Avui tocava anar a veure on treballava el Cerni i a veure la famosa cantina on dinava tots els dies pel mòdic preu de 12 yuans.
El lloc on treballava era un edifici de mostres, una agrupació de diferents empreses, majoritàriament tèxtils. Cada empresa tenia un despatxet i moltes d’aquestes empreses eren marques estrangeres, les quals simplement volien tenir un peu dins de Xina.
En acabat, vam aprofitar per beneficiar-nos de les bones instal•lacions sanitàries de l’edifici, ja que els nostres estómacs no es trobaven massa fins, i vam anar a dinar a la super cantina.
Safata en mà, com si fos del plan presó, et ficaven arrós (molt) i desprès havies de triar 3 coses de 6 safates grans diferents (de les quals et ficaven una quantitat moooolt bèstia de cada cosa). Per acompanyar el dinar servien una mena de “sopa aigualida oliosa similar a un caldo però que no era caldo”..., no era res de l’altre món però treia les ganes de beure. El dinar era impossible d’acabar.... massa teca, però tot més o menys bo i menjar 100% xinès.
La safata de menjar amb infinit arròs
Tenies carn, peix i verdura per escollirEn acabat, vam anar a voltar dintre de l’edifici i vam trobar una mena d’expo d’articles de regal per a què les empreses les oferissin als clients. Encuriosits, vam mirar d’entrar-hi però ens van dir que havíem de registrar-nos i que tranquils, que allò era gratuït. Ens van omplir el formulari i ens van fer uns passes de “Buyers” on hi deien els nostres noms, o més aviat allò que havien llegit les ties que els havien fet. Ara érem els Buyers: Mr Cerni Poc, Canwt i Livc. Ens sentíem inversors...
El Cerni o Mr Poc, després de l’expo, va tornar a treballar i nosaltres vam començar amb la nostre sessió de “deambulisme metropolità”. La putada és que plovia una mica i va ser una mica pesat anar amb problemes intestinals a caminar i amb un paraigües que es tancava quan li donava la gana.
No creieu que aquest pandes fan una pica de por a l'entrada del cole?
El restaurant de les princesesVam començar a dirigir-nos al lloc de trobada pactat amb el Cerni... allà hi havia un temple i un supermercat que havíem de veure, anàvem cap a Longhua (dia 08 del meu germà).
Com que no sabíem ben bé com anar-hi, vam mirar el plànol i vaig decidir agafar el lideratge en lo que era l’orientació. Greu error, ho admeto (sinó el Cralos em maxacarà als comentaris, ja veureu :D).
Ens vam mig perdre entre la pluja (que de fet, no ens vam perdre, sinó que vam sortir del metro bastant més aviat del que tocava per arribar a Longhua). En Cralos, malaltó i enfadat, va perdre ús de la raó i entonava rares melodies, mentre caminava sota la pluja amb el seu “traje intergalàctic” (que a Espanya és de lo més normal del món), que feia què ara, més que mai, la gent ens mirés. Això si, amb un somriure entre els llavis.
El "traje intergalàctic" del Cralos
La pagoda temple de Longhua
Carrers pseudo tradicionals preparats per encendre les seves llums de neó a la nit
Frustrats, molls, decebuts i amb diarrea, vam tornar a deixar-nos acollir pel consumisme, que ens va rebre amb els braços oberts. Per fi, vam entrar al Tesco! Una mena de Corte Inglès fujintao mega barat.
Un nen amb el seu pare al passatge elevat que va de la pagoda al Tesco, la transició entre dos mons diferents
El Tesco!
I sota del tesco una botiga la qual el logo s'assembla molt a Adidas peeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeerò, no ho és. Lògic!
Uns dies més tard confirmem que "Solo en casa" segueix en 8è lloc en el top ten del Tesco, seguida de molt aprop per la segona part del film.
Els ous "delicatessen", aaaaaaaaaaargh
La sobrexplotada secció de lectura
Balances, totes descalibrades i algunes decorades amb el Koopa dels jocs de Nintendo.
A Xina tenen molta varietat de cervesa. Com podeu veure a la foto tenen Chimays i tot (potser són falses).
Paper higiènic del Doraemon (fujintao)
Gripaus comestibles multicolors
Una tortuga viva i una altre presumiblement morta
Una boina verde presentant algun nou làctic...
Crancs ^^
Serps de riu: "Serveixi's vostè mateix"
Picant del que pica MOLT
Una nova consola, anomenada la iQue :D!
Altres consoles fujintaos (la segona de la fila de dalt és la del Post 60)Era l’hora de trobar-nos amb el Cerni i vam anar cap al meeting point. D’allà vam explorar un cyber, que no era un cyber qualsevol, sinó que era una mena de casa per a jugadors del WoW, segurament una mena de residència de Gold Farmers (gent que pugen personatges en jocs de rol i després els vénen per eBay o fan negocis amb ells, una professió força comú a Asià (i que reporta un sou superior a la mitjà nacional)).
Al cyber, llàstima que hagi quedar fosca per havíem de dissimularNo m’equivoco si afirmo que hi havien més de 50 ordinadors i que un 70% estaven ocupats. Els ordinadors tenien butaca de despatx, pantalla de 22 o més i feien pinta de ser força potents... un cyber com deu mana! Vam intentar fer alguna partida al Counter-Strike, però res, no hi havia manera, NINGÚ dins aquella sala sabia anglès... és brutal.
Vam sortir i res, vam anar a unes recreatives que el Cerni deia que havia vist i... FESTA! Aquestes recreatives eren encara el doble de barates que el lloc de Nanjing... per 10 cèntims d’euro feies una partida :D. Vam fer un parell de partides i vam marxar a corre cuita cap a un restaurant nepalí (del Nepal) de ara no recordo quin carrer, on havíem quedat amb el jefe català del Cerni i altres catalans que estaven per Shanghai.
Stairway to heaven :DShooter a Longhua
Super Dance China (amb un prO ballant amb els 2 pads a la vegada)
Com veieu al video, el Super Dance China només té 3 posicions de peus (avall, dreta/esquerra amunt) i 4 posicions en una mena de sensors que et llegeixen les mans (esquerra/dreta amunt/avall).
10 yuans (1 euro) en tokens -> unes 10 partides
Un carrer peatonal que duia cap a LonghuaUn cyborg a Shanghai ¬¬
Al tornar cap a Europa, un troba MOLT a faltar les llums de neóAllà vam conèixer el Ferran (jefe català del Cerni de la sucursal a Shanghai), l’Abigail (nòvia d’en Ferran), el Maurici (amic del Ferran, que estava de vacances per llà) i el Lluís, un català que portava 8 anys a Shanghai, una autèntica eminència i heroi pseudo-catalanoxinés.
Gràcies a l’Abigail vam menjar molt i molt bé :D. Finalment, ens van acabar fent fora del restaurant perquè tancaven. Al sortir, vam quedar per l’endemà per anar a provar un massatge de peus (una de les nostres assignatures pendents), tots junts.
El metro era tancat i com no teníem esperit per caminar, vam agafar un taxi. El nostre primer taxi (del Cerni no, però).
En el tema dels taxis, coneguts com els més fieros conductors de Xina, és bo saber que n’hi ha de diferents colors i que la gent recomana d’agafar els blaus i els verds. Per què? Diuen que si agafes el vermell o altres colors “més desconeguts” et pots trobar en què t’estafen en el preu, en què de vegades els xófers et diuen que van a buscar un amic i puja gent que no coneixes al taxi, en què, enmig d’un trajecte el conductor es para i entra un altre conductor (canvi de torn) i altres frikades que si un es pot estalviar, millor que millor.
El viatge en taxi ens va costar 16 yuans (1,6 euros) entre els 3, en plena nit. Mola, no?
A l’arribar a l’hostal, vam començar a fer les maletes. L’endemà (dissabte) ens mouríem cap a un altre hostal en una altre zona de Shanghai.
1 comentari:
A Irlanda el Tesco és un super gairebé omnipresent... suposo que també a UK (el Xulian ho podrà certificar o no).
Bé Mr.Livc, podries haver muntat un negoci dels farmers aquests... llogues el cyber amb 150 tios fent torns, i en una setmana tens 75 personatges a tope per vendre al mercat negre del WoW... negoci rodó! :-D
Publica un comentari a l'entrada