La candidata a substituir la F717 és ni més ni menys que la Canon EOS 5D. És un salt força considerable pel que fa a tot: sensor Full-Frame (equivalent als 35mm), una resolució força més correcta que la F717 (de 5MP a 10MP i pico crec), ISOs totalment utilitzables, un visor rèflex, i altres parafernàlies que fan que fer fotos es converteixi en una activitat “orgàsmica” (cada cop que se sent l’obturació de la càmera és tant grrrrr ohhhhhhh mwhaaaaaa!...). Ara la responsabilitat a l'hora de fer fotos és tremendament més gran.
La Canon EOS 5D, amb un objectiu una mica desproporcional al cos de la càmera, un Carl Zeiss Distagon 28mm f2.8.Fer el salt a la gama DSLR implica un notable salt qualitatiu, acompanyat d’un aprenentatge considerablement ric en el món de la fotografia (tot i que amb la F717 n’he après molt) i un desemborsament econòmic força més elevat que amb les compactes. És a dir, has de comprar un cos d’una càmera per una banda, un flash per l’altra, objectius per fer les fotos, targes de memòria i altres accessoris per a poder tenir les mateixes funcions fotogràfiques que amb una compacta (i dic fotogràfiques perquè amb les DSLR només pots fer fotos (tot i que algunes comencen a incorporar gravació de vídeo)) i no és pas del tot barato.
En l’entrada a aquest nou món de les DSLR, m’he marcat un objectiu: utilitzar NOMÉS objectius manuals. Què vull dir amb això? Doncs vull utilitzar només objectius (preferiblement vells, d’uns 30 o més anys, que són més barats i ofereixen una qualitat brutal) d’enfocament i de diafragmatge manual i de longitud focal fixa (en altres paraules, no zoom). Per què he decidit això? Doncs per una part perquè tinc un trauma d’un objectiu zoom de la gama alta de Canon que esperava i no va arribar (i en dono gràcies) en bastants mesos i em vaig veure obligat a reconsiderar tot el tema. Per l’altra part, he decidit que cal continuar aprenent de la fotografia i, què millor per fer-ho que fent-ho amb objectius manuals?. Quins avantatges té doncs? Doncs els avantatges són que amb una focal fixa, per arribar a lo que vols fotografiar o t’apropes o t’allunyes, caminant, i no amb el zoom :D. D’altra banda, també tens absolut control (i de forma obligada, ja que si ets mandrós la foto no surt bé) sobre la foto i els mèrits després són teus i no de la càmera :D. A més a més, a l’enfocar a mà, és com si tinguessis infinits punts d’enfocament a tota la pantalla: enfoques ON TU VOLS. Bàsicament, per fer la foto has de pensar molt més (i això vol dir que ets més lent) i això enriqueix molt i ajuda a aconseguir un estil propi. També cal dir que amb objectius manuals un es deixa menys diners i sovint la qualitat és sorprenentment bona (imagino que perquè són objectius pensats per a 35mm, quan els objectius de les digitals estan pensats per “coses” més petites).
EOS 5D + Distagon 28/2.8 (amb el diafragma a plena obertura) i Planar 50/1.7 (amb l'obertura de diafragma a f22)En els pròxims dies us aniré presentant les adquisicions que he anat fent (que ja són 5 per ara :D : Zeiss Distagon 28/2.8, Zeiss Planar 50/1.7, Zeiss Flektogon 35/2.4, Zeiss Sonnar 135/3.5 i Pentacon 135/3.5 (Meyer Orestor)) i algunes de les fotos que han anat sortint, fotografia nocturna, algun HDR o el que vagi sortint. En principi totes les fotos dels posts a partir d’ara estaran fetes amb la 5D.
Si voleu veure la qualitat que ofereixen aquests objectius (que jo penso que és bastant, malgrat el “vinyetejat” que es deixa veure a diafragmes grans) us recomano que feu un cop d’ull al post anterior-anterior (Post 93: Excitació excitació!) i entendreu el perquè d’aquest article. Tot plegant és bastant emocionant! (encara que alguns pugueu pensar que no n’hi ha per tant)
P.S: La distància focal s’expressa en mil•límetres (mm) i representa l’angular que té l’objectiu, on representa que el més petit és més “angular” i el més gran és més “tele”.
P.S(2): El diafragma és un conjunt de pales de dins de l’objectiu que determinen una obertura per la qual entra llum de l’objectiu a la càmera (i per tant determinarà quant temps necessitem per fer la foto (velocitat d’obturació)). Com més gran és l’obertura, més lluminós és l’objectiu i això es representa amb un número f gran, tot i que s’obtindria una profunditat de camp petita (poca zona enfocada). Al contrari, com més petita l’obertura per on passa la llum, necessitarem més temps perquè entri més llum per tal d’obtenir una foto ben il•luminada i això es representa amb un número f gran, que ens permetrà obtenir molta profunditat de camp (molta zona enfocada).
P.S(3): Espero que amb les pròximes fotos que faci, us pugui demostrar aquests conceptes, tot i que una púa dels objectius manuals és que al ser manuals no graven les dades del diafragma ni la distància focal amb la que s’ha fet la foto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada