divendres, 26 de desembre del 2008

Post 96: Sobre la fotografia nocturna ^^

Encara molt inexpert amb el tema i tot, l’altre dia vaig anar a la Vall d’ Íncles a la nit per intentar fer alguna foto: vaig aprendre moltes coses.

Lo primer que vaig aprendre i la veritat és que no hi vaig caure fins al cap d’una estona, és que estem en una època del cicle lunar en que la lluna no es deixa veure massa, és a dir, que bàsicament no es veia i per tant, no “il•luminava” l’escena. També vaig aprendre que la llum paràsita dels llocs poblats és molt mala persona i que, sense llum lunar per il•luminar, l’estona que havia de deixar la càmera amb llarga exposició era molt alt i per tant la imatge quedava plena de soroll (més l’escalfament del sensor, que provoca taques lletges). Una altra cosa que juga males passades en la fotografia nocturna és el fred, que per molt tapat que vagis, si et quedés quiet (i amb aquest tipus de fotografia has de tenir molta paciència, ja que estem parlant de fotos d’uns 3 minuts a uns 7 o 8), ja l’has cagat. Apart, el fred també afecta a la càmera, tant a l’autonomia de la bateria, que és més curta, com en el funcionament de la càmera que és més lent, de la mateixa manera que a les pales del diafragma de l’objectiu (diguem-ne “l’ull de l’objectiu”), què es fan més dures de moure perquè l’oli que hi ha per lubricar-les es torna més viscós (i es pot congelar) degut a les baixes temperatures. Un altra dificultat que hi ha és la “soledat” en la que un es troba, que provoca “putades” psicològiques, com per exemple que entre foto i foto sents sorolls entre la foscor que et fan tornar boig XD (jo sentia un animal respirant jajaja!). Finalment, i potser la cosa més important que vaig aprendre de tota la sessió, és que quan acabes de fer fotos i treus la càmera d’un ambient molt fred i la portes cap a un ambient més calent, hi ha el problema de la condensació, segons la humitat de l’ambient. Què vol dir això? Bàsicament que es pot formar aigua dintre de la càmera i això pugui afectar directament als circuits elèctrics de la màquina. Per tant el que s’ha de fer a l’acabar és apagar la càmera i no reobrir-la fins al cap d’unes hores, ja en l’ambient càlid i si pot ser poc humit.

Definitivament, aquesta experiència es tornarà a repetir i espero que el pròxim cop sigui més successful (no tinc cap foto potable de l’experiència per ensenyar-vos). Us mantindré informats :D.

Post 95: De la 5D i els objectius manuals

Portava mesos rumiant-ho (de vegades m’escalfo massa el cap realment...) i finalment el canvi ja és efectiu. Per fi he fet el salt a les càmeres rèflex digital (DSLR), jubilant la Sony F717 amb la que trastejava fins ara (5 anys).

La candidata a substituir la F717 és ni més ni menys que la Canon EOS 5D. És un salt força considerable pel que fa a tot: sensor Full-Frame (equivalent als 35mm), una resolució força més correcta que la F717 (de 5MP a 10MP i pico crec), ISOs totalment utilitzables, un visor rèflex, i altres parafernàlies que fan que fer fotos es converteixi en una activitat “orgàsmica” (cada cop que se sent l’obturació de la càmera és tant grrrrr ohhhhhhh mwhaaaaaa!...). Ara la responsabilitat a l'hora de fer fotos és tremendament més gran.

La Canon EOS 5D, amb un objectiu una mica desproporcional al cos de la càmera, un Carl Zeiss Distagon 28mm f2.8.

Fer el salt a la gama DSLR implica un notable salt qualitatiu, acompanyat d’un aprenentatge considerablement ric en el món de la fotografia (tot i que amb la F717 n’he après molt) i un desemborsament econòmic força més elevat que amb les compactes. És a dir, has de comprar un cos d’una càmera per una banda, un flash per l’altra, objectius per fer les fotos, targes de memòria i altres accessoris per a poder tenir les mateixes funcions fotogràfiques que amb una compacta (i dic fotogràfiques perquè amb les DSLR només pots fer fotos (tot i que algunes comencen a incorporar gravació de vídeo)) i no és pas del tot barato.

En l’entrada a aquest nou món de les DSLR, m’he marcat un objectiu: utilitzar NOMÉS objectius manuals. Què vull dir amb això? Doncs vull utilitzar només objectius (preferiblement vells, d’uns 30 o més anys, que són més barats i ofereixen una qualitat brutal) d’enfocament i de diafragmatge manual i de longitud focal fixa (en altres paraules, no zoom). Per què he decidit això? Doncs per una part perquè tinc un trauma d’un objectiu zoom de la gama alta de Canon que esperava i no va arribar (i en dono gràcies) en bastants mesos i em vaig veure obligat a reconsiderar tot el tema. Per l’altra part, he decidit que cal continuar aprenent de la fotografia i, què millor per fer-ho que fent-ho amb objectius manuals?. Quins avantatges té doncs? Doncs els avantatges són que amb una focal fixa, per arribar a lo que vols fotografiar o t’apropes o t’allunyes, caminant, i no amb el zoom :D. D’altra banda, també tens absolut control (i de forma obligada, ja que si ets mandrós la foto no surt bé) sobre la foto i els mèrits després són teus i no de la càmera :D. A més a més, a l’enfocar a mà, és com si tinguessis infinits punts d’enfocament a tota la pantalla: enfoques ON TU VOLS. Bàsicament, per fer la foto has de pensar molt més (i això vol dir que ets més lent) i això enriqueix molt i ajuda a aconseguir un estil propi. També cal dir que amb objectius manuals un es deixa menys diners i sovint la qualitat és sorprenentment bona (imagino que perquè són objectius pensats per a 35mm, quan els objectius de les digitals estan pensats per “coses” més petites).

EOS 5D + Distagon 28/2.8 (amb el diafragma a plena obertura) i Planar 50/1.7 (amb l'obertura de diafragma a f22)

En els pròxims dies us aniré presentant les adquisicions que he anat fent (que ja són 5 per ara :D : Zeiss Distagon 28/2.8, Zeiss Planar 50/1.7, Zeiss Flektogon 35/2.4, Zeiss Sonnar 135/3.5 i Pentacon 135/3.5 (Meyer Orestor)) i algunes de les fotos que han anat sortint, fotografia nocturna, algun HDR o el que vagi sortint. En principi totes les fotos dels posts a partir d’ara estaran fetes amb la 5D.

Si voleu veure la qualitat que ofereixen aquests objectius (que jo penso que és bastant, malgrat el “vinyetejat” que es deixa veure a diafragmes grans) us recomano que feu un cop d’ull al post anterior-anterior (Post 93: Excitació excitació!) i entendreu el perquè d’aquest article. Tot plegant és bastant emocionant! (encara que alguns pugueu pensar que no n’hi ha per tant)


P.S: La distància focal s’expressa en mil•límetres (mm) i representa l’angular que té l’objectiu, on representa que el més petit és més “angular” i el més gran és més “tele”.

P.S(2): El diafragma és un conjunt de pales de dins de l’objectiu que determinen una obertura per la qual entra llum de l’objectiu a la càmera (i per tant determinarà quant temps necessitem per fer la foto (velocitat d’obturació)). Com més gran és l’obertura, més lluminós és l’objectiu i això es representa amb un número f gran, tot i que s’obtindria una profunditat de camp petita (poca zona enfocada). Al contrari, com més petita l’obertura per on passa la llum, necessitarem més temps perquè entri més llum per tal d’obtenir una foto ben il•luminada i això es representa amb un número f gran, que ens permetrà obtenir molta profunditat de camp (molta zona enfocada).

P.S(3): Espero que amb les pròximes fotos que faci, us pugui demostrar aquests conceptes, tot i que una púa dels objectius manuals és que al ser manuals no graven les dades del diafragma ni la distància focal amb la que s’ha fet la foto.

dimecres, 24 de desembre del 2008

Post 94: Sobre Londres..

Per fi, el ritme s’ha calmat una mica i estic a l’espera de l’arribada dels exàmens de la UOC. Ara toca anar ficant el blog a dia.

Fa un parells de cap de setmana vam anar a Londres, a passar un dia i mig, curt però potent :D. Anglaterra realment és bastant interessant (i car (tot i que ara que escric la crònica ho és menos :D, crisis crisis!) com a país Europeu. Només en entrar al país tens la sensació de formar part d’Europa, mentre que quan vas a Barcelona o així, no sembla que estiguis dins d’un país de la Comunitat Europea (si bé utilitzen la lliure...).

Les parades del metro (Tube) són mega petites i velles (però relativament netes) en comparació les de Barcelona.

Oxford circus? Piccadilly circus? No m'en recordo. Hi havia molts panells de Leds. Recordava a algun encreuament de Tokyo.

Obvi :D. Està feta a pols.

A Londres vam anar de mercats per Notting Hill i Camden, jalar English Breakfasts i a un Thai, Doughnuts i Smoothies (perquè després diguin que aquesta gent menja malament!), vam anar amb el Tube (aka metro londinenc) i un Big Bus, vam gaudir d’una tarda al teatre amb el fantasma de l’Opera (és taaaaaaaaaaaaaaaaaaant brutal, el montatge, la producció, la orquestra, tot!), vam visitar el Madame Tussauds i el London Eye, i vam intentar buscar la casa del primer ministre, sense èxit degut a que no teníem bones resources informatives (anomenades únicament “el Lluc creu que està a Westminster Abbey” (i no hi era)). Va ser en plan turista hardcore, aprofitant el temps al màxim, utilitzant a dures penes els llits de l’hotel.


Menjant bocates industrials amb 5 minuts, sense deixar d'aparentar una persona sexy.

London eye :D. Encara no acabo d'entendre el funcionament d'aquesta mega noria gegant, en el qual la cabina va fixada a la part exterior de l'estructura.

London eye, al costat del riu Thames, a l'esquena hi havia el Big Ben.

Anar a Londres a passar el cap de setmana és d’aquells típics cops que dius que vas a descansar, però a l’hora de la veritat quan fas la tornada arribes el doble o triple de cansat. Realment hi ha ganes de tornar-hi algun dia.

Estratègia de màrqueting directe. Brutal! Aquest home conduïa, cantava i... feia bombolles de sabó (amb el cotxe)! Mentres que suposadament anunciava una empresa de "homes que ho arreglen tot" (Handyman!). Un autèntic heroi quotidià.

Un anunci d'un nen gordo al metro. Molt digne.

Pròximament més :D.

Foto cruel de la vagoneta del Madame Tussauds: ho estava visquent a flor de pell!

dissabte, 20 de desembre del 2008

Post 93: Excitació excitació!

Buahahahah! Estic excitat, com un nen petit :D! Espero explicar-vos-ho pròximament amb més detalls (aviat acabo la Uni i prepareu-vos per una allau de posts).

De mentres, us convido a llegir aquest test (que no és ni molt menys tècnic i demostra perquè estic excitat :D).

http://forum.mflenses.com/carl-zeiss-planar-50-1-7-and-distagon-28-2-8-t13357.html

Fins aviat.