Post 39: Kobu Tori

Kobu Tori – Traient el bony (aquesta seria la traducció)

Fa molt i molt de temps, un vell home amable vivia en un lloc (yiha!). A una galta hi tenia un gran bony que es balancejava molt: Fura fura fuura fura! (so japonès).
Els nens es reien sovint d’ell i li xiulaven, però l’home, ja acostumat al bony, els hi somreia.
Un dia, l’home va anar cap al bosc a tallar llenya però de sobte va esclatar una gran tempesta:
- Quin problema! Bé, és igual. M’aturaré dins la cova d’aquest arbre (lol!) a descansar fins que passi la tempesta.

L’home va acabar adormint-se al lloc.
Al cap d’una estona, el soroll de flautes i tambors el van despertar, davant seu cremava un gran foc: un ogre vermell, un ogre blau, un ogre negre i d’altres estaven ballant i bevent al voltant del foc.
A l’home li agradava molt ballar.
Tot de sobte, va perdre la por i va anar cap a la foguera, amb els ogres, i va començar a ballar.
Toure Toure, Hiyara Ran Ran.
Toure Toure, Hiyara Ran Ran. (soroll japonès de flautes i tambors!)

- Renoi! Tens talent, tens talent. Els moviments de les teves mans i els teus peus realment són bons! – va dir un dels ogres.
Els ogres van mirar com l’home ballava, l’acompanyaven i l’animaven.
- Demà a la nit torna i balla per nosaltres, si us plau. Per assegurar-me que tornaràs et treure el bony de la galta.
Els ogres, com que veien que l’home no es preocupava del bony de la galta, van pensar que per a ell era important i així tornaria a buscar-lo i ballaria de nou.
L’home, tot feliç, tornà de la muntanya fregant-se la cara:
- Ei! Mireu! Ja no tinc el bony! – li va dir a una dona gran que passava per allà.
- Oh! La teva galta és suau al tacte! – respongué.
La dona gran també estava feliç.

Va coincidir que el veí de l’home, un home gelós i mala persona, també tenia un bony a la galta i va pensar:
- Jo també em faré treure el bony!
I va marxar cap a la muntanya.
Va esperar dins de la cova de dins de l’arbre i quan els ogres van arribar, va començar a ballar.
- Què coi? Quina manera de ballar tan horrible! D’acord, d’acord, et torno el bony, però marxa cap a casa! – li va respondre un dels ogres tot confós (pensant que l’home era l’altre).
Llavors, el veí es va trobar sorprès, jagut a terra, tocant-se les dues galtes i a les dues : Bura Bura! (soroll japonès de balancejament de bonys)
- Quin problema!

I aquí acaba la història.

Conclusió: els ogres són a saco de cruels, però molt!