Post 122: Sobre el P2P lending (part final)

Aquest potser és un dels punts més importants pel què m’he decidit (o atrevit, influenciat pel hype) a parlar sobre el p2p lending.

Kiva.org és una plataforma de p2p lending a nivell mundial sense ànim de lucre que serveix per finançar microcrèdits a països pobres o en víes de desenvolupament. Seria una mica com lo del "banc dels pobres" de Muhammad Yunus, premi Nobel de la Pau 2006, però a nivell mundial.

D’aquesta manera, la gent penja el seu projecte, normalment inferior als 2000$ i qui vol, contribueix a finançar-lo, a canvi del retorn de la seva part pagada a un interès zero al cap d’un temps. És a dir, es recupera lo invertit (amb la corresponent depreciació per la inflació econòmica) sense cap guany monetari, amb la “simple” satisfacció d’haver contribuït a desenvolupar el projecte d'un emprenedor que està a molts quilòmetres de distancia i en condicions econòmiques dures, sense haver d’acudir a la caritat i d’una forma directa, sense passar per massa intermediaris.

El feedback d’aquesta iniciativa és força positiu en el sentit que casi bé no existeix la morositat, encara que només sigui per 25$, que aquí pot semblar poc i que allà és molt.

Penso que el que ofereix Kiva.org és una alternativa força efectiva a la caritat, que sovint es considera un acte extremadament ignorant i massa altruista i, la majoria de vegades, un es queda amb el dubte de si realment aquells diners o ajuda que s'ha enviat, han anat on havien d'anar a parar. És a dir, amb l'ús del P2P lending, la mateixa quantitat de diners pot servir per ajudar a moltes persones en diferents períodes temporals, ja que hi ha un retorn del capital. A més, no és el mateix donar riquesa que ajudar a crear-la i justament amb el segon és quan realment una societat prospera.

Finalment doncs, i ja per acabar, només voldria comentar que la sèrie d'aquests tres articles sobre el P2P lending, que han vingut en ràfega, són un perfecte réflex del cantó positiu que genera una crisis (sí! les crisis tenen un cantó positiu!), que són les oportunitats, la creativitat i l'optimisme que es poden observar en les persones i simultàniament arreu del món, si bé de tant en tant es veuen ofuscades per altres esdeveniments. Al cap i a la fi, són aquestes persones les que es carreguen el pes del món a les seves espatlles.

P.S: Us agrairé que qualsevol error que hi pugui haver a l'article, me'l notifiqueu a través dels comentaris. Moltes gràcies!

Post 121: Sobre el P2P lending (part 2)

Continuo aquesta sèrie d'escrits sobre el P2P lending explicant una mica com solen funcionar les plataformes que treballen amb aquesta iniciativa.

En concret, he estat observant com funciona Prosper (US), que ja té més de 2 anys i està consolidada completament a nivell americà. Té un funcionament molt anàleg al d’eBay, però enlloc de comprar béns materials, compres béns financers. Com funciona? La cosa és aparentment simple.

Suposem que jo necessito diners. El que faria seria accedir a aquest portal i registrar-me, oferint totes les dades que demanen, sobretot si sóc prestador (ja que en cas d’incomplir, sabran on trobar-me, quins béns tinc, etc). Un cop allà, jo fixo quants diners necessito i a quin interès estic disposat a pagar-los, d’acord al mercat i d’acord al nivell de risc que m’hagi assignat el portal (AA, A, B, C, D, HR...) segons les dades que he aportat (sou, propietats, etc). Com més alt sigui el risc, més interès hauré d'estar disposat a pagar, ja que la gent no estarà disposada a deixar-me diners a menys que ells en treguin un bon benefici. A més també és important dir per a quina finalitat es necessita el préstec o altres dades a que ajudin per a què un futur prestador s’interessi per la nostra necessitat de crèdit personal. A partir d’aquí, només cal esperar. Suposem que jo penjo una subhasta de petició de crèdit per a canviar-me el cotxe, de 3.000 € i estic disposat a pagar un 10% anual (l'interés aplicable real final pot variar d'una sèrie de punts percentuals atès que cal tenir en compte les comissions), a tres anys.

La gent interessada que vulgui finançar el crèdit i per tant, gaudir del 10% anual (més o menys) sobre la quantitat aportada, farà una puja, segons la quantitat que vulgui finançar, i per tant, arriscar. Lo normal solen ser uns 50$-200$ ja que la gent diversifica molt el risc dels seus diners en diferents operacions, perquè d’aquesta manera davant d’un possible risc d’impagament, “només” perden 50$. Poc a poc anirà pujant gent interessada. I si puja més gent que la que “es necessita”, oferint tipus d’interès més baixos, pot ser que hi hagi gent que no formi part del préstec (i per tant després es quedi sense cobrar).

Un cop la subhasta s’acaba, el prestatari rep la quantitat sol•licitada (aportada pels diferents prestadors) i a partir d’aquest moment comença a pagar quotes mensuals, per tal de retornar el préstec (en aquest cas amb 36 quotes, pagant el TIPUS FIX que s’ha acordat finalment en la subhasta (és a dir, res d’Euribor, pujades i baixades sorpresa, renegociacions, etc)).

Ara molts us estareu preguntant, que passa si aquesta persona no retorna els diners? Doncs la veritat és que no en tinc ni idea i el portal no hi perd massa, pel que la seva actuació serà més aviat poca. Tot i així, es tenen les dades de la persona en qüestió que respondrà davant la justícia (si hi ha sort).

Potser he generalitzat i simplificat molt tot el procés, però tampoc penso que la realitat difereixi massa d’aquest funcionament i crec que la idea s'entén: estalviar-se intermediaris. S’ha d’actuar de bona fe i bé, hi ha certes regles que no acaben d’estar tan ben establertes com en un banc normal, si bé en aquest cas es treballa per tal d’obtenir un benefici mutu, i no contràriament com ho solen fer les entitats financeres. Ara per ara, hi ha poc feedback sobre el P2P lending, i se'n diuen tant coses bones, com dolentes.

El que sí és segur, és que si això funciona, hi ha haurà grans repercussions, tant a nivell social com a nivell econòmic. Les xifres de l'evolució del P2P lending, Banc 2.0, anomenat per alguns, han mostrat un creixement positivament exponencial des de la seva creació, un parell d'anys enrera.

Realment, si doneu un cop d'ull a la web veureu com hi ha casos de tot tipus.

P.S: Us agrairé que qualsevol error que hi pugui haver a l'article, me'l notifiqueu a través dels comentaris. Moltes gràcies!

Post 120: Sobre el P2P lending (part 1)

El p2p lending (també anomenat social lending) és el que seria el person-to-person lending (del verb to lend, “deixar” alguna cosa, en aquest cas diners). És a dir, préstecs de diners directament entre persones, però a través d’Internet (i penso que aquest és el factor més clau).

És algo relativament nou que he descobert fa unes hores fent un treball per la Universitat. Normalment no parlo massa sobre el que estudio per qui al blog i tal, però penso que sens dubte aquest fenomen del p2p lending pot tergiversar l’economia tal i com la coneixem, canviant el seu centre de gravetat que fins ara ocupaven les entitats financeres i reduint el procés de finançament als seus orígens, és a dir, on les persones presten diners a persones.

Aquesta iniciativa s’estableix com a resposta a la "mala gestió" i abús de les entitats financeres en els últims temps, sobretot pels alts tipus impositius que imposen i la frenada que han provocat en el mercat la desconfiança interbancària així com les dures condicions per beneficiar-se de finançament, entre moltes altres coses.

A grans termes (i parlo una mica sense saber, influït pel hype que m’ha produït conèixer el concepte), aquest sistema es duu a terme en portals mitjanament grans d’Internet, on es reuneixen gent amb necessitats de crèdit i gent que té diners per invertir. Lo bo d’aquesta iniciativa és que amb l’eliminació de les entitats bancàries com a intermediàries les dues parts s’en beneficien: qui presta obté una rendibilitat d’un mínim de 6% anual (i superant en certs casos el 20%, segons el risc), molt més alta que la que pot oferir qualsevol banc, i el prestatari paga un interès menor, amb l’especial al•licient que ÉS ELL QUI FIXA AQUEST INTERÈS i els que presten els diners no es fixen exclusivament amb registres financers sinó que també miren el registres personals. Sona una mica utòpic, oi? Ara mateix, s’aixequen molts dubtes davant d’aquesta iniciativa: risc, temporalitat, solvència, etc.

Aquests portals es situen normalment en un àmbit nacional (sobretot per les normatives fiscals): Prosper (USA), Zopa (UK), smava (GER), PreterP2P (FR) i el més nou, Comunitae.com (SP), entre d’altres. Bàsicament fan d’intermediaris i s’encarreguen de gestionar les dades per controlar la solvència i establir una mica les regles de funcionament (risc, temporalitat dels préstecs, etc). De cada “préstec” realitzat, en treuen una petita comissió anual, sobre els interessos. Tot i així, cada portal funciona d’una manera diferent, segons s'escaigui, alguns amb un funcionament més públic, d'altres amb més privat, etc.

P.S: Us agrairé que qualsevol error que hi pugui haver a l'article, me'l notifiqueu a través dels comentaris. Moltes gràcies!

Post 119: Històries d'una altra època

AL VOLTANT DE LES TRADICIONS DE LA SETMANA SANTA
(Anys 1930-1940)

Una Història del Sr. Jaume Rossa Naudi

Costums dels anys 1930 i 1940

Durant el dia de dijous Sant, pel matí, es paraven de tocar les campanes, inclús es parava el rellotge del campanar. Durant la resta de l’any, el campanar tocava la campana al fer-se de dia, a les 12 del migdia i quan es feia de nit. També es feien tres tocades abans de cada missa. Igualment es ventaven o brandaven les campanes la posobra de cada festa dita de precepte. Per reemplaçar els tocs de campana anunciant les misses o els oficis religiosos, els nois del poble passaven pels carrers tocant els garraus i/o les palitroques durant el dijous i divendres Sant. Dissabte ja es ventaven de nou les campanes i es posava el rellotge en funcionament.

Sal i ous o salpat

Cada any durant el dia de dissabte Sant, el mossèn posava al llindar de la porta de casa una cullerada de sal que havia pastat amb aigua beneïda, moment en què els escolanets entraven a la casa i la mestressa els posava ous dins de la cistella que portaven. Aquell dia s’ocupava únicament d’anar per les cases del poble de Canillo. Durant la setmana següent, anava al veïnats. Un dia, a Soldeu, on acostumava a celebrar una missa, baixant es parava al Tarter, una altra tarda feia Ransol, els Plans i l’Aldosa, una altra tarda el Vilar, l’Armiana i els Serrats. Un altre dia acabava al Forn, Prats i Meritxell.

Un dilluns de Pasqua que encara hi havia neu, jo tenia 9 anys aproximadament, de bon matí, vàrem sortir del poble amb el mossèn i un altre escolanet que es deia Daniel. El mossèn caminava depressa i no el podíem seguir degut a la dificultat de caminar sobre la neu, ens anàvem retardant fins que varem perdre el mossèn de vista. Teníem molt de fred, feia torb i començava a nevar. Estàvem cansats. De cop vàrem veure que de la xemeneia d’una casa en sortia fum. Hi varem anar i vàrem demanar si ens podíem escalfar. La mestressa ens va fer entrar, ens va dir de seure al costat del foc i nosaltres li vàrem explicar que el mossèn havia marxat davant i que no havíem pogut seguir-lo i que teníem por de que ens castigués. La mestressa ens va tranquil•litzar i ens va dir que no tinguéssim por, que ja li explicaria que amb el mal temps que feia no podíem continuar el camí. També ens va donar esmorzar. La casa era Cal Martí del Tarter.

El dia que va tocar anar a Ransol vàrem començar per casa Piedro. El mossèn es va posar el Roquet blanc i midonat. Va posar sal a la porta i va dur a terme la benedicció de les bèsties: vaques, eugues, porcs i gallines. La mestressa va posar a la panera una dotzena d’ous i dins la mateixa panera hi vàrem deixar el roquet i l’estola del mossèn. Al sortir de la casa, el mossèn va entregar la panera a l’escolà més grandet que es deia Isidre, dient-li: “Tu la portaràs perquè aquests més petits encara caurien i trencarien els ous”. Aquell dia hi havia tres escolanets. Els dos que no portàvem res varem baixar pel dret, sense fer marrades, i l’altre, tot i portar la panera, va fer el mateix, amb la diferència que es va enganxar el peu amb l’arrel d’un pi i va caure fent tombarelles. La panera va baixar rodolant costa avall. El mossèn es va enfadar i va escridassar molt l’escolà gran. Els petits li varem dir: “Veu mossèn si nosaltres haguéssim portat la panera no hauríem trencat els ous”. Ja us podeu imaginar l’estat en què va quedar la roba del mossèn i el color que tenia amb tots els ous trencats.

Post 118: Contax Distagon 28/2.8 vs. Olympus OM 21/3.5

Avui he fet una petita review dels dos objectius (les meves dues còpies en particular), que si bé no es poden jutjar per les seves distàncies focals, si cal que posar émfasis en el rendiment fotogràfic que ofereixen.

L'enllaç, aquí: http://forum.mflenses.com/test-distagon-28-2-8-vs-olympus-21-3-5-t16333.html