Post 121: Sobre el P2P lending (part 2)

Continuo aquesta sèrie d'escrits sobre el P2P lending explicant una mica com solen funcionar les plataformes que treballen amb aquesta iniciativa.

En concret, he estat observant com funciona Prosper (US), que ja té més de 2 anys i està consolidada completament a nivell americà. Té un funcionament molt anàleg al d’eBay, però enlloc de comprar béns materials, compres béns financers. Com funciona? La cosa és aparentment simple.

Suposem que jo necessito diners. El que faria seria accedir a aquest portal i registrar-me, oferint totes les dades que demanen, sobretot si sóc prestador (ja que en cas d’incomplir, sabran on trobar-me, quins béns tinc, etc). Un cop allà, jo fixo quants diners necessito i a quin interès estic disposat a pagar-los, d’acord al mercat i d’acord al nivell de risc que m’hagi assignat el portal (AA, A, B, C, D, HR...) segons les dades que he aportat (sou, propietats, etc). Com més alt sigui el risc, més interès hauré d'estar disposat a pagar, ja que la gent no estarà disposada a deixar-me diners a menys que ells en treguin un bon benefici. A més també és important dir per a quina finalitat es necessita el préstec o altres dades a que ajudin per a què un futur prestador s’interessi per la nostra necessitat de crèdit personal. A partir d’aquí, només cal esperar. Suposem que jo penjo una subhasta de petició de crèdit per a canviar-me el cotxe, de 3.000 € i estic disposat a pagar un 10% anual (l'interés aplicable real final pot variar d'una sèrie de punts percentuals atès que cal tenir en compte les comissions), a tres anys.

La gent interessada que vulgui finançar el crèdit i per tant, gaudir del 10% anual (més o menys) sobre la quantitat aportada, farà una puja, segons la quantitat que vulgui finançar, i per tant, arriscar. Lo normal solen ser uns 50$-200$ ja que la gent diversifica molt el risc dels seus diners en diferents operacions, perquè d’aquesta manera davant d’un possible risc d’impagament, “només” perden 50$. Poc a poc anirà pujant gent interessada. I si puja més gent que la que “es necessita”, oferint tipus d’interès més baixos, pot ser que hi hagi gent que no formi part del préstec (i per tant després es quedi sense cobrar).

Un cop la subhasta s’acaba, el prestatari rep la quantitat sol•licitada (aportada pels diferents prestadors) i a partir d’aquest moment comença a pagar quotes mensuals, per tal de retornar el préstec (en aquest cas amb 36 quotes, pagant el TIPUS FIX que s’ha acordat finalment en la subhasta (és a dir, res d’Euribor, pujades i baixades sorpresa, renegociacions, etc)).

Ara molts us estareu preguntant, que passa si aquesta persona no retorna els diners? Doncs la veritat és que no en tinc ni idea i el portal no hi perd massa, pel que la seva actuació serà més aviat poca. Tot i així, es tenen les dades de la persona en qüestió que respondrà davant la justícia (si hi ha sort).

Potser he generalitzat i simplificat molt tot el procés, però tampoc penso que la realitat difereixi massa d’aquest funcionament i crec que la idea s'entén: estalviar-se intermediaris. S’ha d’actuar de bona fe i bé, hi ha certes regles que no acaben d’estar tan ben establertes com en un banc normal, si bé en aquest cas es treballa per tal d’obtenir un benefici mutu, i no contràriament com ho solen fer les entitats financeres. Ara per ara, hi ha poc feedback sobre el P2P lending, i se'n diuen tant coses bones, com dolentes.

El que sí és segur, és que si això funciona, hi ha haurà grans repercussions, tant a nivell social com a nivell econòmic. Les xifres de l'evolució del P2P lending, Banc 2.0, anomenat per alguns, han mostrat un creixement positivament exponencial des de la seva creació, un parell d'anys enrera.

Realment, si doneu un cop d'ull a la web veureu com hi ha casos de tot tipus.

P.S: Us agrairé que qualsevol error que hi pugui haver a l'article, me'l notifiqueu a través dels comentaris. Moltes gràcies!