Avui, dinant he dit: "nem a veure que tenim a l'ordinador... Oh! Aquesta deien que hi havia algo de hòsties, nem a veure això..." i de fet l'he encertada :D.
Un argument fluix, una historia directa i apart, jo m'he saltat els primers quinze minuts de peli per la cara i he anat directament a les hòsties :D.
Aquesta producció tailandesa, Chocolate (2008), de la qual el nom no té molt a veure amb el film, ens arriba de mans de Prachya Pinkaew, director d'Ong-bak (2003) o The protector (2005), les quals destaquen per la gran quantitat de violència i arts marcials que hi ha.
Aquesta no és diferent: una noia autista i el seu cosí es dediquen a cobrar els deutes de la seva mare malalta a una panda de mafiosos. I no pas precisament parlant.
Una de les coses que molen d'aquesta peli, apart de la violència (òbviament), és l'actriu principal, que no és el Tony Jaa com de costum, sinó una nouvinguda al cinema de Muay Thai, Yanin Vismistananda o Jeeja Yanin, una altra tailandesa experta en arts marcials que medeix 162 cm.
De tant en tant, veus alguna cagada a les lluites, però en general és molt entretinguda.
Al final de la peli pots veure part d'escenes falses, la quantitat de gel que utilitzen per aguantar el dolor i la mà de pinyes que es foten. De fet, crec que durant la peli, si ens fixem amb les cames de la Jeeja Yanin, podem veure alguns morats, que em sembla que no són maquillatge XD.
Crec que no tardarem en tornar a veure aquesta dona com a prota d'altres pelis del Prachya o qualsevol altra pel·lícula del gènere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada