dilluns, 11 de febrer del 2008

Post 40: Freaks (1932) (IMDB: 7,8/10)

"Pot realment una dona ben crescuda estimar un nan?"

Per fi! Ja era hora!
Després de molt temps de tenir-la arxivada (o això és el que jo recordo), el meu germà va tornar a "aconseguir" (eufemisme) aquesta peli de culte.

Crec que tothom, algun cop n'ha sentit a parlar de la peli de Freaks, o altrament anomenada La parada de los monstruos, de Tod Browning de 1932 (ja sigui de manera directa o indirecta). Si més no, per mi és la creadora de l'actual moda emergent més "molona" que trobem avui en dia el carrer, que és per desgràcia, la d'auto denominar-se a si mateix freak, o com alguns ignorants s'han atrevit a "traduïr", "friquis". (algun dia escriure la meva teoria sobre aquesta moda :D)

La peli mai m'havia cridat atenció en especial, però el destí va voler que tot sopant i esperant que passessin les hores al dissabte a la nit, el meu germà la tenia al Macbook i com durava una escassa horeta vam dir, t'ha tocat.

El resultat,... francament bo (tot i que la vam veure en dues tongades).
La peli va ser prohibida a diversos llocs a la seva época i fins i tot avui en dia es díficil trobar-la en versió original (aka format físic).

Realment és brutal el fet de que TOTS els actors són deformes de veritat i que solsament hi ha maquillatge en una escena del final (crec que sé quina és XD). Ara ens fa gracia, però a l'época allò devia ser una mica desagradable (i fins i tot cruel) juntament amb els tocs d'horror del final. No m'extranya gens que prohibissin la peli.

El guió, té alguns moments que fas, lol? Però imagino que l'intenció del film és la d'ensenyar la vida quotidiana d'aquests essers que treballen a un circ, en el qual es desenvolupa la trama principal que és l'amor d'un nan per una trapecista i que acaba amb venjança.

La peli sorpren per lo vella que és i lo relativament ben feta que està, tot tenint en compte que no es tracta de la primera peli d'aquest director i que compta amb el suport de la Metro Goldwyn Mayer (el lleó aquell).

És una película altament recomanada, i que realment, en els temps que corren avui en dia et recorden que els clàssics sempre seran clàssics i que si toques els ous a un freak, et tornarà la putada multiplicada per mil :D.


P.S: El post d'avui és un post ràpid, així que em redimeixo de qualsevol responsabilitat referent al contingut d'aquest post i em reservo el dret a modificar-ne de forma pròpia total o parcial el seu contingut :p. Yiha!

"Offend one and you offend them all"