diumenge, 30 de desembre del 2007

Post 34: La Kriek, de 3 Fonteinen

Brouwerij 3 Fonteinen Oude Kriek :D

Aquesta era l'última cervesa que em quedava del regal que em van fer.
Sempre havia tingut una especial curiositat per provar una cervesa del tipus kriek: una cervesa de fermentació espontania fermentada a base de cireres àcides (és fiquen sencers), una cervesa seca i àcida, típica de Brusel·les o Bélgica, anomenada lambic.

El darrere de l'etiqueta (T_T)

La cervesa anava amb ve amb botella de xampany, i pel que fa a l'aspecte i l'aroma (tot i que ja sabeu que no sóc fiable en això) és molt similar al vi negre, però amb gas i espuma quan es serveix al got i que no tarda en desaparèixer.

La cervesa en acabat de servir-la

El gust és àcid i es nota per darrere el gust de les cireres, i per sorpresa meva, s'assembla en bastant tros a l'intent de cervesa de gerds (veure post 32). Amb això què vull dir? Doncs que en principi no era massa bona (també per sorpresa meva, ja que a aquesta cervesa li tenia moltes ganes). M'havien dit que molta gent hi afegeix sucre per millorar el gust, però afegint-li una cullerada de sucre al meu got, apart d'una quantitat generosa d'espuma, massa millora no he obtingut. Una altra cosa que diuen, és que la cervesa s'ha de servir a 5 o 6 graus, temperatura que em sembla que no tenia, tot i que això no hauria de ser decisiu.

La cervesa al cap d'una estona al got sembla kalimotxo :D

De totes maneres, com es pot veure a l'etiqueta, la cervesa va ser fabricada a principis de l'any passat i es pot guardar fins a 10 anys, així que enlloc de llençar-la, aprofitant la botella en que anava, l'he retancat, per donar-li una altra oportunitat d'aquí un temps. En fi, ja veurem com sortirà.

dijous, 27 de desembre del 2007

Post 33: Yobi (IMDB 7,7/10)

L'anime coreà no defrauda

Feia dies ja que no ficava cap peli, i després de rebre una queixa per no ficar pelis, avui he vist algo que mereixia ser ficat.

La peli en qüestió és Chonnyonyeouu Yeouubi (Yobi, la guineu de cinc cues) del 2007. Crec que és el primer cop que veig una peli d'anime feta sencera de cap a peus per a coreans (havia tingut possibilitat de veure'n algunes però encara ronden per qui....) i realment no defrauda. Té una animació força bona i la temàtica recorda a la vist a les pelis de Ghibli, és a dir, una peli per nens, però que realment té els seus moments i val molt la pena.

La peli va d'una guineu de cinc cues (obvi) que viu amb uns extraterrestres i que es fica en merders en intentar fer-se passar com a humana en un campament per a nens inadaptats. Fins aquí la sinopsi ^^.

És d'aquelles pelis que has de deixar córrer una mica la imaginació, sense fer masses preguntes de perquè les coses són així :D.

Pròximament més.

dimecres, 26 de desembre del 2007

Post 32: Un Invent que podria haver funcionat

A que té bona pinta? :D

De tant en tant, a tothom se li ocorren idees glorioses, algunes s'intenten, d'altres s'abandonen a l'instant.
Jo aquesta idea la considero de les glorioses, i per ara, l'intent número 1 no ha sortit realment com volia que surtís.
Es tracta de la cervesa de gerds, oi que sona bé?
Aprofitant que a l'hort hi havia un bon parell de mates de gerds i que era estiu quan vaig iluminar-me, vaig motivar-me i ho vaig intentar.
Uns 750 gr de fruita de gerd, els vaig macerar durant una estona amb aigua calenta, i filtrar diverses vegades, per tal d'obtenir-ne el sucre. Un cop obtingut el líquid rosa de sucre concentrat, tot descartant la fibra i tot allò que no és desitjable del gerd, ho vaig ficar en una botella de 1,5l, vaig omplir el que faltava de la botella amb aigua, li vaig ficar una branca de menta (amb fulles incloses) per afegir aroma i li vaig ficar la llevadura (l'error principal rau en aquest punt imagino), juntament amb sucre per augmentar-ne l'alcohol i la dolçor (en cas que la llevadura morís sense fermentar tot el sucre).
Em vaig inventar una mena de vàlvula estranya amb un globus per la fermentació i au, a esperar.
Al cap del temps esperat, s'havia iniciat la vigorosa fermentació, fent una espuma rosada :D.
Després vaig filtrar un cop i vaig embotellar (apenes en van sortir 5 botelles).
Tot esperant els dies que tocava, la vaig provar.
Un lleuger shhhht al obrir-la però apenes no pujava gas, feia olor forta de gerd i l'aroma a menta no hi era. El gust, és algo una mica indescriptible, però molt agre i una mica àcid, assumeixo que no era el resultat que m'en esperava (ja sé que no era en plan Kriek, però aquesta n'era la intenció). La beguda és bevible, però a partir del primer glop (d'aquells petit quan proves una cosa) dius: " Aghhh! Millor llanço això :D"
Suposo que la causa de la beguda final n'era el resultat d'una mala fermentació (no m'estranyaria que amb infecció, tot i que el color era normal), de deixar massa temps la branca de menta (dues setmanes enlloc de menys d'una hora com és normal), d'una llevadura no destinada a aquests propòsits, etc.....
En fi, juntament amb l'hidromel, és una d'aquelles begudes que s'han de tornar a fer :D.

dissabte, 22 de desembre del 2007

Post 31: Doble gravació! Però una no funciona!

Flipant! Estic impactat, electrificatttt!
Acabo de gravar "un" dvd, el trec del gravador: AGhhh! Aquest gruix no és normal! : Hi havien dos dvd's. Però el de sobre estava intacte , sense ni una rascada i (en principi) és plenament funcional.... BRUTAAAL!
Aquestes sorpreses t'alegren el dia.

dijous, 20 de desembre del 2007

Post 30: Solstici d'hivern i el celler

D'aquí dos dies és el solstici d'hivern, i benvingut sigui l'hivern, ja tocava.
Com avui tenia ganes d'escriure i no tinc pas cap motiu en especial per fer-ho (les ganes no són suficients), aprofitarè per fer inventari per aquest hivern.
De petit el conte de la formiga i la cigala em va impactar, així, que com a bona formiga he acumulat birra per passar tot l'hivern (de forma passiva), aquest és l'estat actual de la "bodega":


Tot i així, tinc un pack de cervesa Headcracker de bastants graus per fer si mai em quedo curt, així que m'he curat en salut.

Pas per pas, si mireu la foto, les caixes de baix (3 caixes de 24 botelles) són una Fixby Gold (ale), que en principi no són per mi, però segurament em quedarè alguna botella.
A partir del mig, tot és per consum propi. D'esquerra a dreta: Birkby Bitter(ale), Hidromel (encara en guardo nes botelles d'aquest fracàs), un intent de cervesa de gerds (un altre invent infructuós, que d'aquí poc em pararè a explicar) i la Linthwaite (ale), la primera cervesa.
Al pis de més amunt ja tot és cervesa negra nog (ale), de les quals la majoria de botelles són de 0,5l i una gerra o cosa estranya de 2l que em van portar d'una cerveseria artesana de Bèlgica (una peça de gran valor per mi ^^).

Enfi, crec haver alimentat mínimament les ganes d'escriure per avui, menos mal.

Aviat, és Nadal, lo qual vol dir que no hi ha curro, lo qual vol dir temps per fer coses, i en el meu cas, coses rares. Stay tuned. ¬¬

dimarts, 11 de desembre del 2007

Post 29: Chimay Triple

"Si hi ha neu, el Lluc beu :D"

Avui definitivament tocava. Ha nevat i la necessitava, la Chimay Triple (collita del 2007).

La botella és especialment maca i el fet tentador de que tingui un grau d'alcohol de 9 graus, convida a que es begui fora d'un àpat. I així va ser.
A la fórmula de tast vaig afegir-hi un nou factor, després de beure moltes cerveses fortes i llegir sempre que es bevien menjant formatge, aquest cop em vaig propiciar una bona porció d'aquest formidable menjar.

La cervesa és negra (un color semblant a la Pelforth brune) i tèrbola (més que les últimes que he provat), ambar fosc suposo, i per sorpresa meva, tenia molt molt poca espuma i de bombolla grossa. Apart, l'espuma no durava res, amb lo qual s'oxida ràpidament la cervesa i perd les seves qualitats (beure't una birra de 9 graus ràpid no mola).

L'olor de la cervesa no és agressiu, però es nota l'alcohol i algun màtis de malta torrada (el meu nas és una merda..).

Pel que fa al gust, té un gust suau (per tenir 9 graus) molt aromàtic i amb gust de malta, que evoluciona molt lentament, però sense canviar el primer contacte amb la llengua. Degut als graus d'alcohol notes com baixa i segons com és queda durant una estoneta la cremor al pit, molt agradable. Agafeu una Voll Damn i enlloc de doble malta, fique-li triple, i tindreu una mica el gust d'aquesta Chimay.

La idea de barrejar menjar amb la birra realment funciona, depen de la birra i de la persona, però normalment amb un formatge de gust fort queda bé. Com que era molt salat el formatge, va potenciar molt el gust de la birra; és una pràctica que es farà regularment, per descomptat.

La opinió aquesta és purament subjectiva, imagino que amb algo coincidirè amb gent i amb algo no, però algo és algo.

Que vagi bé :D.

dissabte, 1 de desembre del 2007

Post 28: El noken, 4kyuu

El full d'inscripció :D

Demà és l'esperat dia :D! El dia en que anys d'estudi es covnerteixen en un paperet, que bàsicament ve a dir: JO SÉ JAPONÈS ^^!

El Nihongo Noryouku Shiken (Japanese Language Proficiency Test), Noken pels amics, és un examen oficial de llengua japonesa que es fa anualment a cada país (en el cas d'Espanya, a Barcelona i a Madrid). Aquest examen té 4 nivells, del 4 al 1, del més noob al més pr0, respectivament. Amb el nivell 4, diuen que no acredites gran cosa, amb el nivell 3, acredites que saps japonès i pots treballar allà, espavilant-te a la vida quotidiana, amb el nivell 2, pots ser professor de japonès (quan surts de la uni després d'estudiar filologia japonesa, normalment es té aquest nivell automàticament), i amb el nivell 1, ets gosu :D diuen que hi ha ben pocs japonesos que l'aconsegueixin tenir i que cada any es presenten 1000 alumnes a nivell MUNDIAL i sols un 15% l'aproven...

L'examen és del plan multiple choice (tipo test) i consta de 3 parts, vocabulari, gràmatica i listening. La quota d'aprovat és a partir del 60% pel nivell 4 al 2 i del 70% al nivell 1.
Més o menys per nivells la cosa va així:

Kanji Vocabulari Hores d'estudi
Nivell 4 ~100 ~800 ~150
Nivell 3 ~300 ~1500 ~300
Nivell 2 ~1000 ~6000 ~600
Nivell 1 ~2000 ~10000 ~900

Com veieu, el canvi d'un examen a l'altre és molt exponencial. Jo aquest any passo el yonkyuu (nivell 4), el més fàcil, per assegurar-me i tenir un títol. L'any que ve espero passar el sankyuu.
Lo que mola, és que a diferència de molts examens oficials, aquest només costa 50 euros :D.
Ja us explicarè que tal pinta per llà el panorama. Que hi hagi sort. :D.

dissabte, 24 de novembre del 2007

Post 27: La Orval

Avui la foto és realment dolenta... aghh!

Cansat d'esperar a que fes una nevada seriosa, m'he decidit a passar del tema i a provar les cerveses quan em vingui de gust :D.

Avui ha sigut el torn de la Orval, una ale trapista de Bèlgica de 6,2 graus.

Té un aroma suau i agradable, a no se de què, perquè el meu nas no em permet fer aquest tipus de judicis, llàstima... El color és daurat taronjós i, per sorpresa meva, per cert una trapista ale artesana, és molt poc tèrbola (que ho és). L'espuma és de color crema i, com a bona cervesa feta en abadía, l'espuma es desfà irregularment. Apart, l'espuma és densa i en cap moment acaba de desaparèixer, no s'arriba a veure la cervesa. Hi ha força gas i és amb bombolla fina.

Al cul de la botella hi ha llevadura, típic d'aquestes cerveses, fruit de la refermentació en botella o del no filtratge de la cervesa abans d'embotellar.

Pel que fa al gust, igual que ja vaig dir amb la Duvel, és complex i particular. No sé si és perquè he provat poques cerveses d'aquest tipus o perquè no sóc d'allà o qualsevol cosa, però per mi té un gust que fins ara no havia imaginat. Cada cervesa, un gust (excepte si són comercials :P).
El gust evoluciona al llarg del seu pas per la boca: fort en un principi amb gust d'alcohol i s'atenua molt ràpidament, amb gust d'herbes (fins i tot alguna flor, semblaria) i amb un toquet àcid, molt menys àcid que el que era la Duvel. L'amargor és fluixeta, o si més no, es fa notar més aviat poc.

Una cervesa bona, per gaudir l'estona, i que, n'estic segurissim, que per gaudir-la encara més, amb formatges, o algo de gust fort i salat seria genial.

divendres, 23 de novembre del 2007

Post 26: The Conquest of Fire: ZKM

Super soaker :D Arctic blast o Dragon blast ^^?¿

Masses influencies per Internet havien fet que aquest projecte hem rondes pel cap...
Ara és el moment, és el moment de la Zombie Killing Machine !
Per fi he aconseguit el primer (i més important) element d'aquest projecte :D.
Misteri? Si. Alguns ja sabreu que busco...

Pròximament més.

diumenge, 4 de novembre del 2007

Post 25: Crònica desde Mordor (BCN) Saló del Manga i Dream Theater + Symphony X

L'estada a Mordor continua, i tot i que a Barcelona no li tinc massa apreci, els motius que m'hi porten a ser-hi són molt suficients per estar's-hi.

Després del SC Day, al matí vaig aprofitar per nar al Saló del manga, amb la gaby, la meva-ex (que xungo XD) i amb el Roger i el Bernat que ens vam trobar per allà. Pobre innocent de mi, que pensava anar al saló del manga i trobar-se poca gent pel fet que fos un dia feiner, va ser totalment al contrari. Malgrat l'intent d'arribar d'hora per trobar-se com menys gent millor, es van fer cues per entrar i tal.. A més, sembla ser que aquell dia deixaven entrar la gent disfressada gratuïtament, és a dir, que la quantitat de gent que feia "por" era nombrosa: gòtics (perquè n'hi han tants???), spoilers humans de mangas i animes, els songokus i vegetes de turno, algun jedi que sempre et trobes per lla, etc.

Lo bo del saló és que és com si pillessis totes les botigues de manga i anime de Barcelona i voltants, alguns autors, fanzines, cosplays, fòrums de manga i exposicions en una capsa i ale... Lo estressant és la gent, però es pot sobreviure. Normalment trobes el que vols (tot i que has de buscar bastant, segons el que vulguis).

Vaig estar alla unes 4 hores o així (només per comprar quatre mangas XD que trist...), tot dinant i seient una estona per llà però realment es com si et clavessin una pallissa skin a les cames. La Gaby, tota feliça ella, va estar fent fotos a cosplays (que trobareu al final del post), algun d'ells bastant aconseguits i hem va portar el dinar ^^ (l'èpic entrepà d'ou i després una altra cosa anomenada "chope" (això ve d'un altre planeta), suposo imitació de pernil, amb formatge).

Al vespre però, venia l'emoció forta de la jornada, el gran esperat concert de Dream Theater i Symphony X, que no va defraudar. Malgrat alguns imprevisibles errors d'organització, juntament amb el Jabo, el Nil i el Ferrer, vam aconseguir arribar al lloc, sopar i entrar (en qüestió de 10 minuts).

Tant de bo totes les sales de concerts fossin així, un pavello olímpic :D on realment pots respirar i la temperatura és normal. Apart, era díficil trobar el típic gilipolles de turno que només fa que tocar els ous :D.

Tot i pensar que la gira era dels dos com a bandes líders, resulta que no era així... Symphony X era teloner a seques... van tocar escassos 45 minuts, amb el setlist que, en principi era (l'he tret d'una data del mateix tour, però crec que s'hi assembla bastant):

Intro,
Set The World On Fire,
Domination,
Serpent's Kiss,
Paradise Lost,
Inferno,
Sea Of Lies,
Of Sins And Shadows

I després va venir Dream Theater, amb atrezzo, 3 vegades més llum que Symphony, projector i amb un setlist (aleatori com sempre, i amb coses que no són del cd i de vegades trobes a faltar) que, aviam, Dream Theater és bo, però pot matar una mica segons la duració i les cançons, que entre tot va durar més de dues hores... però va valdre molt la pena :D:


(Intro Video / 2007: An Ant Odyssey)
CONSTANT MOTION
STRANGE DEJA VU
BLIND FAITH
SURROUNDED '07
THE DARK ETERNAL NIGHT
THE SPIRIT CARRIES ON
FORSAKEN
TAKE THE TIME
IN THE PRESENCE OF ENEMIES


Encore:
MEDLEY
I. TRIAL OF TEARS
II. FINALLY FREE
III. LEARNING TO LIVE
IV. IN THE NAME OF GOD
V. OCTAVARIUM

En principi la setlist és aquesta, és la que diuen a les webs oficials i apart les que diuen jo les vaig sentir :D.

Un cop acabat el concert, no vam nar a pidolar ni firmes ni fotos i au :D, cap a Andorra... on després d'un viatge surrealista, del qual jo encara no tinc records massa clars, vam arribar a les 5 a Andorra. Jajaja :D.

Us deixo amb les foto (thx gaby).

Arale :D posició velocitat.

L'osso aquell de Bleach (ni idea de com es diu)

Dos peces de Tetris, que no encaixen ^^

Un ghostbuster, Egon Spengler, i un "fantasma"? (Per lla al saló voltaven més membres de l'equip crec)

:D Bola de drac :D

Akatsuki's (no farè spoiler) i Jiraiya, de Naruto

Gent i més gent...

I encara més gent...

Una vaca llegint manga

Cor petit :D

Aru (Alphonse) de Full Metal Alchemist amb la Gaby

Un Tokitai i jo ¬¬

LA entrada

Post 24: Crònica desde Mordor (BCN) Starcraft Day: Ciao Bella

Sent benvingut el pont de Tot Sants (ejem.. els currantes s'han de gastar un dia de festa...) vaig decidir baixar a Barcelona durant dos dies :D. En els pròxims posts explico una mica perquè vaig baixar.

Vaig arribar a Mordor a la matinada del dia 8 disposat a lluitar per Aiur amb honor i gloria, i exterminar els dèbils terran i les patranyes zerg. Tot i així, la batalla tenia un horari fixe i ens haviem d'esperar... a dormir una estona al Nexus (sofà :D). L'endemà era el gran moment, era l'hora de fer honor a la raça i així va ser :D:D:D.

La SC Day: Ciao Bella es va disputar a casa el Carlos, amb tota la teconologia que es va poder (i que va anar fallant, ja que el router no funcionava bé i vam jugar amb la xarxa Wifi del veí, patètic però funcional). Vam aconseguir un nombre constant mitjà de jugadors de 4, lo qual no està gens malament. Ara bé, els protoss van pwnejar notablement, seguits dels terran i després (ja ja ja) la patranya zerg.

Van ser entre tot unes més de 5 hores de joc en 1vs1, 2vs2, i una Bloodbath de tots contra tots que va ser infinitament estressant. Els integrats de l'èpica batalla per salvar l'honor de la raça van ser: el Carlos (que va acollir-nos)( CRALOS, Protoss), el Marc (Maerc, Terran), el Carles (Vincent, Terran), l'Ausiàs i el Victor (Trepanador, Terran), el Cerni (nimphenomenon, Zerg) i jo (krieg, Protoss).

Aquestes són algunes de les fotos:

Hi havien moments de tensió màxims... Aquest és un equip.

I aquest és l'altre equip.

Pwning :D Invicte :D

El Carlos alliberant tensió acumulada

dimecres, 31 d’octubre del 2007

Post 23: Duvel

No tenir el got de la cervesa és una putada....

Feia dies que havia promès la review d'alguna de les cerveses belgues, però esperava una senyal per poder-les provar, i aquesta senyal va arribar ahir :D: la primera nevada (seriosa).

Un cop rebuda la senyal, vaig decidir tastar alguna de les cerveses i aleatòriament en va sortir escollida la Duvel.

El seu nom significa Diable i és una cervesa ale rossa d'alta fermentació.

Em va sorprendre gratament el color que té, força net i poderós per ser cervesa artesana. L'espuma és totalment blanca, de bombolla fina i petita i irregular, que serveix per confirmar que part de l'elaboració de la cervesa ha estat artesana. Apart, al cul de la cervesa hi ha llevat, senyal de la refermentació en botella. Tot i així, no sabria si dir que la llevadura de la botella és la mateixa utilitzada en la primera fermentació, ja que sinó seria bastant clonable... ni idea.

El gust és complex i particular, amb moltes aromes i evoluciona al llarg del seu pas per la gola, acabant amb un final com àcid o algo per l'estil :D. L'olor és fluixa i l'amargor no és massa fort. Tot i així, a cada glop, l'alcohol es nota i quan acabes la cervesa, fas... "Puta cervesa de 8,5 graus :D". (Jo la vaig beure després de sopar, de dutxar-me i veient Heroes, i dius " Avui dormirè pla :D")

És sens dubte una cervesa d'aquelles que pots beure amb calma (i de fet no s'ha de beure ràpid), que dura i que no es fa malbè. Apart, l'espuma de la cervesa és densa i més que suficient per mantenir la cervesa tota l'estona que hagi de durar.

Enfi, segurament la pròxima serà o la Orval o bé la Chimay :D... això sí, quan el clima digui de fer-ho.

Fins aviat.

diumenge, 28 d’octubre del 2007

Post 22: la tercera cervesa oficial, la Nog Ale de Woodforde

Es nota que el got es de IKEA :D Quin fallo!

Bon dia!
Ara ja feia uns dies que no deia res (els posts de les cerveses aquelles es faran tardar una mica, perquè realment no trobo el moment d'obrir-les). Pero bé estic sumament orgullós de presentar-vos la tercera cervesa oficial de la cerveseria Mangautxa: la Nog Ale de Woodforde.

És una strong dark ale, forta de gusta, de malta torrada i amb regust de cafè, similar a la primera collita per negra i torrada. Té una espuma densa i suficient, típica de les cerveses d'aquest tipos. A més el seu color m'encanta.

Aquest és el primer pack que no és brupaks que faig de manera oficial i n'estic força content :D, la cervesa aquesta és força bona. Ben aviat provarè un altre kits de Woodforde's, el Headcracker :D:D (més graus d'alcohol que els típics que he fet fins ara).

Ja s'apropa l'hivern i com a bona formiga que sóc, toca anar preparant el rebost de bona birra per arribar a la primavera amb la panxa ben plena :D. Fa pocs dies vaig tornar a provar l'Abdij de Brewferm (me'n queda una botella que em guardo per nadal) i realment, no hi ha ni punt de comparació a lo que vaig provar al setembre, ara si que és una cervesa forta la mala puta :D.
Ben aviat la headcracker i segurament la fixby gold, el meu primer encàrrec professional (h) mwahahahahah!

Bai bai.

dilluns, 15 d’octubre del 2007

Post 21: This is England! (IMDB : 8,1/10)


This is England és un film de Shane Meadows i tracta d'un noi de 12 anys que, sempre víctima del bullying, troba refugi en un grup de skinheads en la Anglaterra dels anys 80, una mescla entre drama i comedia (amb un anglès d'aquells del Regne Unit).

És una peli d'aquelles que t'alegra un diuemenge després de sopar. Apart, té una banda sonora força bona i gaudeix d'una mica d'historia skinhead... és a dir, es pot veure una mica com la cultura skinhead ha anat canviant, desde un punt en que apenes es fixava en raça o política, fins a extrems radicals, com és el Front Nacional.

El xaval que fa d'actor, he llegit que és un tio que l'han futut fora de l'escola, que va voler cobrar 5 lliures per l'audició de la peli i que mai en la seva vida havia actuat... Doncs el tio es un crack :D si senyor!

La peli pel que sé és bastant poc coneguda (enfi, és cinema independent...), però ha obtingut ja uns quants premis i em sembla que són força ben merescuts :D!
La peli realment és una bona mostra del bon cinema que de tant en tant pot surtir del Regne Unit.

dissabte, 13 d’octubre del 2007

Post 20: Pròxims posts...


Avui m'han fet un molt agradable regal :D. Després de molt temps de no veure la meva profe de japonès, he anat a classe a ficar-me una miqueta al dia de tot. I oh! Sorpresa! M'ha portat cervesa belga de la bona bona (i botelles per embotellar la meva cervesa, també de les bones bones).

Com podeu veure les cerveses són 2 trapistes, una ale belga i una kriek artesana; és a dir, la Chimay negra i l'Orval, la Duvel i la Kriek (amb botella de xampany!), fet amb cireres :D.

Próximament us dirè que tal! Per ja us puc assegurar que més bones que les meves segur que ho són :D.

divendres, 12 d’octubre del 2007

Post 19: Festival de Cinema de Sitges

El cartell d'aquest any :D

Com cada any, es repeteix aquest festival: el festival de cinema internacional de Catalunya.
És el segon cop que hi faig acte de presència i malgrat el primer any no va haver-hi molta sort en la triple sessió que vam agafar (1 bona de 3 és una mica putada :D), aquest any puc presumir d'haver gaudit una mica més que l'any passat :D.

Normalment, el que he anat trobat fins ara, és que si tu vols veure una peli a Sitges, hi ha moltes possibilitats que no la facin als horaris ni el dia que tu vols (com la majoria d'anime i pelis orientals d'aquest any, que deu n'hi do lo bones que són, però que no n'he pogut enganxar cap) o pots anar per allà, que depèn de feina, estudis i acompanyants (no tothom està disposat a pagar entrades de cine pel que es veu...), entre d'altres.

Llavors la millor estratègia, es agafar-se el programa de mà del dia en què s'hi pugui anar, fer-se un horari i jugar's-ho tot en pel·lícules que no es coneixen (que teòricament són bones XD).
Aquest any, a diferència de l'any passat (3 sessions seguides d'Auditori), hem fet només 2 sessions, en sales diferents, però deixant-nos una hora per sopar (bàsic si curres tot el dia) i apart hi hem nat amb cotxe (el transport públic és bo només fins a certes hores :D).

És a dir, aquest any, el que hem vist va ser, d'una banda, Waz (una mescla entre Saw i Seven) a l'Auditori, amb presentació del director (que massa res de bo va dir) i després, An American Crime, que tracta sobre un dels crims més cruels que va succeïr a l'estat d'Indiana als anys 60, a la sala d' El Retiro. Les dues pelis no deceben, tot i que Waz... bueno, no sé...

Recomano a tothom que pugui anar al festival, que acaba aquest diumenge, que hi vagi, que és una bona experiència per veure pelis de tot tipus (principalment fantàstic, horror i asiàtic) en sales amb condicions i amb un entorn "saludable". Sí.... ja sé que val pasta... però lo que val un cubata a una discoteca us ho gasteu aquí i us sortirà més a compte ... :D:D:D

Fins aviat!

La primera peli que vam veure, a l'Auditori

La segona peli, An American Crime, al Retiro

dimecres, 3 d’octubre del 2007

Post 18: Planet Terror (8,2/10 IMDB)

Aquesta tia convenç molt més que la "patarifle" :D

Esperava amb ànsies poder veure aquesta peli i per fi m'he pogut fer amb un bon rip :D. Que dir-ne? Compleix tots els requisits necessaris de Grindhouse i realment, si vas al cine a veure la Grindhouse i les pelis estan ben tallades (jo he vist els dos llargmetratges per separats), pufff, has de disfrutar :D.

En aquesta tant els detalls freaks com les aparicions que hi ha, són infinits... Tècnicament, aquesta peli (no sé en quin ordre van a la Grindhouse) va després de la Death Proof :D, sinó, quedeu-vos amb lo que diu a la radio de la tia del principi, "... dedicated to our own, Jungle Julia, in loving memory" i fas LOOOOOOOOOOOOOOOOOOL.

No vull explicar massa cosa de la peli, a més que, on està la gràcia d'explicar una peli així? És suficient en dir que a qui li agradi el gènere li agradarà, de ben segur.

Seriosament, crec que aquesta peli és de lo més assemblat a lo que algun cop algú a qui li agrada les pelis de zombis ha intentat fer. Qui no ha intentat mai fer una peli, amb vídeo càmera d'aquestes d'estar per casa i amb un repartiment d'actors realment petit i motivat una peli del tipus, allà amb molta sang, amb situacions freak, armes, lluites i sobretot amb una historia massa complicada pel tipus de pel·lícula que és? Doncs aquesta peli seria com això però més ben fet, amb pasta, dones boniques i coses d'aquestes :D....Ah! I un Robert Rodríguez (ajudat per molts d'altres, però fundamentalment ell).

En fi, ara que aquesta peli ha sortit, possiblement no tornem a tenir-me cap més d'aquest tipus fins una temporada... Lo únic que es pot fer ara , és resar perquè la peli de "Machete" (Maxeti en anglès XD) és faci realitat :D.

Ciau.


divendres, 28 de setembre del 2007

Post 17: Live Free or Die Hard (Die Hard 4) (o 4.0 XD)

Sóc Brucle Willis, sóc Déu, I'm gonna kick your ass! (bàsicament)

Bé, després d'estar uns dies rallat i sense ganes d'escriure el que anava veient, torno, i amb aquesta super (i crec que super es queda curt) producció americana. La quarta entrega de la saga Die Hard (Jungla de Cristal) del, ja una mica vell, Brucle Willis.
No he vist les altres tres (algún fragment de la 1 i la 2 sí, però mai integres), però aquesta és una d'aquelles super produccions que dius: " ostia! la peli en si no és per tirar coets! però per un cop bé s'ha invertit bé la pasta, no?".
L'argument de la peli no mata... el típic malo que en realitat era bo, però que per culpa de la societat es va fer dolent... i ara és molt dolent... i bla bla bla tots els topics de sempre de les pelis d'acció. Apart, l'únic hacker que en principi té cara de hacker, és la aparició estelar de Kevin Smith (més conegut per Bob el Silencioso :D), tots els altres són nens guays. El fet de que el Kevin Smith estigui en aquesta películ·la, suposo que és signe que hi ha més coses freaks de les que simplement es veuen (i joder si se'n veuen :D).
Perquè aquesta peli triunfa? Perquè les coses són com són i joder, mires pajoleries com xXx o qualsevol peli d'acció i res de res. Aquí no s'estan per osties i sí, la peli és tiro, lluites, persecucions, ostatges i "jo sóc invencible", però que carai, està ben fet i a més és original, apart dels topics que ja he dit abans que no fallen.
Per fer-vos-en una idea... Pilleu una temporada i mitja de 24 (la peli representa unes 36 hores de vida real, imagino), comprimiu-la en dues hores, només deixant les escenes d'acció, afegiu-hi la típica filla rebel i adolescent, molts tiros, moltes esperances, algun diàleg "moralista" (obligatori en aquests films) i ja ho teniu, més o menys.
Una peli genial per mirar jalant algo,.. sense dubte.
Un detall curiós és, mirar la llista de stunts als crèdits XD i dius, "Jooooooder!" crec que el Sr. Willis no s'ha desvivit excessivament actuant a la peli, jajaja.
A més, el director de la peli, no és que tingui una gran carrera... és més... el tio és qui ha fet Underworld (la 1 i la 2 XD) és a dir... burrr... però el resultat amb aquesta jo crec que està bé.
Que en diuen els fans? Ni idea, però crec que ha agradat i pot agradar a qui la miri :D. Tot i que Jack Bauer se sentiria ofes amb la peli :P-.

dissabte, 22 de setembre del 2007

Post 16: La segona cervesa oficial, la Birkby Bitter

Yeaaaa, la Birkby Bitter...

Per fi queda desmentit el tòpic habitual de que les segones parts mai foren bones (ja siguin d'una trilogia o una saga). La birkby bitter n'és el resultat.
Avui ja fa més de 4 setmanes des de que va ser embotellada i no decep a qui la tasta.
La birkby bitter és una bitter ale típica anglesa amb un fort aroma de llúpol (vaig deixar la bossa de pellets bastant estona durant la cocció del most), una mica dolça i amb un amargor típic d'una bitter ale al final. Apart, està ben equilibrada i crec que, per l'alcohol que té, aproximadament uns 4 graus, té bastant de cos (o m'ho sembla a mi). L'espuma de la cervesa no és abundant, però té una fineta capa persistent blanca que no desapareix ni a la de tres (que és una bona característica al meu entendre).
Com la primera que vaig fer la Linthwaite, no he pogut comparar-la amb una de la seva varietat, per tant, no puc dir si realment és bona o no (però el gusanillo em diu que sí). Tot i que he de dir, que en el cas de la Linthwaite, fa poc al festival de la cervesa d'aquí Andorra vaig poder tastar una ale de les de veritat i, creieu-me, la meva linthwaite s'assemblava bastant (h) :D.
Durant la fermentació, el procés va ser molt estable i la densitat inicial va ser força generosa (superior als OG 1042) i la final imagino (crec que tinc el hidròmetre trencat) que devia estar per sota dels 1015.
En fi, una bona cervesa per qui tingui ganes de tastar-la, amb unes olivetes i/o un aperitiu salat :D.
Salut!

dijous, 20 de setembre del 2007

Post 15: La saga Bourne

Matt Damon, quin tio tan "cansino"...

Va surtir el "Ultimatum" i al sentir, "Buah! És brutal!" per part de unes quantes persones em vaig dir, "enlloc de veure l'últim, xupa't les tres, carai!". I així ho vaig fer, la "identitat", la "supremacia" i l'"ultimatum"(119, 108 i 111 minuts respectivament).

Trobat flotant, al mar, per uns pescadors i sense recordar res sobre el seu passat, Bourne farà els possible per recordar qui és i perquè l'intenen matar. Així de simple, tres pel·lícules sobre això.

La primera sorprèn, sincerament, un agent secret que no es folla tot el que troba (relativament), sense artilugis ficticis d'última generació (relativament) i que no és invencible (relativament).
La segona és el mateix tio, però que fa? El mateix que ha estat fent durant la primera....
I la tercera? Doncs, per variar, lo mateix, fins que, després de 5 hores i mitja de pel·lícula on es contabilitzen tres persecucions amb cotxes (lo millor de les pel·lícules), una per pel·lícula, un assassinat d'"un assassí que persegueix al Bourne" mínim, també per pel·licula; el tio aconsegueix recordar qui és (cosa que realment no és mooooooooooolt impactant i fins i tot, una mica previsible).

I és que com a moltes de les pelis d'espies, no sé perquè, sempre imagines cap a on va la peli i hi han molts moments que els veus venir taaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaant de lluny.

A més, totes les pelis de la saga tiren MOLTISSIM del efectes sonors, que sense ells, ni tensió, ni suspens ni res. Això és odiós.

Conclusió, la saga està bé, i sens dubte la tercera entrega crec que és la millor de les tres, però està tot excessivament maxacat (tot és el mateix, però tres vegades) perquè els espectadors usuals de cine puguin entendre la pel·lícula i surtin del cine podent dir que han entès la peli. Imagino (i espero), que com de costum, segur que la novel·la original és molt millor que els films.
Enfi, apart de tot això, el repartiment compta amb algunes cares conegudes, però la brutal sobredosis que hi ha de Matt Damon, mareja bastant... (queda clar que no li tinc massa apreci XD)

Res més per avui.


P.S: Segur que la crítica pot estar molt més ben elaborada i segur que les pelis tenen molt més, però pfff, crec que no val la pena.

dijous, 13 de setembre del 2007

Post 14: Beyond the sea (IMDB 6,6/10)


Com que hi ha dies que no hi ha ganes d'escollir pel·lícula, i s'està cansats de veure sempre coses del mateix gènere, un es deixa sorprendre per les pel·lícules que projecten al cineclub :D. Aquí normalment, t'emportes menys fiascos que al cine normal però no venen palometes ni begudes ^^.
La peli que van projectar ahir era la de Beyond the Sea, una producció britànica-alemana-americana del 2004. La peli ha estat dirigida, co-guionitzada i protagonitzada per Kevin Spacey, en tots els sentits (aquest és el seu segon llargmetratge com a director).
Entre el repartiment trobem cares conegudes com, John Goodman (el gordo del pare a Coyote Ugly, o el Flinstone :D) o Bob Hoskins (el prota de Mario Bros :D).

La peli relata des d'un punt de vista subjectiu, amb alguns elements fantàstics i acompanyat de molta música, el que va ser la vida de l'artista Bobby Darin (interpretat Kevin Spacey) (1936-1973). Des d'el principi fins al seu final.

L'actuació de Kevin Spacey és realment bona, sense tenir en compte lo molt que balla i canta al film (tot ho ha fet ell, inclosa la banda, és de veritat) i lo ben dirigida que està la peli.

Una peli que es desvia una mica del que miro normalment, però que igualment, val la pena. No és fundamental, però :D.

dimarts, 11 de setembre del 2007

Post 13: The Fantastic Four: Rise of Silver Surfer

Els poster es xustissim XDXD

No és que sigui un gran expert pel que fa als quatre fantàstics… Però crec que de la peli, lo únic que se’n pot treure de bo són els efectes especials (sempre bons avui en dia, en qualsevol pel·lícula de bon pressupost) i l’aparició, ja típica, del Stan Lee :D.

El guió és deixalla, la meitat d’escenes són de “relleno” i bé, en una hora i 26 minuts intenten explicar massa cosa.

No dic que sigui una mala peli, ja que és la peli ideal si tens ganes de veure algo entretingut però pseeeee, de les pelis de Marvel últimes que he anat veient la ficaria amb el grup de les sequel·les de x-men o la del motorista fantasma. És a dir, xungo xungo.

Apart, tinc entès que al comic, el Silver Surfer és lleugerament diferent de caràcter i alguns fets no ocorren com passa a la peli (típic però en té alguns de molt exagerats exagerats). Jo havia vist el Silver Surfer en la serie animada i buah, m’hagues fet molt ilusió veure la forma real del Galactus, però ni això....

Enfi, una peli per deprimir-se si l’has nat a veure al cine i ets fan del tema i per estar rajant-ne tota la nit. Sort que dura aprox. 90 minuts...

Post 12: Righteous Ties

Righteous Ties de Jang Jin

Jo no sé si és que el cinema coreà és realment bo, o simplement m’agrada molt, o les dues coses, ves a saber. Al principi d’aquesta peli, pensava que no la acabaria... tenia una review pobra a IMDB i no se’n havia sentit a parlar massa, però mica en mica et va enganxant i al final acabes la peli i dius, putos coreans, com mola!

Si us va agradar Holiday, Guns & Talks, The Host, o qualsevol peli coreana que digui ser de comèdia, però que durant la peli hi hagin escenes dramàtiques (que realment fan plorar), romàntiques, violentes, de riure(que realment fan riure) i d’acció (els coreans són així, en serio!), aquesta peli és per vosaltres. Una bon ritme narratiu, ple de color, uns actors que en comparació als japonesos no tenen res a veure, amb efectes especials igualment bons i plena de les típiques pallisses asiàtiques (a cops de peu, ganivet i beisbol), fan que diguis, perquè no es fan més pelis així?

La peli Righteous Ties (enllaços honestos) (m’estalvio de ficar el títol original :D) de Jang Jin (Guns & Talks, Welcome to Dongmakgol, etc) , com moltes asiàtiques, toca el tema de la màfia local, que suposo que als països asiàtics és un topic quotidià a la societat i dona una nova pintada al genere de les pelicules de gangsters, que sovint esta desprestigiat a causa de l’enorme oferta de pelicules del tipus. Com ni sóc bo, ni tinc ganes d’explicar la peli, us deixo que la descobriu vosaltres, ja que crec que és una bona peli per veure i el titol i el cartell promocional en diuen molt.

De cares conegudes n’hi ha bastants, però jo casi bé tots els coreans i xinesos (amb els japonesos no em passa) els veig iguals, així que no us sabria dir d’on són.

Si mai heu vist algo de cine coreà, aquesta és una pel·lícula que si creieu que us pot agradar el tema, l’heu de veure :D.

Post 11: Hidromel v1

Hidro, hidromel :D:D

Que és la hidromel? A mesura que he anat fent la beguda, he trobat molta gent que no sabia que era. Doncs bé, la hidromel, també coneguda com aiguamel, és una beguda alcohòlica obtinguda per la fermentació, en gran part, de mel i aigua. Un cop acabada la fermentació, o durant aquesta, se sol ficar-hi espècies (nou moscada, canyella, etc), barrejar-la amb altres begudes, etc.

La beguda té molts segles d’antiguitat i potser és més vella que el vi o la cervesa.

Fou consumida per grecs (l’anomenaven “melikatron”), romans, celtes, ibers, víkings, saxons i fins i tot maies.

Aquesta beguda, molt fàcil i a l’abast de tothom de fer, té molts tipus de variacions, segons de la manera que es faci, etc. Us preguntareu, “i com collons no se’ls i infectava amb lo porcs que eren?”, ja que per qui no ho sàpiga, per fer una fermentació alcohòlica (ja sigui vi, cervesa, etc) s’ha de tenir molta cura en desinfectar tot per tal que no s’infecti amb bitxos indesitjables i només hi hagin els desitjables ;). Doncs molt senzill, la mel, és molt antioxidant, i les abelles, sabies com són, la fan de tal manera que costi moltíssim infectar-se. Per aquesta raó, la fermentació de la hidromel és molt lenta, però tot i així, molt segura.

Depenent de la cultura també, té diferents noms i es diu que és la beguda preferida dels deus.

Doncs bé, després de llegir tant sobre la beguda vaig dir, que collons, “nem a fer hidromel :D!”.

La característiques típiques de la hidromel són un contingut alcohòlic superior als 7 graus, normalment més de 10 (fins que la llevat ho permeti :D), amb un gost dolç i lleugerament gasificat. La proporció estàndard per una mel ni massa seca ni massa dolça és de 1 a 2, és a dir, 1kg de mel per 2l d’aigua tècnicament.

I així va començar una odissea cap alguna cosa estranya. Vaig comprar 2,5 kg de mel de mil flors i vaig elaborar un most de 10 litres, vaig deixar fermentar durant dos mesos i pim pam :D.

Al principi, anava provant la mescla per veure com evolucionava: primer era dolç i gasificat, després va anar perdent dolçor, fins arribar a una cosa estranya, amb molt de gas i gust d’herbes.

La vaig elaborar al maig o juny diria, i bé, a la joventut no sembla que li agradi massa però a la gent més gran els i desperta una certa curiositat i agrada, malgrat al gust raro (i no conec encara cap cosa que s’hi assembli) que té. Sé de ben segur que aquesta no és una hidromel convencional.

L’embotellament va ser normal i vaig afegir sucre moreno per fer el priming (generació de gas natural dins a l’ampolla). Malgrat això, una botella va explotar degut a la pressió (per sort no estava al voltant quan va petar, ja que per la manera com va quedar tot, l’explosió va ser violenta) i ara, després d’alguns mesos, a cada obertura de botella, el líquid té una reacció inestable i comença a sortir amb molta espuma, fins casi bé buidar la botella (veure imatge).

Però bé, el resultat de l’experiència és una hidromel molt seca, gens dolça (recordem que el ratio que he utilitzat és de 1 a 4), molt gasificada i sense espuma :D.. vamos una mena de xampany fet a casa!

En la v2, s’intentarà corregir els possible errors comesos en aquesta versió, que seran la proporció aigua/mel, el priming, l’excés d’aire al cub de fermentació i molt possiblement s’intentarà aromatitzar la mel amb algun tipus d’espècie, com ara la lavanda.

Us mantindré informats ^^!

Post 10: Abdij, de Brewferm

Abdij de Brewferm

Bona tarda! Com ja havia anat dient, aniré “postejant” les diferents cerveses que vagi fent. El cas d’avui és la meva segona fermentació de cervesa, després de la Linthwaite i la Hidromel v1, que ben aviat us explicaré.

La cervesa d’aquesta segona collita era una cervesa d’abadia Belga, Abdij, de la marca Brewferm. Cervesa marró fosc (com bé es veu a la foto), amb espuma densa de color blanc, força persistent i un contingut alcohòlic de 8% (segons etiqueta del kit).

Aquesta cervesa va ser finançada, i feta per encàrrec del Jabo, el qual va assistir en tots els processos de l’elaboració. Per sort meva, vaig poder fer-me amb 3 botelles abans que s’endugués el carregament d’uns 20 litres cap al seu cruel destí, a Almeria.

Al dia d’avui, passat un mes i 1 setmana des de l’embotellament, l’he tastada i per ara compleix amb les expectatives :D. L’alcohol es nota, té força cos i el regust final és el típic d’una cervesa d’abadia, molt similar al de una Leffe (tot i que és força fluix fins ara).

Les dos botelles restants les guardo per d’aquí un mes o dos, ja que es diu que aquesta cervesa necessita una llarga maduració i per ara és massa jove.

Pel que fa al carregament que va partir a tant dur viatge, no en sé massa cosa, esperem que encara estigui amb vida :D. Tot i que ho dubto.

P.S: Pròximament, “updataré” aquesta entrada amb més conclusions :D.

diumenge, 9 de setembre del 2007

Post 9: Pumpkinhead (IMDB 5,6/10)

La caràtula de la peli

Tenia mooooooooooltes ganes de veure aquesta película del 1989. N'havia sentit alguna coseta i se'm feia la boca aigua. M'esperava algo del tipus Hellraiser (una saga que crec que és brutal :D) o algo en plan terror freak i força sang. I per fi, vaig aconseguir veure-la.

En primer lloc, trobar-la m'ha resultat molt xungo, perquè volia la V.O amb subtítols a l'espanyol, però els subs no els he trobat. Llavors, vaig dir-me, fes un sacrifici i mira-la en castellà, i la vaig buscar sota el nom que se li va donar per terres ibèriques i sudamericanes: "Pacto de sangre" (una patètica traducció). No l'he trobada, no hi ha hagut manera (tot i que s'està acabant una versió en vhs a l'emule que potser ho és :D), ja que hi ha una altra peli a España amb el nom de "Pacto de Sangre", que és la quarta entrega d'una saga caspíssima que es diu "The complex" (una altra gran traducció española del títol original -_-).

Només em quedava una solució, veure la RAW (la V.O a palo seco). En una película d'aquest tipus no és excesivament necessari entendre-ho tot.

La peli dura1h i 26 minuts escassos i bufff no sé que dir-vos... té moments grans (que són els que em van portar a veure el film) però tot lo altre és dur, molt dur. L'argument: un pare decideix venjar el seu fill matat accidentalment per uns "joves" a través de la invocació d'un dimoni, el Pumpkinhead (més que un dimoni és un alien).

El monstre és sens dubte lo millor de la peli, un monstre digne de recordar i que de ben segur va deixar sense dormir a molts nens de l'época.

Si us agraden le spelis de terror d'abans dels noranta i teniu 1h30 de la vostra vida per gastar, aquesta és la vostra peli :D.

"Brutaaaal :D"

http://www.youtube.com/watch?v=bf0F4RcBARE

dissabte, 8 de setembre del 2007

Post 8: 28 Weeks Later (IMDB: 7,3/10)

Zombies, armes i sang... que més se li pot demanar a una peli de zombies?

Zombies! Zombies! Zombies! Estimats zombies!

El cinema de zombies sempre ha estat un dels plats forts del cinema gore, amb arguments sempre similars, però de costum creatius, que serveixen per arrassar pobles i ciutats de la nit al dia, sense necessitat d'utilitzar, ni volcans, ni meteorits, ni atacs terroristes... GENIAL.

Amb la primera entrega de la películ·la, s'ens presenta un tipus de zombi molt més cabron que el zombi clàssic. El nou tipus de zombie vindria a ser descrit per un: "Better! Faster! Louder!". És a dir, el contagi és més eficient, el zombis corren... MOLT i ja no gemeguen com a putes, ara criden i escupen :D (com a putes també).

La peli continua després dels "28 days later": tot el Regne Unit ha estat devasatat, però l'amenaça s'ha pogut controlar. L'exèrcit dels Estats Units, fent ús del seu "carisma", comencen les labors de repatriotització dels supervivents i de la reconstrucció del país. Tot i així, com ha de ser i sempre serà, les coses no van com s'havien planejat :D:D:D:D.

En relació a la primera, el director ha canviat (Danny Boyle per Juan Carlos Fresnadillo), cosa que sol ser fatal en la majoria de sequeles. En aquesta però, l'ambient i la sang continuen sent els protes principals, amb una atmosfera molt similar a la de la primera, que de ben segur que no decepcionarà als fans.

Com qualsevol peli de zombis, la peli no dura massa més de 1h 30min i entra molt bé en qualsevol moment del dia, preferiblement nit.

Tot i ser una més del monton de les pelis de zombis, la saga dels "28", es defensa amb un estil propi.

Us recomano aquesta peli si vau disfrutar de la primera, però jo crec que la primera és millor. I vosaltres?

Post 7: Quentin Tarantino's Death Proof (IMDB: 7.9/10)

Un cartell molt expressiu sobre que ofereix el llargmetratge

Fer una crítica sobre aquesta peli significa emmerdar-se i sobretot, crec que s’ha de saber molt de cine, per poder fer una crítica correcta i coherent. Apart, veient la peli una sola vegada, és difícil treure conclusions i s’ha de tenir bona vista per apreciar tot el que va sortint. Per tant, més que fer una crítica sobre la peli, no em mullaré i la faré “en plan” opinió informativa :P.

En primer lloc, la versió que he vist jo no és la versió de cine de la coproducció “Tarantino-Rodriguezsca”, sinó que és la versió “llargmetrada” de una de les parts de la coproducció en qüestió, Grindhouse, que homenatja a les sales (del mateix nom que la peli) d’Estats Units dels anys 70 i 80, que eren particulars per les projeccions que oferien, i que en part varen “educar” a Tarantino i Rodríguez (entre d’altres :D): gore, sexe, freaks, monstres, baix rating, etc... tot el que fos decentment i èticament immoral.

Passem al tema que interessa doncs, Death Proof. Escrita i dirigida pel ja conegut Tarantino, la peli gaudeix de tots els elements necessaris per passar una bona estona: diàlegs absurds i redundants en plan Tarantino, dones boniques, cotxes i, evidentment, SANG.

No vull “spoilejar” del contingut de la peli, i com de costum, us diré ben poc: un home tarat amb un cotxe, disposat a fer tant mal com pugui :D :D :D :D :D.

A la peli, com és sovint veure a les pel·lícules del Tarantino, trobem influències de tot tipus de cinema, l’aparició supermegahyper estelar del propi director i de alguns que ja han treballat vàries vegades amb ell, una bona BSO, i els detalls abunden a “tutiplen” . La peli està mal gravada a estones, en diferents filtres de colors i mal editada, però tot això forma part del tribut a Grindhouse i al cine de B-rating* dels anys 70 i realment aconsegueix un efecte molt bo.

I és que crec sincerament, que Tarantino és un fan d’un tipus de cinema, que sap que és el que volen veure els fans d’aquest tipus de cinema. No sempre surt bé (veure Hostel XD, per mi és de lo pitjor que pots arribar a fer, però té algun moment bo :D), però en aquest cas, sap entretenir un tipus de públic que no sempre pot entretenir-se amb el que s'ofereix.

En resum, segons la meva opinió, i malgrat no sapigui ser massa concís en el que dic, la peli és moooooooooooolt acceptable. Veure-la més d’un cop, creieu-me, no us farà gens de mal :D.


P.S: Em disculpo si algú se sent "ofès" per un comentari tant poc "complet" sobre la peli. No hi ha mala fe. :D

* Jo li dic b-rating a les pelis velles i/o caspes i/o freaks i/o underground.

diumenge, 2 de setembre del 2007

Post 6: Highlander: Vengeance

El tio una mica si que té retirada al Christopher Lambert, eh ^^?

Avui tocava aquesta :D. Highlander: Vengeance és la versió Anime de la saga americana Highlander del '86, més coneguda com a "Los inmortales" (i que avui en dia encara se'n fan, segons IMDB aquest any surt la quinta), on trobaven en Christopher Lambert o el Sean Connery (a la primera almenys).

L'anime tracta d'un guerrer escocès, Colin MacLeod (a la versió original es diu Connor) que busca la venjança contra un altre inmortal, el cual va matar la seva dona, a través de les èpoques.

A la peli, l'argument és diferent, és del plan si jo et mato a tu em faig més fort, i hi han altres inmortals, en fi, algo per fer una saga d'aquestes infinites. Però anem al anime que és el que ens ocupa el tema.

Bé, doncs, rarament passa que s'adapti una peli o una saga estrictement americana a l'anime. Desconec si és la primera adaptació que s'ha fet a l'anime o algo similar, però avia'm no us deixeu enganyar, si mireu els crèdits l'únic nom japonès que surt, o dels pocs que surt és el de Yoshiaki Kawajiri (X, Animatrix, Ninja Scroll: The series, Metropolis, etc) , director de la producció i després casi bé tots son americans (lògicament). Així doncs, és pur anime americà (l'estil de dibuix ja ho diu força, els americans no saben fer anime sense un japonès :) ).

La animació està bé i té un disseny d'aquests molons. L'anime, de 1h i pico de durada, és del plan sang, matar, espases i bales... lo típic :D. Amb un anglès de l'estil Fatal Fury o Street Fighter ("Holy shit!", "Hey! I'm gonna kick your ass man!", etc).

Una peli totalment recomanable que no necessita atenció estricta, amb que vagis mirant entens la peli XD, però de ben segur et perds alguna escena guay. Tot així, ni detallets ni coses rares...

En fi, us deixo un "screen" avia'm que us sembla :D.

Ciau ciau.