aquest excès de llum que rebrà la nostra càmara augmentant la velocitat d'obturació o baixant el valor de sensibilitat de la ISO. En el meu cas, he decidit tirar per lo primer (ja que estant a ISO 100 no té massa sentit baixar-la més) i per tant he augmentat la velocitat d'obturació dels 5 punts complets de llum, passant de 1/125s a 1/4000s (5 punts de llum). Aquí la profunditat de camp és força petita i fins i tot podem veure com he errat una mica l'enfocament del subjecte. El fons no obstant, ja no ens distreu i podem centrar-nos en el nostre subjecte.

2 comentaris:

jaume ha dit...

L'estic llegint, però a poc a poc a veure si ho entenc més o menys tot... Jo amb la d90 vaig començar molt xulo amb manual integre, i quan vaig veure els resultats... bé, només dir-te que des d'aleshores ho faig tot en automàtic... fins que no tingui clars molts conceptes dels obturadors, velocitats i algunes cosetes més, lo de manual queda relegat. Haig de fer un curset per a que m'ensenyin les cosetes més bàsiques, perquè navego...!

cilinderman ha dit...

Jajajjaja no has de començar directament amb manual. Però tampoc et recomano que et quedis amb automàtic. Prova de disparar amb els modes Av i Tv (no sé com es diuen en Nikon). Són prioritat a l'obertura del diafragma (pots controlar la profunditat de camp de les fotos, i la càmera fa la resta) o prioritat a la velocitat d'obturació (pots controlar la velocitat de la presa, i la càmara s'ocupa de la resta). El que més utilitzo és el primer, a menys que fotografii esports i realment la velocitat de la foto és el que esdevé més important. El mode manual només s'ha d'utilitzar en situacions en que la càmara no sap trobar una combinació per fotografia allò que vols, com per exemple fotos nocturnes, etc.