Sabia el cruel destí (139 minuts!!!) que segurament m’esperava… però havia de veure aquesta pel·lícula, que teòricament era de les súper produccions japoneses més esperades de l’estiu, o això deien. Com sol passar a les pel·lícules d’aquest tipus, la historia és una adaptació d’un manga, en el cas que ens ocupa, d’ Osamu Tezuka (Astroboy, Black Jack, i un llarg etcètera). La història, en poques paraules, tracta d’un jove que lluita contra dimonis per tal de recuperar les 48 parts del cos que li foren robades, és a dir, imagineu-vos :D.
Com a comentari crític, la peli té alguns moments excel·lents , però sent al 2007 una peli així té masses mancances... bé... mancances potser no, però les coses podrien estar més ben fetes. Per fer-vos una idea, alguns efectes especials són dignes de les primeres aparicions de Godzilla o els Power Rangers (una mica més actuals, però més penosos que el primer :p). O la pròpia banda sonora, que segur que pel que ha costat la peli ..ejem.. tot és millorable. Els actors és un altre punt (un altre!) dèbil de la peli, com de costum... Però bé tot s’ha de dir que les actuacions dels japonesos a mi em costen de tragar, així que potser és una il·lusió òptica. Pel que he anat veient, el prota (Satoshi Tsumabuki, Hyakkumaru) ha sortit a la de Fast and the Furious 3 (Tokyo Drift), Lorelei, Dragon Head (el prota, Teru Aoki); lo que és la pava (Kou Shibasaki, Dororo) ha surtit a Battle Royale, Chakushin Ari, Drive (del genial SABU), i segur que n’hi han d’altres, ja que la peli és ni més ni menys que una súper producció de la TBS (Tokyo Broadcasting System), és a dir, que tots deuen ser més o menys coneguts.
En poques paraules es podria descriure la peli com una mescla de Edward Scissorhands, Frankenstein, Pinocchio, Godzilla i una film de samurais, dins un sac, tot barrejat.
La versió manga de Dororo d' Osamu Tezuka
