Post 60: Radica Play TV Legends Street Fighter 2

TXAN! TXAN! TXAAAAAAAAAN!

Volia dedicar el post d'avui a la segona expansió del F.E.A.R, el Perseus Mandate, però després d'acabar el joc, penso que no es mereix un post, és una taca a la bona fama que fins ara el F.E.A.R aparentava. Després de dos anys, només són capaços de fer un joc d'una qualitat gràfica obsoleta (2 anys donen per fer coses) i s'intenten justificar ficant noves armes (típic però no cola) i una història bastant fluixa i repetitiva. Enfi, potser sóc estricte però la segona expansió no es mereix una digna menció.

Passant a altres coses més importants, el post d'avui va dedicat a un estrany artefacte que li va ser confinat (gratuïtament) al meu germà per un company de feina :D: Radica Play TV Legends Street Fighter 2 (http://www.radicagames.com/playtv-legends-street-fighter-2.php)
Aquest artefacte de fabricació xinesa al 2004, és una mini-megadrive que portà fixes dos mandos i un euroconnector pel televisor. Res més. Funciona amb 4 piles AA (que deu n'hi do com vam suar per trobar-ne... moltes coses han deixat de funcionar ^^ ) i té un simple botó de ON/OFF.
Per fer-vos una lleugera idea de lo que és, sería l'equivalent a un cub no regular (hexaedre) de 7x4x7 més o menys (a ull).

La pantalla de selecció dels dos títols disponibles

L'artefacte, des d'ara MMD (mini-megadrive) té el joc de Street Fighter 2 Champions Edition (clavat al de la SNES però amb més opcions, com per exemple amb la possibilitat de jugar amb el Vega, el Sagat o el Mr.Bison) i com a "bonus" també té el Ghouls n'Ghosts, que per desgracia seria com una versió "capada" del Super Ghouls n'Ghosts de la SNES (no tens el doble salt, tipus d'armes limitat, etc). Tot i així, els dos jocs són excelents per a viciar-se.

Un mode de joc de 6 vs. 6 del Street Fighter 2.

Apart, el Ghouls n'Ghosts, al tractar-se d'un d'aquells arcades una mica surrealistes i impossibles de l'època, tens infinits Game Over's, amb lo qual pots jugar fins a passar-te el joc, encara que et pelin mil vegades (nosaltres ho vam intentar i després de no menys de 3 hores, casi ho aconseguim), ja que en aquests jocs no pots guardar :D... Ai! Aquells magnífics bells temps dels 16-bits :D.

No crec que tornem a jugar-hi més, però sens dubte és un artefacte memorable aquest, fàcilment transportable i que pot salvar en més d'una ocasió en situacions freaks :D.

Us deixo amb un video del Gameplay i uns quants screenshots.

Viu.

Mort.