dimecres, 24 de desembre del 2008

Post 94: Sobre Londres..

Per fi, el ritme s’ha calmat una mica i estic a l’espera de l’arribada dels exàmens de la UOC. Ara toca anar ficant el blog a dia.

Fa un parells de cap de setmana vam anar a Londres, a passar un dia i mig, curt però potent :D. Anglaterra realment és bastant interessant (i car (tot i que ara que escric la crònica ho és menos :D, crisis crisis!) com a país Europeu. Només en entrar al país tens la sensació de formar part d’Europa, mentre que quan vas a Barcelona o així, no sembla que estiguis dins d’un país de la Comunitat Europea (si bé utilitzen la lliure...).

Les parades del metro (Tube) són mega petites i velles (però relativament netes) en comparació les de Barcelona.

Oxford circus? Piccadilly circus? No m'en recordo. Hi havia molts panells de Leds. Recordava a algun encreuament de Tokyo.

Obvi :D. Està feta a pols.

A Londres vam anar de mercats per Notting Hill i Camden, jalar English Breakfasts i a un Thai, Doughnuts i Smoothies (perquè després diguin que aquesta gent menja malament!), vam anar amb el Tube (aka metro londinenc) i un Big Bus, vam gaudir d’una tarda al teatre amb el fantasma de l’Opera (és taaaaaaaaaaaaaaaaaaant brutal, el montatge, la producció, la orquestra, tot!), vam visitar el Madame Tussauds i el London Eye, i vam intentar buscar la casa del primer ministre, sense èxit degut a que no teníem bones resources informatives (anomenades únicament “el Lluc creu que està a Westminster Abbey” (i no hi era)). Va ser en plan turista hardcore, aprofitant el temps al màxim, utilitzant a dures penes els llits de l’hotel.


Menjant bocates industrials amb 5 minuts, sense deixar d'aparentar una persona sexy.

London eye :D. Encara no acabo d'entendre el funcionament d'aquesta mega noria gegant, en el qual la cabina va fixada a la part exterior de l'estructura.

London eye, al costat del riu Thames, a l'esquena hi havia el Big Ben.

Anar a Londres a passar el cap de setmana és d’aquells típics cops que dius que vas a descansar, però a l’hora de la veritat quan fas la tornada arribes el doble o triple de cansat. Realment hi ha ganes de tornar-hi algun dia.

Estratègia de màrqueting directe. Brutal! Aquest home conduïa, cantava i... feia bombolles de sabó (amb el cotxe)! Mentres que suposadament anunciava una empresa de "homes que ho arreglen tot" (Handyman!). Un autèntic heroi quotidià.

Un anunci d'un nen gordo al metro. Molt digne.

Pròximament més :D.

Foto cruel de la vagoneta del Madame Tussauds: ho estava visquent a flor de pell!

1 comentari:

himiko ha dit...

Tens rao! Tot un heroi quotidia