Post 9: Pumpkinhead (IMDB 5,6/10)

La caràtula de la peli

Tenia mooooooooooltes ganes de veure aquesta película del 1989. N'havia sentit alguna coseta i se'm feia la boca aigua. M'esperava algo del tipus Hellraiser (una saga que crec que és brutal :D) o algo en plan terror freak i força sang. I per fi, vaig aconseguir veure-la.

En primer lloc, trobar-la m'ha resultat molt xungo, perquè volia la V.O amb subtítols a l'espanyol, però els subs no els he trobat. Llavors, vaig dir-me, fes un sacrifici i mira-la en castellà, i la vaig buscar sota el nom que se li va donar per terres ibèriques i sudamericanes: "Pacto de sangre" (una patètica traducció). No l'he trobada, no hi ha hagut manera (tot i que s'està acabant una versió en vhs a l'emule que potser ho és :D), ja que hi ha una altra peli a España amb el nom de "Pacto de Sangre", que és la quarta entrega d'una saga caspíssima que es diu "The complex" (una altra gran traducció española del títol original -_-).

Només em quedava una solució, veure la RAW (la V.O a palo seco). En una película d'aquest tipus no és excesivament necessari entendre-ho tot.

La peli dura1h i 26 minuts escassos i bufff no sé que dir-vos... té moments grans (que són els que em van portar a veure el film) però tot lo altre és dur, molt dur. L'argument: un pare decideix venjar el seu fill matat accidentalment per uns "joves" a través de la invocació d'un dimoni, el Pumpkinhead (més que un dimoni és un alien).

El monstre és sens dubte lo millor de la peli, un monstre digne de recordar i que de ben segur va deixar sense dormir a molts nens de l'época.

Si us agraden le spelis de terror d'abans dels noranta i teniu 1h30 de la vostra vida per gastar, aquesta és la vostra peli :D.

"Brutaaaal :D"

http://www.youtube.com/watch?v=bf0F4RcBARE

Post 8: 28 Weeks Later (IMDB: 7,3/10)

Zombies, armes i sang... que més se li pot demanar a una peli de zombies?

Zombies! Zombies! Zombies! Estimats zombies!

El cinema de zombies sempre ha estat un dels plats forts del cinema gore, amb arguments sempre similars, però de costum creatius, que serveixen per arrassar pobles i ciutats de la nit al dia, sense necessitat d'utilitzar, ni volcans, ni meteorits, ni atacs terroristes... GENIAL.

Amb la primera entrega de la películ·la, s'ens presenta un tipus de zombi molt més cabron que el zombi clàssic. El nou tipus de zombie vindria a ser descrit per un: "Better! Faster! Louder!". És a dir, el contagi és més eficient, el zombis corren... MOLT i ja no gemeguen com a putes, ara criden i escupen :D (com a putes també).

La peli continua després dels "28 days later": tot el Regne Unit ha estat devasatat, però l'amenaça s'ha pogut controlar. L'exèrcit dels Estats Units, fent ús del seu "carisma", comencen les labors de repatriotització dels supervivents i de la reconstrucció del país. Tot i així, com ha de ser i sempre serà, les coses no van com s'havien planejat :D:D:D:D.

En relació a la primera, el director ha canviat (Danny Boyle per Juan Carlos Fresnadillo), cosa que sol ser fatal en la majoria de sequeles. En aquesta però, l'ambient i la sang continuen sent els protes principals, amb una atmosfera molt similar a la de la primera, que de ben segur que no decepcionarà als fans.

Com qualsevol peli de zombis, la peli no dura massa més de 1h 30min i entra molt bé en qualsevol moment del dia, preferiblement nit.

Tot i ser una més del monton de les pelis de zombis, la saga dels "28", es defensa amb un estil propi.

Us recomano aquesta peli si vau disfrutar de la primera, però jo crec que la primera és millor. I vosaltres?

Post 7: Quentin Tarantino's Death Proof (IMDB: 7.9/10)

Un cartell molt expressiu sobre que ofereix el llargmetratge

Fer una crítica sobre aquesta peli significa emmerdar-se i sobretot, crec que s’ha de saber molt de cine, per poder fer una crítica correcta i coherent. Apart, veient la peli una sola vegada, és difícil treure conclusions i s’ha de tenir bona vista per apreciar tot el que va sortint. Per tant, més que fer una crítica sobre la peli, no em mullaré i la faré “en plan” opinió informativa :P.

En primer lloc, la versió que he vist jo no és la versió de cine de la coproducció “Tarantino-Rodriguezsca”, sinó que és la versió “llargmetrada” de una de les parts de la coproducció en qüestió, Grindhouse, que homenatja a les sales (del mateix nom que la peli) d’Estats Units dels anys 70 i 80, que eren particulars per les projeccions que oferien, i que en part varen “educar” a Tarantino i Rodríguez (entre d’altres :D): gore, sexe, freaks, monstres, baix rating, etc... tot el que fos decentment i èticament immoral.

Passem al tema que interessa doncs, Death Proof. Escrita i dirigida pel ja conegut Tarantino, la peli gaudeix de tots els elements necessaris per passar una bona estona: diàlegs absurds i redundants en plan Tarantino, dones boniques, cotxes i, evidentment, SANG.

No vull “spoilejar” del contingut de la peli, i com de costum, us diré ben poc: un home tarat amb un cotxe, disposat a fer tant mal com pugui :D :D :D :D :D.

A la peli, com és sovint veure a les pel·lícules del Tarantino, trobem influències de tot tipus de cinema, l’aparició supermegahyper estelar del propi director i de alguns que ja han treballat vàries vegades amb ell, una bona BSO, i els detalls abunden a “tutiplen” . La peli està mal gravada a estones, en diferents filtres de colors i mal editada, però tot això forma part del tribut a Grindhouse i al cine de B-rating* dels anys 70 i realment aconsegueix un efecte molt bo.

I és que crec sincerament, que Tarantino és un fan d’un tipus de cinema, que sap que és el que volen veure els fans d’aquest tipus de cinema. No sempre surt bé (veure Hostel XD, per mi és de lo pitjor que pots arribar a fer, però té algun moment bo :D), però en aquest cas, sap entretenir un tipus de públic que no sempre pot entretenir-se amb el que s'ofereix.

En resum, segons la meva opinió, i malgrat no sapigui ser massa concís en el que dic, la peli és moooooooooooolt acceptable. Veure-la més d’un cop, creieu-me, no us farà gens de mal :D.

P.S: Em disculpo si algú se sent "ofès" per un comentari tant poc "complet" sobre la peli. No hi ha mala fe. :D

* Jo li dic b-rating a les pelis velles i/o caspes i/o freaks i/o underground.

Post 6: Highlander: Vengeance

El tio una mica si que té retirada al Christopher Lambert, eh ^^?

Avui tocava aquesta :D. Highlander: Vengeance és la versió Anime de la saga americana Highlander del '86, més coneguda com a "Los inmortales" (i que avui en dia encara se'n fan, segons IMDB aquest any surt la quinta), on trobaven en Christopher Lambert o el Sean Connery (a la primera almenys).

L'anime tracta d'un guerrer escocès, Colin MacLeod (a la versió original es diu Connor) que busca la venjança contra un altre inmortal, el cual va matar la seva dona, a través de les èpoques.

A la peli, l'argument és diferent, és del plan si jo et mato a tu em faig més fort, i hi han altres inmortals, en fi, algo per fer una saga d'aquestes infinites. Però anem al anime que és el que ens ocupa el tema.

Bé, doncs, rarament passa que s'adapti una peli o una saga estrictement americana a l'anime. Desconec si és la primera adaptació que s'ha fet a l'anime o algo similar, però avia'm no us deixeu enganyar, si mireu els crèdits l'únic nom japonès que surt, o dels pocs que surt és el de Yoshiaki Kawajiri (X, Animatrix, Ninja Scroll: The series, Metropolis, etc) , director de la producció i després casi bé tots son americans (lògicament). Així doncs, és pur anime americà (l'estil de dibuix ja ho diu força, els americans no saben fer anime sense un japonès :) ).

La animació està bé i té un disseny d'aquests molons. L'anime, de 1h i pico de durada, és del plan sang, matar, espases i bales... lo típic :D. Amb un anglès de l'estil Fatal Fury o Street Fighter ("Holy shit!", "Hey! I'm gonna kick your ass man!", etc).

Una peli totalment recomanable que no necessita atenció estricta, amb que vagis mirant entens la peli XD, però de ben segur et perds alguna escena guay. Tot així, ni detallets ni coses rares...

En fi, us deixo un "screen" avia'm que us sembla :D.

Ciau ciau.

Post 5: The Ultimate Keyboard, the SL-373D

The ultimate keyboard, SL-373D

No he pogut evitar-ho, ha sigut més fort que jo. Quan l'he vist m'he quedat meravellat! Avui he adquirit el sintetitzador definitiu i més absolut que pot existir en la "fas" de la Terra! El totpoderós SL-373D.

És un teclat de 2 veus i 37 tecles, amb micro inclós per fer funció karaoke. Té dues modalitats tímbriques i algun efecte percussió. Tot el conjunt, 4,30 euros. Passem als detalls:

A les fotos podeu apreciar totes les característiques d'aquest preciós teclat que funciona amb 4 piles AA. Té un slider on/off, un de volum min/max (que sonen igual), un de play/store, una altre del mode timbric A/B (et puja una octava o algo per l'estil). Després té infitnits botons que serveixen per triar la demo, que és lo que millor sona del teclat; tres botons "percussió" que per a res sonen a percussió, sino que sonen a nota musical del plan una nota de la part del teclat. El teclat és fascinant, tecles de plàstic molt toves, de les quals el so que en surt és surrealista: apart d'estar infinitament desafinades, el teclat no reconeix els semitons (les tecles negres), és a dir, les negres sonen igual que la seva tecla blanca corresponent de l'esquerra, fascinant oi? Apart d'això també té 2 inputs, un pel micro i l'altre per una cosa obscura anomenada DC8V (una font de corrent de 8V?, ni idea)

En fi, estic bocabadat, és una passada... :D:D:D

Llegiu-vos les instruccions :D