Fa un parells de cap de setmana vam anar a Londres, a passar un dia i mig, curt però potent :D. Anglaterra realment és bastant interessant (i car (tot i que ara que escric la crònica ho és menos :D, crisis crisis!) com a país Europeu. Només en entrar al país tens la sensació de formar part d’Europa, mentre que quan vas a Barcelona o així, no sembla que estiguis dins d’un país de la Comunitat Europea (si bé utilitzen la lliure...).


A Londres vam anar de mercats per Notting Hill i Camden, jalar English Breakfasts i a un Thai, Doughnuts i Smoothies (perquè després diguin que aquesta gent menja malament!), vam anar amb el Tube (aka metro londinenc) i un Big Bus, vam gaudir d’una tarda al teatre amb el fantasma de l’Opera (és taaaaaaaaaaaaaaaaaaant brutal, el montatge, la producció, la orquestra, tot!), vam visitar el Madame Tussauds i el London Eye, i vam intentar buscar la casa del primer ministre, sense èxit degut a que no teníem bones resources informatives (anomenades únicament “el Lluc creu que està a Westminster Abbey” (i no hi era)). Va ser en plan turista hardcore, aprofitant el temps al màxim, utilitzant a dures penes els llits de l’hotel.

Anar a Londres a passar el cap de setmana és d’aquells típics cops que dius que vas a descansar, però a l’hora de la veritat quan fas la tornada arribes el doble o triple de cansat. Realment hi ha ganes de tornar-hi algun dia.

1 comentari:
Tens rao! Tot un heroi quotidia
Publica un comentari a l'entrada