Post 113: Mini Worudo

Si fem una panoràmica de 360º i després la unim amb el filtre de coordenades polars del photoshop.... tan tan tan... obtenim un mini món :D!

Algú sap on és això :D?

És cutre. Ho sé. Per la veritat és que mola lo seu fer-ho. En segons quins paisatges, una tècnica així és brutal. A ningú li recorda al fabulós Super Mario Galaxy de la Wii? És la clau!

Post 112: Primera prova Studio

Per fi avui m'ha arribat un parell d'equip que necessitava: els triggers inalàmbrics del flash, per poder disparar el flash fora de la càmera (un flash molt caspa que va costar 4 duros per eBay). En un principi, necessitava el flash per fer macrofotografia principalment però com que encara em falten uns adaptadors, m'he dedicat a fer un parell de proves amb la llum. La idea és que amb un parell de difusors de paper i paper d'alumini, un trípode trencat i una mica de coses que vaig trobar tirades per casa m'he fet algo com d'estudi. El "setup" és el següent:


Els principals handicaps que tenia eren l'enfocament manual i la compensació d'exposició que genera el tenir un flash fora de la càmera, atès que la medició que fa la càmara, la fa sense tenir en compte la llum del flash. A l'esquerra podem veure el flash disparant-se a través del difusor casolà, amb la pisarra de fons. Amb això es poden aconseguir coses d'aquest tipus (directe de la càmara sense cap ajustament):

Nikon Nikkor-P Kogaku 105/2.5 Pre-AI @ Manual, f22, 1/100, ISO800
(l'espai de la pissarra dóna molt poc espai per moure's ^^)

Algú vol venir de model :D?

Post 111: La primavera ja és aquí :D

Ahir a les 12 i pico vam entrar a la primavera :D. És hora que floreixin els cirerers.

Post 110: Noken 3kyuu

Doncs bé, casi bé ha passat un any just des que em van arribar els resultats de l'examen de japonés Nouryoku Shiken i avui, arribo a casa a mig matí i OHHHHHHHHHHHHHHHHH! SORPRESA!: Un sobre similar a un din A4. Això només pot voler dir una cosa: 3kyuu APROVAT!

(Si el sobre que t'arriba, de la UAB, no és DIN A4 sinó que és més petit, mal presagi.....)

Les notes van amb la línia similar de l'any passat, si bé he baixat en escriptura/vocabulari però he millorat en listening i lectura/gramàtica. YUHU!

Ara tocarà començar a fixar objectius cap al 2kyuu, nivell pepino pepino i amb cert pes per treballar a Japó. No és que tingui molt temps, però caldrà començar a pensar-hi.....


やった！

Post 109: Låt den rätte komma in (Let the right one in)

Låt den rätte komma in - el títol provè del fet que diuen que per a què un vampir pugui entrar a casa teva, primer se'l ha de convidar

Amb un 8.2 sobre 10 a IMDB (i amb més de 16.000 vots), arriba aquesta pel·lícula sueca, ja multipremiada i nominada en diferents certàmens. És una adaptació d'una novel·la (2004) que narra la peculiar relació (als 80) que es crea entre un nen, que pateix abusos escolars a un suburbi obrer de Suècia, amb una misteriosa nena, que és un vampir (PAM!) i tot just acaba d'arribar al barri. Pels que puguin pensar-ho, NO!, no té res a veure amb la història rocambolesca adolescent d' Amanecer (no l'he vista però ho sé segur). Més aviat és tracta d'un llargmetratge mínimament real.

Pel que sé, la novel·la és molt més bèstia i avarca altres temes, ens els quals potser no s'incideix tant dintre la pel·lícula. És important que si intenteu veure la pel·lícula, ho feu amb subtítols de qualitat o en versió espanyola perquè jo em sembla que m'he quedat alguna part de "lost in translation".

És el primer cop que veig una pel·lícula sueca i suposo que no totes són així, però els paisatges nòrdics afecten d'una manera enorme al que seria la psicologia de les persones i aquest film n'és una bona mostra, de com de desconeguda és aquest tipus de societat del nord per a la gent d'aquí. El guió, malgrat el "lost in translation" és bo i jo penso que la història està molt ben portada: a poc i poc i bona lletra (2 hores), cuidant els detalls. La música també és un altre element essencial que fa que veure aquest film sigui una mica poètic i artístic.

Entre tot es pot dir que és un història dramàtica, amb exaltació a l'amistat i la venjança, amb un toc nòrdic.

Post 108: The Punisher: War Zone

En poques paraules: molta violencia gratuïta (com ha de ser venint de part d'en Frank), canvi de direcció i actors envers la primera i pur entreteniment. Segons els fans, millor que la primera entrega i un "mínim" més fidel al cómic. Per mi? Frank Castle en el seu màxim exponent, ja veureu!

Post 107: Kaitenzushi o el sushi-go-around

Els kaitenzushi són uns restaurants de sushi típics a Japó. El funcionament és simple: diferents plats petits amb porcions de sushi van rotant amb una cinta transportadora, la gent agafa els que vol i finalment es paga pel nombre de plats que es té (similar amb lo dels palillos i els pintxos vascs).

Navegant una estona per Internet, he trobat aquest video. Té un noséque que simplement el trobo brillant :D (no sé com algú no hi havia pensat abans!).



FONT: Dannychoo.com