Post 64: Chocolate (6,7/10 IMDB)

Avui, dinant he dit: "nem a veure que tenim a l'ordinador... Oh! Aquesta deien que hi havia algo de hòsties, nem a veure això..." i de fet l'he encertada :D.
Un argument fluix, una historia directa i apart, jo m'he saltat els primers quinze minuts de peli per la cara i he anat directament a les hòsties :D.
Aquesta producció tailandesa, Chocolate (2008), de la qual el nom no té molt a veure amb el film, ens arriba de mans de Prachya Pinkaew, director d'Ong-bak (2003) o The protector (2005), les quals destaquen per la gran quantitat de violència i arts marcials que hi ha.
Aquesta no és diferent: una noia autista i el seu cosí es dediquen a cobrar els deutes de la seva mare malalta a una panda de mafiosos. I no pas precisament parlant.
Una de les coses que molen d'aquesta peli, apart de la violència (òbviament), és l'actriu principal, que no és el Tony Jaa com de costum, sinó una nouvinguda al cinema de Muay Thai, Yanin Vismistananda o Jeeja Yanin, una altra tailandesa experta en arts marcials que medeix 162 cm.
De tant en tant, veus alguna cagada a les lluites, però en general és molt entretinguda.
Al final de la peli pots veure part d'escenes falses, la quantitat de gel que utilitzen per aguantar el dolor i la mà de pinyes que es foten. De fet, crec que durant la peli, si ens fixem amb les cames de la Jeeja Yanin, podem veure alguns morats, que em sembla que no són maquillatge XD.
Crec que no tardarem en tornar a veure aquesta dona com a prota d'altres pelis del Prachya o qualsevol altra pel·lícula del gènere.

Post 63: The Machine Girl (IMDB: 6,4 / 10)

Duríssim! Un 6,4 a IMDB XD! Això és molt per una película d'aquest tipus!
Kataude mashin gâru és potser la película japonesa gore que més s'ha fet ressó en aquest últims mesos, ja que el trailer (molt explícit de sobre el que tracta la peli) era molt, però que molt original.
Un guió molt dolent, una història sumament patètica i MOLTA sang són els principals ingredients d'aquesta peli (lo de sempre, però sempre sorprenent)...
Juntament amb la película de les noies amb banyador (ara li dic així), em penso que són les dues pelis revelació de l'any: sang, yakuzes, més sang, ninjes, tortura, molta més sang, tempura, col·legials, etc.
Des que vaig veure la peli de les noies amb banyador, si una peli gore no té erotisme, ja no és divertit. Tot i així, les perles asiàtiques d'aquest tipus de cinema: Koroshiya Ichi i Ricky-oh, mai podran ser superades....
La películ·la és totalment recomanable als amants del gènere, però és possible que us sentiu estafats al final :D.
M'ensumo algun paralelisme amb Planet Zombie, però m'agrada pensar que aquesta va sortir abans ;).
Ull! Que lo important d'aquestes películes està amb els detalls! Molt important que us quedeu amb els detalls perquè em jugo un braç (l'esquerre ;) ) a que moltes d'aquestes coses estan fetes expressament.
Com les calces d'una col·legial plena de sang no hi ha res!

"Watashi wa oni da!"

P.S: Gears of War, fet :D. Ni una sola dona en tot el joc (fijo que la que fa veu de tia és un tio afeminat) i moltíssima testosterona. Un joc com hi ha pocs ;).

Post 62: Joshikyôei hanrangun (4,6/10 IMDB)

El poster mola :D

Brutal, simplement brutal :D!
Feia temps que una peli de gore no em feia somriure tantes vegades.... És tan sumament dolenta que gaudeixis l'escassa hora i 20 minuts que dura la película.
El poster diu molt, però a l'hora diu molt poc. Si voleu saber com gastar-se força pasta en una peli i obtenir un resultat a saco de pèssim aquesta és la vostra peli... Té detalls que són de lo millor, com les escenes gore, però la resta, bufffff, BUFFFFFFFFFFFFFFFFF. És una puta pel·lícula malaltissa i lo millor és que se l'han apanyat per poder-la vendre bé, trailer normalillo, bons efectes, un argument que de principi pot atreure als fans d'aquest gènere.... però realment nosé si està fet expressament, però la peli fot un gir que fas PLORA! (ja des dels primers minuts)
LOL! LOL! LOL!
Brutal! Un joia del cine serie B caspa japonès!

P.S: La traducció americana del títol de la peli és "The Girls Rebel Force of Competitive Swimmers" i creieu-me, de la mateixa manera que té aquest nom, es podria dir "El flautista y su flauta que suena a MIDI" . Jajjaja! Fantàstic!

Post 61: Nihongo no shiken!

Buahahahaha!
Som finals de juny, i seria un mal professor si no fiquès un examen al meus únics dos alumnes :D de japonès.
Serà el moment de veure si han après algo o s'han passat les hores que em fet tocant-se els nassos :D.
Aquest és l'examen que els hi ficarè (hi ha algunes faltes però bueno, "ulls que no veuen, cor que no sent"). És l'hora de la veritat. Ganbarimashou!!!!!!!!

Post 60: Radica Play TV Legends Street Fighter 2

TXAN! TXAN! TXAAAAAAAAAN!

Volia dedicar el post d'avui a la segona expansió del F.E.A.R, el Perseus Mandate, però després d'acabar el joc, penso que no es mereix un post, és una taca a la bona fama que fins ara el F.E.A.R aparentava. Després de dos anys, només són capaços de fer un joc d'una qualitat gràfica obsoleta (2 anys donen per fer coses) i s'intenten justificar ficant noves armes (típic però no cola) i una història bastant fluixa i repetitiva. Enfi, potser sóc estricte però la segona expansió no es mereix una digna menció.

Passant a altres coses més importants, el post d'avui va dedicat a un estrany artefacte que li va ser confinat (gratuïtament) al meu germà per un company de feina :D: Radica Play TV Legends Street Fighter 2 (http://www.radicagames.com/playtv-legends-street-fighter-2.php)
Aquest artefacte de fabricació xinesa al 2004, és una mini-megadrive que portà fixes dos mandos i un euroconnector pel televisor. Res més. Funciona amb 4 piles AA (que deu n'hi do com vam suar per trobar-ne... moltes coses han deixat de funcionar ^^ ) i té un simple botó de ON/OFF.
Per fer-vos una lleugera idea de lo que és, sería l'equivalent a un cub no regular (hexaedre) de 7x4x7 més o menys (a ull).

La pantalla de selecció dels dos títols disponibles

L'artefacte, des d'ara MMD (mini-megadrive) té el joc de Street Fighter 2 Champions Edition (clavat al de la SNES però amb més opcions, com per exemple amb la possibilitat de jugar amb el Vega, el Sagat o el Mr.Bison) i com a "bonus" també té el Ghouls n'Ghosts, que per desgracia seria com una versió "capada" del Super Ghouls n'Ghosts de la SNES (no tens el doble salt, tipus d'armes limitat, etc). Tot i així, els dos jocs són excelents per a viciar-se.

Un mode de joc de 6 vs. 6 del Street Fighter 2.

Apart, el Ghouls n'Ghosts, al tractar-se d'un d'aquells arcades una mica surrealistes i impossibles de l'època, tens infinits Game Over's, amb lo qual pots jugar fins a passar-te el joc, encara que et pelin mil vegades (nosaltres ho vam intentar i després de no menys de 3 hores, casi ho aconseguim), ja que en aquests jocs no pots guardar :D... Ai! Aquells magnífics bells temps dels 16-bits :D.

No crec que tornem a jugar-hi més, però sens dubte és un artefacte memorable aquest, fàcilment transportable i que pot salvar en més d'una ocasió en situacions freaks :D.

Us deixo amb un video del Gameplay i uns quants screenshots.

Viu.

Mort.