Olympus OM zuiko 21mm 3.5 (muntura Olympus OM)
El més gran angular que tindré a mà! Els 17mm del Bobby són una passada, però en quant a nitidesa diuen que aquest és “la tralla”. Estic a l’espera d’un adaptador per poder-lo provar i muntar :D. Ve d’Itàlia dintre d’un estoig com els d’abans, de cuir i mega molons.
Petit i compacte :D D'aquí uns dies us diré que tal.Meyer Orestor relabeled Pentacon 2.8/135 (aka Bokeh Monster) (muntura Pentax m42)
Aquest bixo, fabricat a la “German Democratic Republic”, el vaig aconseguir per algo menys de 20 euros. Té una construcció digna d’un tanc i més de 15 pales de diafragma -que estan una mica rovellades però funcionen a la perfecció- (quan normalment n’hi solen haver 6), que justifiquen el nom que se li ha atribuït al llarg del temps, el bokeh monster (el bokeh seria el desenfocament causat per la part de la fotografia que no està enfocada, que s’aconsegueix en el seu màxim exponent a l’obertura més gran que ofereixi un objectiu). Amb el preu que vaig pagar, em va venir fins i tot el “hood” (para-sol) de ferro de sèrie de l’objectiu, que si no hagués estat per ell, avui m’hagués quedat sense objectiu i qui sap si sense càmera. El petit accident ha quedat en un ensurt i amb un tros de para-sol (d’acer) doblegat :(, afortunadament sense futures conseqüències greus. Aquest objectiu és del tipus “pre-set” (cosa que no sabia i em va fer témer que l’objectiu no funcionava) i permet fixar obertures mínimes (número f grans) per sota del mínim que marca l’objectiu.
La construcció alemana d'aquest objectiu és taaaaaaaaaaaaant robusta... no m'equivoco si digues que "pots clavar un clar a cops de Pentacon :D" - cosa que òbviament no intentaré-.
Les 15 o 16 pales del diafragma del bokeh monster :D (la foto no és de lo millor, ho sé)
És una mica "tou" a la màxima obertura, però el bokeh que dóna és extrem :D, sembla una pintura.Carl Zeiss Jena 3.5/135 (muntura pentax m42)
Un altre 135 :) . Un Zeiss de la posguerra: “ No haze falta dezir nada más”. Un distancia mínima d’enfocament de menys d’un metre, nitidesa i colors molt agradables, res d’aberracions cromàtiques....
Aquest objectiu me’l van fer arribar de UK, dintre de un pot de Pringles :D. Al principi no funcionava i em vaig espantar tremendament. Vaig contactar amb el venedor i em va dir que era una llàstima, que no hi havia problema per retornar-li. Jo li vaig contestar que miraria per fòrums avia’m que podia trobar i tal i que ja li diria algo :) : OHHHH INTERNET MERAVELLÓS! En qüestió d’unes hores vaig aconseguir arreglar-lo, sense nul coneixement de res. Als fòrums em van comentar d’obrir l’objectiu per mirar a l’interior si hi havia algo que fallava, i armat de valor, vaig estar examinant 30 minuts, com un babau, l’interior de l’objectiu. Finalment, com que tot és mecànic i no té res d’electrònic ni actual, vaig acabar entenent com funcionava i resulta que una palanqueta s’havia sortit d’una guia :D. No sabeu quina alegria provoca arreglar-te un objectiu :D, per barato que sigui.
Colors i contrasts molt reals i bokeh digne dels 135mm més bons del mercat :D.Carl Zeiss Flektogon 2.4/35 (muntura pentax m42)
Un altre Zeiss :) . Aquest Zeiss s’ha convertit en el meu objectiu “per tot” del moment. Té una focal que permet utilitzar-lo força bé. A més a més, aquest objectiu és molt famós per la distancia mínima d’enfocament, d’uns pocs centímetres i que permet fer, casi bé, macrografia :D.
Fantàsticament lleuger, amb un mínima distància d'enfocament inferior als 20 cms !
Provant la mínima distància d'enfocament (no està al mínim) amb les miniatures de Warhammer 40K XD
Zeiss Sonnar 2.8/85 (muntura Contax/Yashica)
I per variar,... un altre Zeiss, aquest de muntura Contax Yashica, a diferència de la Pentax M42 (que és de cargol). Aquest objectiu és perfecte per a retrats, entre el camí d’un tele i una focal estàndard. A més, aquesta lent té un contrast molt aconseguit i uns colors especialment vius :D. Una altra joia que val la pena conservar. M’estic trobant que els objectius de Contax donen força més qualitat que els de muntura M42.
La nitidesa d'aquesta foto, a la màxima obertura, és espectacular!Lo complicat d’aquests objectius és sense cap mena de dubte, enfocar manualment :D. Encertar el focus d’allò que t’interessa és, en ocasions, molt complicat (com més gran és la obertura, menys profunditat de camp tens per a enfocar).
P.S: Totes les fotos són tal qual surten de la càmara.
P.S: Últimament tinc mala sort i un desafortunat accident ha provocat la “mort” del Carl Zeiss Planar 50/1.7 :( .
