D'hora al matí Shanghai està plaga de fujins...Vagis on vagis a l'hora que hi vagis, sempre trobes algú
Vam aixecar-nos i vam fer esmorzar típic nostre. Seguidament vam fer la visita obligatòria i reglamentària al museu gratuït de la ciutat, a People’s Square de nou (com ja heu vist és una plaça que ni de broma te la fas en un dia).
El nostre esmorzar ^^Una agradable sorpresa matinal a Nanjing Road
El majestuós ajuntament de Shanghai
Entre turistes xinos i segurates, passant calor i per davant de l'ajuntamentD’arribada al museu, ens vam mesclar en la gran multitud de turistes xinos que també visitaven els museus. Com som molt gafes, vam arribar per l’entrada nord de l’edifici, que era la sortida del museu... d’allà ens vam dirigir cap a l’entrada sud per entrar, però la broma es va transformar en 15 minuts a peu fins a l’entrada.... sota el sol que poc a poc començava a escalfar de valent.
"Fuck off! You took the wrong side T_T"
La bona entrada del museuFeta la pertinent cua i passat el control pertinent, vam entrar al museu. Abans de començar a veure sales sobre història xinesa (patrimoni monetari, escrit i artístic), vam fer la també pertinent visita als establiment sanitaris del museu, amb l’idea de que en aquella hora haurien acabat d’esser netejats :D.
Us preguntareu perquè havíem anat en aquells lavabos i no en uns altres, doncs pel simple fet que a Xina no tots els lavabos són del rollo vàter (i quan en trobes un de mig confortable l’has d’aprofitar), sinó que la gran majoria son el típic forat a terra i ale, “fly free”. Apart tenen l’estranya costum de no tirar el paper de vàter pel vàter, sinó que s’ha de llençar en una paperera... al costat del vàter. El tema és molt escatofílic i en aquest aspecte el Japos sí que saben cuidar-se millor (tot i que lo del forat a terra també està força arrelat allà).
Els xinos tenen molt posat això entre cella i cellaPino plantat, vam començar l’experiència hardcore de fer totes les sales del museu.
La curiosa estructura de les escales del museuIndios, budes, ceràmiques, escriptures de tot tipus, mobles, etc, etc... Vam sortir-ne exhausts... Per sort era l’hora de dinar i vam dir: “aquests últims dies ens hem cuidat força bé, és hora de ser més humils”.
Dit i fet, vam entrar a un restaurant d’aquests on només hi ha xinos, bastant brut i el Cralos va ser hàbil i va dir, amb signes: “fica’ns dos racions de lo que tenen aquests paios de la vora, maestro!”
Una escultura que imposava molt pel seu joc de llums i ombres
Una estatua d'or o bronze, no recordo que era
De similar manera que els japonesos, el xinos no coneixien els coixins :D. Això era un coixí antic.
Escriptures en algun mode xino que no és el normal, això us ho asseguro
Estatuetes de ceràmica
Diferent làmines d'armes de bronze
Una olla hyper ben decorada
"L'arribada dels nans irlandesos amb camell Shanghai" ^^
"La victòria dels xinos sobre els nans irlandesos" ¬¬
"Un tio pensatiu sobre una mena d'híbrid entre gos i drac"
"Un poema que tracta sobre gallines i galls, xinos"
El nostre dinarAl sortir d’allà, tocava visita al districte de Hongkou, del qual m’havien dit d’anar-hi per realment veure molts fujins. A hores d’ara no sé si el que vaig veure allà va ser el que em van dir d’anar-hi a veure, però va valdre la pena.
Un mapa de metro de ShanghaiEl Parc de Luxun
Una nena berenant mentre mirava les aïgues brutes del parc i es deixava picar pels mosquits
El Kage Bunshin no Jutsu de la nena de la foto anterior (de fet eren bessones)
Gent descansant al parc
Barques comunistes per a qui vulgui passejar-se pel parcRes més. Tocava continuar caminant intentant suportar la digestió, el moment més dur del dia, en el qual podíem arribar a adormir-nos si no vigilàvem. Una hora o dos més tard (havíem perdut la noció del temps gràcies a la digestió, la calor i l’estúpid rellotge caspa per menys de 3 euros...), perduts i allò com qui diu, per forces majors, vam arribar a l’entrada d’un barri d’aquells de carrers petits, dels que molen.
Don Cralos inmensament emocionat per l'anunci de les forces de l'ordre xineses
En aquest local de Playboy hi havia................. recreatives?!??!?!
El camí secret que ens portava a un món paral·lelAparentment estàvem en un barri pobre pobre de Shanghai, on la vida es fa íntegrament al carrer. Era curiós veure com els nens s’inventaven jocs sobre una casa completament enrunada o com una mare donava el pit al nen mentre feia guarda a la paradeta de fruites. Tot i així, la gent no ens mirava amb odi ni res, sinó encuriosits de veure estrangers rondant per llà fent fotos. Era impossible passar desapercebuts.
Dins el mercat
El que venien realment feia bona pinta...
"No senyor! No me secuestre senyooooooooor! Por favor!" (en xino)Vam trobar el mercat que es muntava al carrer del barri i vam tenir la sort de presenciar una escena un xic curiosa que no sé si avui en dia es pot veure amb facilitat. Vam trobar un venedor de blocs de gel, que es passejava per tot el barri amb blocs enormes de gel que venia per a conservar el peix del calor de Shanghai, tallant-los amb una palanca, de forma molt rudimentària.
The iceman :)
Un xino i un Ultramans (a Xina té un nom diferent i és un heroi nacional pels infants)
El LianhuaDon Cralos va aprofitar per a comprar xampú, escena que va ser extremadament divertida. Trobar el producte adequat amb l’ajuda de les dependentes (i parlo en plural perquè allà tenen molt personal, com a tots els llocs, què quan veuen algun occidental comencen a ajuntar-se avia’m si poden, entre tots, desxifrar el que els hi estàs a punt de demanar) sent occidental, a Xina no és fàcil, a menys que parlis xino.
"Setas deshidratadas el Xino Cudeiro, para la gente que se quiere dejar crecer el pelo"NEW QUEST! : Trobar parada de metro.
De camí cap al nou objectiu, vam passar per un parell de carrers peatonals bastant molons, amb bons restaurants, alguns museus que feien bona pinta i una pseudo-esglèsia cristiana.
Un carrer peatonal amb força anticuaris i gent jugant al mahjong al carrer
Un museu d'art modern, on si haguessim tingut temps hi haguessim anat
La pseudo-esglèsia de Sichuan
A algú li sona el "Impossible is Nothing" d'Adidas? O el logo de Nike? Xina és meravellosa.Com estàvem mig perduts (realment era la nostra intenció) vam buscar ajuda a la gent del carrer, per a dir-nos on coi érem del mapa. Vam trobar un xino que parlava anglès, peeeeeeeeeeeeeeeeeeeeerò, ni papas de com llegir un mapa.... a més feia tota la pinta de viure per la vora, però res de res.... quin desastre.
Una parada de motles sindries, melons i altres fruites fujins
L'entrada al mercat de la foto següent i altres paradetes de menjar
Jo que tinc l'olfacte destrossat flipava amb les olors (tant bones com dolents)
Un barbera de carrer que treballava al costat d'una farola, la seva farola
Salvats per l'estació de metro!Vam esperar una hora i mitja (que vam aprofitar per fer l’imbècil) i res de res... Quan érem a punt de marxar, finalment ens vam retrobar amb el Cerni... Xina és molt gran i si no portes mòbil és xungo trobar la persona amb qui has quedat (a menys que quedis en un lloc molt precís).
Mentre esperavem el Cerni, el Cralos saltavaAmb molta gana, ens vam dirigir a sopar al lloc que marcaria un abans i un després en la nostra estada a Shanghai. Era hora de submergir-se al 100% de la cultura shanghainesa.
Vam menjar en un "restaurant" a l'aire lliure, del plan botiga però que havia envaït el carrer i la voravia amb taules, cadires i tamborets. Estava ple de xinos, ja fos amb pijama, calçotets pantalons curts, etc, fent grans taules de menjar i bevent alegrement. A l'hora de demanar vam anar a la cuina (tenien gambes de les que salten!), uns metres més enllà, al mig del carrer i vam escollir. La dona era excessivament simpàtica i riallera. Òbviament, res d'anglès.
Gambes que salten quan són fora de l'aigua, ja que sinó l'asunto faria bastanta més por
Tot era moooooooooolt bo
Els banys públics que tenien pinta de algo més ¬¬D’allà en vam sortir amb un somriure sota al nas. I de camí a l’hostal pensàvem “que coi ha passat allà dins?”, en el sentit que recopilàvem els fets i no acabàvem d’entendre l’experiència surrealista.
En una tancar i obrir d’ulls ja ens trobaríem a la meitat del nostre viatge.
P.S: M’he proposat acaba els escrits del blogs i una sèrie de coses més abans de començar la Universitat... esperem que ho aconsegueixo perquè sinó després costarà molt (i ara ja costa).
8 comentaris:
ànim per acabarlos abans de la uoc doncs!!
magnific el video de... ara no sé si estic en el post correcte, però anyway, dels xinos saltant la corda!!! jaja i efectivament, sense mòbil és molt difícil trobar-se!!! :D
visk Xina i Shanghai
Impressionants totes les fotos, i les ganes de fer el ganso que teníeu entre tots aquells milions de xinos!
Com sempre, el que hem sorprèn més és el tema menjar... i estic completament d'acord amb que el millor per a conèixer la essència d'un país/ciutat és barrejar-se entre la població local, allà on no estan acostumats a veure turistes. Sempre entenent que com a turistes o viatgers dificilment passarem desapercebuts... però almenys podrem fer-nos una idea bastant aproximada de la seva manera de viure.
Per lo dels banys públics... sense comentaris! Encara vau tenir sort! (després de temptar-la d'aquella manera...!)
UUUHHHAAAA!
Jajjaaa! Clarament :).
Per cert Jaume! Per quan un post a recàrrega.net sobre la tirada de l'altre dia :) ?
Magnific diari de viatge, vivan las 800 fotos de Lluc.
Nota:
Ese día empezó mi descomposición intestinal, tres causa posibles:
1.restaurante de cocina al aire libre.
2.agua radioactiva de los baños públicos.
3.debilidad de espíritu.
Claro que si! Por eso tengo una digital machote :D.
¿Cuando tendremos el placer de ver tus fotos?
Yo tengo un 4rto motivo para tu descomposición:
4. Las pelis de Western :D:D:D
Publica un comentari a l'entrada