dissabte, 24 de novembre del 2007

Post 27: La Orval

Avui la foto és realment dolenta... aghh!

Cansat d'esperar a que fes una nevada seriosa, m'he decidit a passar del tema i a provar les cerveses quan em vingui de gust :D.

Avui ha sigut el torn de la Orval, una ale trapista de Bèlgica de 6,2 graus.

Té un aroma suau i agradable, a no se de què, perquè el meu nas no em permet fer aquest tipus de judicis, llàstima... El color és daurat taronjós i, per sorpresa meva, per cert una trapista ale artesana, és molt poc tèrbola (que ho és). L'espuma és de color crema i, com a bona cervesa feta en abadía, l'espuma es desfà irregularment. Apart, l'espuma és densa i en cap moment acaba de desaparèixer, no s'arriba a veure la cervesa. Hi ha força gas i és amb bombolla fina.

Al cul de la botella hi ha llevadura, típic d'aquestes cerveses, fruit de la refermentació en botella o del no filtratge de la cervesa abans d'embotellar.

Pel que fa al gust, igual que ja vaig dir amb la Duvel, és complex i particular. No sé si és perquè he provat poques cerveses d'aquest tipus o perquè no sóc d'allà o qualsevol cosa, però per mi té un gust que fins ara no havia imaginat. Cada cervesa, un gust (excepte si són comercials :P).
El gust evoluciona al llarg del seu pas per la boca: fort en un principi amb gust d'alcohol i s'atenua molt ràpidament, amb gust d'herbes (fins i tot alguna flor, semblaria) i amb un toquet àcid, molt menys àcid que el que era la Duvel. L'amargor és fluixeta, o si més no, es fa notar més aviat poc.

Una cervesa bona, per gaudir l'estona, i que, n'estic segurissim, que per gaudir-la encara més, amb formatges, o algo de gust fort i salat seria genial.