Fem ràpidament el nostre, ja típic, “esmorzar shanghainès” i ens comencem a moure. Avui.... Jing’an! Que si no m’equivoco és el primer pseudo-temple que va veure el Cerni (i que com ja veurem, per culpa de la foscor no va trobar l’entrada a lo que és temple temple).
L'esmorzar occidental shanghainès
^^Ens sortir de l’estació de metro, el primer que tens davant, és el “temple-centrecomercial”, envoltant de grans edificis.
Atenció lo gran que és la torre dels lleons!
El darrere del temple de Jing'anComencem a examinar el perímetre i trobem l’entrada, no massa discreta cap a l’interior del temple. Entrem i.... PAM! El temple està ple de cotxes aparcats, la nau principal està en obres i allà hi ha més formigó que temple T_T. No obstant, hi ha una quantitat apreciable de devots que venen i van, pregant pel temple.
El patí principal, envoltat dels enormes edificisPel que hem anat deduint, el que fa la gent per resar és el següent:
- Comprar una pack de molts encens (com més quantitat i més grans siguin millor, ja que el fum representa que purifica o espanta els mals esperits(i fa que arribis a casa amb algo de pudorilla)).
- Et situes en un lloc gran, on tothom et pugui veure.
- Alces les mans, amb l’encens (encès) entre els dos palmells i amb el cap cot, fas una reverència en les 4 direccions de la rosa dels vents (que per ells ve a ser girar 90 graus cap a un costat després d’haver fet la reverència i tornar a fer una altra reverència, perquè les direccions, “como” que no les tenen ben ficades).
- Un cop acabat l’espectacle i si no has tingut cap problema incendiari (hi havia gent que enlloc de portar encens, semblava que portessin torxes XD... entenem que els jocs olímpics han calat fort, però han d’aprendre a apagar l’encens que sinó no hi ha temps de fer tota la cerimònia de les plegaries), llences l’encens sobrant a una mena de foguera gran que hi ha dedicada a aquest propòsit.
- En acabat, molt gent va a buscar una estàtua d’alguna divinitat i s’agenolla una estona per pregar, molt similar a la metodologia de l’església cristiana.
El cremador d'encens
Resant
Beijing 2008 Olympic Games Torch
Aquesta dona va resar a tota pastilla, al veure desesperada com tot l'encens es consumia ràpidament
Foc! Foc!
Resant, encara més...Al mig de la plaça, vam presenciar un altre ritual curiós. Aquest consistia en llençar monedes el més amunt possible per a ficar-les pels forats d’una mena de relíquia metàl•lica (com més amunt, més sort representa que tenies). Lo bo de l’escena era que hi havia gent tant gran com petita que llençaven monedes, fort o suaument, i només un 33% (més o menys) entraven dins. És a dir, probablement d’aquestes situacions en provingui la coneguda dita de “t’han enganyat com a un fujin”.
Com més alt fos el forat pel qual entres la moneda, més sort!Més tard descobriríem que els xinos tenen la mania de que quan són dins un lloc “sagrat”, espiritualment fort, els hi encanta ficar o amagar monedes en llocs difícils: cantonades d’edificis, teulades, estàtues, forats, llacs, parets, etc... tot s’hi val .
Després de passar força estona fora, vam decidir anar a explorar les sales annexes, on trobaríem moltes figures de buda, ofrenes, desitjos i mantres penjats. Als budistes els triomfa moltíssim el color daurat i el roig :D.
Atenció a les parets i columnes de formigó
"No puedoorr! no puedoooor..."
Un budaUn companya de feina del Cerni, va dir-nos que la societat xinesa actual no és religiosa, que sols una minoria creu en aquests coses, i sovint per “conveniència”. Imagino que tota la gent que vam veure als temples, era una immensa minoria en comparació a la gran població de xina... Quina por!
...i no va entrar ^^Per oblidar-nos de les penes, vam anar a passejar altre cop per la societat consumista, que reconforta una miqueta, arribant a un parc.
Aquesta l'he menjada jo!Com que era hora de dinar, al parc hi havia força gent. A més a més, estava ben cuidat.
Cegats pel consumisme i la gana, el Cralos em va convèncer (no va costar gaire) per anar a un mega restaurant “chic” que hi havia al mig del llac a prendre algo. Va ser el milkshake de maduixa més “relativament” car que m’he pres mai! 45 yuans! Un robatori! (hem de pensar com a habitants d’allà, sinó no mola...)
El restaurant "chic"
El Cralos en pose "chic"Al sortir d’allà vam començar a deambular sense direcció, de forma similar als anteriors dies, en busca d’un lloc per menjar barato, per tal de compensar l’excés de feia uns minuts.
La migdiada Vam trobar el restaurant i utilitzant el mètode de demanar-nos algo que s’ho estès menjant algú altre, vam demanar arròs i carn de porc. Ara ja érem més prudents perquè tant el Cralos com jo ja notàvem els efectes del sopar d’ahir (el Cralos més fortament que jo). El dinar pels dos, si mal no recordo, va costat el mateix que un dels milkshake d’abans :D.
El plat de porc de dinar, empapat com de costum amb la salsa que li fiquen a totI res... a continuar caminant. Durant les hores que vam caminar vam veure força coses curioses, i encara no sabem com, com sempre, vam arribar a un barri “dels que molen”.
Un hotel friendly?
...Telèfon Públic Intel·ligent...
Ni idea de quin era l'objectiu comercial d'aquesta paradeta, però coneixent els fujins segur que no era algo de massa legal
Un centre de massatges on els cecs són els que fan els massatges. Aparentment estava tancat.
Els fujins tenen un equilibri meravellós, sigui on sigui
"Un fantasma! No por favor!"
La mare feia migdiada, el nen aprofitava per amenaçar l'ocell de la gàbia
L'actriu Lucy Liu té un negoci a Shanghai :DMercats de peix, carn, verdura, mercats d’objectes pel carrer, caos peatonal, carrers estrets, etc, fins arribar a una parada de metro.
Cralos regatejant :D
Dins aquestes bosses de plàstics que semblen morcilles gegants hi havien.... PEIXOS VIUS DEL TAMANY DEL MEU BRAÇ
Una carnisseria on podies veure homes sense samarreta creant el producte final provinent d'un pollastre: el mataven, li treien les tripes, el plomaven, dividien totes les parts aprofitables, etc.
Gripaus del tamany d'un cop de puny, preparats per anar a la cassola
Aquest es despertava de la migdiada...
Els blocs de pisos són impressionants... només que un d'aquests monstres de ciment es desplomin i tens un drama nacionalA Lu Jia Zui, enmig del nou districte financer de gratacels de Pudong vam retrobar-nos amb el Cerni, amb l’objectiu de pujar a un dels edificis alts per a veure la posta de sol.
Hora punta a People's Square
Finalment, ens vam quedar amb les ganes de veure-ho, perquè un cop davant l’entrada d’aquests edificis et feien pagar una pasta gansa per pujar fins dalt. El problema és que ens havíem acostumat amb portar pocs diners al damunt (uns 15 euros portàvem cadascun aquell dia com a màxim) i vam tenir de conformar-nos amb passejar per llà.
Envoltats de gratacels a Pudong
La Shanghai Oriental Pearl tower
Aquest edifici s'inaugurava l'endemà, si mal no recordo...Una dona, feia Tai Chi allà enmig de la plaça
Quan començava a fer-se fosc, vam començar a buscar lloc per jalar. Aquest cop vam decidir tornar per Huangpi Lu (el 2on dia) i vam buscar la famosa zona pels turistes i l’oci nocturn, Xin Tian Di.
De tot el viatge, allà va ser on vam veure més occidentals, bàsicament l’estil de vida d’aquest petit districte era adaptat a la gent occidental. No vam tardar GENS en sortir d’allà.
Minuts després entraríem en el que seria el nostre lloc per sopar, un restaurant on semblaven ser fans del comunisme i de Mao (tot era vermell i amb pòsters de Mao que decoraven el local). El menjar d’allà era super picant, cosa que no era bona ni pel nostre company Cralos ni per mi. El Cerni ja n’estava quasi immunitzat del tot.
Vam menjar cogombre amb picada d’all (realment és un plat que almenys a mi m’ha causat furor), pollastre i una mena de caldereta de carn de bou, crec que era (amb arròs i cervesa, bàsicament).
El soparEn acabat vam marxar cap a l’hostal, a peu i va coincidir que passant per Nanjing, vam veure que les recreatives encara no havien tancat i va passar lo inevitable :D...... vam estar-nos-hi fins que van tancar (quan un fa la digestió tampoc hi ha coses més interessants a fer), fent-nos sortir per la sortida de servei.
Shanghai, a la nit són tot neonsInitial D i el gran descobriment del dia: la recreativa dels tambors :D (versió xinesa). (crec que hi ha alguna versió per Wii o Gamecube)
Battling to win...
... i finalment va guanyar :D! (ja tocava, després de les partides que portava)En acabar, o més ben dit, en fer-nos fora, vam tornar a l’hostal, els nostres estómacs tenien de descansar.
Finalment, després de dos dies d’incomunicació amb el company d’habitació (més que res perquè sempre dormia o mirava pelis a conseqüència de la botiga de Dvd’s que li havíem recomanat), vam conèixer més detalls sobre la seva vida: es deia Robert, era dels USA, li agradava el fred i pensava que “Spanish girls are hot”, resumint breument la conversa.
Després d’això, aquest fidel servidor, no va tardar en aclucar els ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada